'El enigma de la calle Calabria', de Jerónimo Tristante i 'Olor de colònia', de Silvia Alcántara 
Stuart MacBride. El coleccionista de niños. Traducción de Mario Sureda. Rubí: Ámbar, 2010 (Negra Ámbar). ISBN: 978-84-92687-09-1El agente Logan McRae acaba de volver al trabajo después de un año de baja y las cosas no podrían irle peor. Recientemente se ha encontrado el cadáver de un niño de cuatro años, estrangulado, mutilado y muerto al cabo de un largo tiempo en una cuneta. Hay un asesino suelto en Aberdeen, la "Ciudad de Granito", y los periódicos locales claman venganza. Por si fuese poco, Logan tiene que lidiar con su nuevo jefe, el inspector Insch, quien no soporta que le mientan y cree que todo el mundo lo hace; y con la encantadora pero glacial Isobel McAlister, su ex novia, quien también resulta ser la forense. La muerte aparece entre las calles tan rápido como lo hace la nieve, y Logan sabe que se le acaba el tiempo. Muchos niños desaparecerán. Muchos otros morirán. Si nuestro inspector no está atento, acabará perdiéndole la pista al asesino.
Con todo este berengenal, Stuart MacBride consifue urdir una historia con elegancia y destreza, sin malgastar ni una sola palabra. Un thriller descarnado, impactante e imposible de dejar, de la mano de un autor con un ojo maravillosamente perspicaz y un sentido de humor negro típicamente escocés.
Stuart MacBride (Dumbarton, Escocia) es el autor de una serie de novelas ambientadas en Aberdeen, lugar en el que vive con su esposa, y que tienen como protagonista al sargento Logan McRae. Con ellas ha recibido varios premios y ha conseguido un lugar en la reducida lista de los escritores de thriller internacionales con el premio a la mejor primera novela.
23:32 - 25:20Jerónimo Tristante (Murcia, 20 de mayo de 1969) compagina la enseñanza secundaria con la escritura. Se inició en el mundo de la novela con Crónica de Jufré (2003). En Maeva ha publicado las dos primeras entregas de la serie de Víctor Ros, El misterio de la casa Aranda (2007) y El caso de la Viuda Negra (2008), así como una tercera novela, 1969 (2009). Ahora presenta El enigma de la calle Calabria (2010).
El protagonista: Víctor Ros
Nacido en 1850, tiene 27 años en 1877, cuando empieza a trabajar en la Policía. Extremeño de origen, es madrileño de adopción. De estatura media, cuerpo bien formado, es moreno, de barba bien recortada y de su aspecto siempre muy cuidado, llaman la atención unos bonitos ojos. Autodidacta, se convierte en el inspector de Policía más joven de España y asciende rápidamente gracias a sus éxitos profesionales.
Sus compañeros lo describen como eficiente, poco dado a la violencia, muy interesado en la ciencia forense que aún se halla en sus albores. Enamorado del razonamiento científico aplicado a la labor policial, provoca cierta consternación a su paso. Liberal, quiere modernizar su país a través de su trabajo. Algo inmodesto, gusta de los golpes de efecto para confundir a los sospechosos. Casado con Clara Alvear, hija de una adinerada familia burguesa, es padre de una niña.
LA SERIE DE VÍCTOR ROS
El enigma de la calle Calabria (2010)
En su tercer caso, Víctor Ros llega a Barcelona donde debe investigar el extraño secuestro de Don Gerardo Borrás que, después de varios días en paradero desconocido, reaparece en su domicilio con signos de haber sido torturado. Además reacciona de forma violenta ante todos los símbolos religiosos, por lo que el cura de la familia considera que está poseído por el diablo. Para resolver el caso, el subinspector sigue la pista de Elizabeth, un travestí, y de un misterioso enano que lo llevan a una red de secuestro y prostitución de jóvenes y a un selecto club aficionado al vampirismo. Pero cuando el gobernador civil da por cerrado el caso, Víctor Ros adopta una falsa identidad y debe utilizar toda su astucia para poder encontrar y arrestar a los culpables.
El caso de la Viuda Negra (2008)
Es Noche Buena y Víctor Ros recibe una visita del todo inesperada: un humilde sepulturero, Demóstenes López, viene a solicitar su ayuda. Alguien se ha introducido en el depósito de cadáveres para mutilar el cuerpo del coronel Ansuátegui y robarle su muy apreciado anillo. El caso es de lo más sorprendente ya que la única vía de entrada a la estancia es a través de una puerta custodiada por dos guardias. ¿Cómo pudo entrar alguien sin ser visto? Por otra parte, Víctor Ros debe investigar la muerte del Marqués de Entrada, aparentemente envenenado por su esposa. El problema es que la joven y bella viuda resulta ser una amiga íntima de Clara, con la que Víctor acaba de casarse… A caballo entre el Madrid decimonónico y la Córdoba milenaria, el detective Víctor Ros intentará resolver dos casos que resultarán, sin duda, extraordinarios.
El misterio de la Casa Aranda (2007)
Madrid, año de 1880. El subinspector Víctor Ros es requerido para un caso de espiritismo: en la casa de los Aranda, Aurora, recién casada con Blas Aranda, ha intentado acuchillar a su marido tras leer un párrafo de la Divina Comedia de Dante. Según parece, la casa Aranda padece de una maldición relacionada con este libro que hace que ocurran unos misteriosos intentos de asesinato.
Jerónimo Tristante en Wikipedia
Jerónimo Tristante en Facebook
Entrevista a Jerónimo Tristante en La Rosa de los Vientos (audio)
O.B.O
Para un lector al que no le atraigan ni los libros de viajes ni las historias de África, 'La aventura del Muni' es la obra adecuada para cambiar de opinión. La obra de Miguel Gutiérrez Garitano es un recorrido iniciático por tres mundos: la historia de Guinea Ecuatorial; la maldición del aventurero vitoriano Manuel Iradier y Bulfi -que incorporó el país africano a las colonias españolas- y el periplo del propio autor por un país que parece sacado de una novela de Joseph Conrad.
Miguel Gutiérrez define en uno de los párrafos uno de los objetivos de su viaje. «Mis paseos sin objetivo aparente por las frondas guineanas, pretendían combatir el peor tipo de muerte que existe: El tedio, esa negación de la vida que es el vivir sin vivir». Y esa búsqueda de pasión y sensaciones aflora en cada una de las páginas de 'La aventura del Muni'.
El libro desmenuza la vida patética de Manuel Iradier, quien destrozó a su familia en Guinea mientras estaba inmerso en el sueño de la anexión del país africano a España y al que luego las rencillas sumieron en la ruina. La biografía, en este sentido, es exhaustiva. Paralela a esa narración se encuentra la propia historia del país, la descripción de las dos etnias que dominan Guinea -los fang y los bubis- y el camino hacia la independencia, alcanzada en 1968. Y, por encima de todo, está la aventura de Miguel Gutiérrez, tan adictiva como las propias historias que recrea en el libro. Es un antihéroe, un explorador que sufre ataques de hormigas venenosas, que sale de copas por tugurios y poblados que hierven en malaria o que realiza ascensiones como la del monte Mitra para luego, en la cima, preguntarse qué demonios pinta allí. Y sobre todo, que se inicia en el bwiti (el vudú de Guinea ecuatorial).
Aparece 'Aquellos hermosos días de mi juventud', un libro que es el diario íntimo de una niña, Ana Novac, en un campo de concentración, el único que sobrevivió a Auschwitz y que inevitablemente nos remite al hoy más conocido de Ana Frank porque retrata, desde otro ángulo, un similar infierno. Lo que Ana cuenta es la vida diaria en los barracones, el dolor de sus compañeras y el propio; las relaciones de unas y otras marcadas por el instinto de supervivencia y por el egoísmo así como también por la valentía, el heroísmo y la ternura; la dura toma de conciencia de lo que significa vivir y morir o la posibilidad de que en un espacio condenado a las lágrimas entren también las risas.
Redactado inicialmente para formar parte de la serie inglesa 'Quid Reads' (Lecturas Rápidas), iniciativa cuyo objetivo era fomentar la lectura entre adultos con ediciones de bolsillo de escasas páginas, 'La apuesta' se transformó en un 'best seller' que ahora edita en España el sello Salamandra. John Boyne, su autor, cuenta lo que le sucede a una niña, Danny Delaney, el día que le dan las vacaciones y en el que su madre regresa a casa por la noche acompañada de dos policías. Algo grave ha sucedido entre sus padres. La señora Delaney se encierra en sí misma y Danny tendrá que ayudar a su padre a restaurar la unidad familiar y la normalidad en la casa.
'Caminos cruzados' es la obra policíaca con la que el escritor vizcaíno Erlantz Gamboa ha obtenido el Premio Internacional de Novela Negra L'H Confidencial 2010 y mezcla dos casos de asesinato que tienen lugar en dos pueblecitos mexicanos. En uno de ellos se trata de un matrimonio y en el otro de una anciana a la que le roban las joyas. La agente de la Policía Federal Marcia de Valcárcel informa a las autoridades locales de que el primer caso responde a la forma de actuar de un asesino en serie apodado Calígula y el autor se las arregla a su vez para entrelazar ambas historias y ambas investigaciones.
Destinado a los lectores de doce años en adelante, llega a las librerías 'El niño que soñaba con un caballo', un hermoso relato de la escritora italiana Federica de Cesco que enseña cómo nuestros deseos a veces pueden hacer daño a los otros. Es el caso de Felipe, un muchacho acostumbrado a remover Roma con Santiago cuando se le antoja un capricho y con el fin de conseguirlo. A Felipe se le ha antojado un caballo que ya tiene una propietaria llamada Luna, una niña gitana. La trama que urde para hacerse con el animal desencadena un drama ya que la chica tiene que huir de la ciudad con su familia. Pero la vida le dará la oportunidad de mostrar su arrepentimiento.
Joaquín Lloréns. Amor envenenado: (Beatriz, investigadora licenciosa). Tegueste (Tenerife): Baile del Sol, 2010 (Serie Negra; 2). ISBN: 978-84-15019-08-0
Jerónimo Tristante. El enigma de la calle Calabria: El detective Víctor Ros en Barcelona. Madrid: Maeva, 2010. ISBN: 978-84-92695-87-4En el tercer caso de Víctor Ros, el autor combina personajes y situaciones reales con pura ficción para ofrecernos un apasionante retrato de la Barcelona de finales del siglo XIX.
Barcelona 1881. Gerardo Borrás, un acaudalado empresario, toma su coche de caballos para trasladarse a la estación de Sants y viajar en tren a Madrid: al llegar al final del trayecto, cuando su cochero abre la portezuela del carruaje, se encuentra que su señor ha desaparecido.
A petición de su buen amigo Alfredo Blázquez, ya que el desaparecido don Gerardo es el marido de su prima, Víctor Ros acude a Barcelona a investigar el caso adentrándose en una compleja investigación durante la cual deberá enfrentarse a un rival de su categoría.
Al mismo tiempo recorreremos con él la populosa Barcelona del siglo XIX; desde los ambientes elegantes del Liceo a los poblados chabolistas de los inmigrantes; Gaudí, Monturiol, los primeros movimientos anarcosindicalistas, los últimos románticos y los primeros modernistas estarán presentes en esta novela y acompañarán a nuestro protagonista en la resolución de un gran misterio en una sociedad poliédrica y en plena evolución a las puertas del siglo XX.
Andreu Martín, Jaume Ribera. Si hay que matar, ¡se mata! Barcelona: Flamma, 2010 (Volviendo al lugar del crimen). ISBN: 978-84-937283-7-3No es habitual en la moderna novela negra, la localización principal en terrenos extraurbanos. Podríamos decir que la ciudad le va bien a la intriga criminal. Sin embargo, como excepción que confirma la regla, Andreu Martín y Jaume Ribera, nos llevan de excursión a la montaña pirenaica, a un pueblo perdido donde una femme fatale, Sara Artigues, precisa de los servicios de la agencia de detectives del atrabiliario y parlanchín señor Biosca, en Barcelona. El detective Ángel Esquius es encargado por la agencia para arrojar luz sobre tan oscura trama. Esta joven viuda, de ojos color esmeralda y largas piernas bien torneadas, se manifiesta aterrada por temor a sufrir un chantaje. Todo ello explicado en un intrincado dialecto local y con profusión de frases textuales extraídas del cine. Entre los móviles de tal presagio, el dinero, mucho dinero. Su fallecido marido le ha dejado una herencia importante, entre cuyos frutos hay tierras extensas, susceptibles de ser recalificadas en campos de golf.
Las intrigas típicas del mundo rural son aquí un material espléndido para localizar la acción: las envidias, los ataques de cuernos, las disputas por los terrenos, los celos, las herencias justicieras, la promiscuidad en todos los ámbitos, la carencia de intimidad y anonimato, los odios genealógicos, las recalificaciones del suelo y las teorizaciones ecológicas... También hay dos muertos, por si faltara algo.
Una lectura que mantiene la sonrisa en nuestros labios, a pesar del trasfondo sangriento de una intrincada trama criminal.
...y hasta aqui puedo leer.
21:53 - 23:20
[Nadie es inocente, 19 de abril de 2010]
Mañana martes, 20 de abril, a las 19.00 Horas, en la Biblioteca la Bòbila, Fernando Gómez, autor de El misterio de la calle Poniente y de Cero negativo, nos presenta su nueva novela, El vampiro de Cartagena.
Mientras al norte de Los Pirineos se desarrolla la Primera Guerra Mundial en el puerto de Cartagena es desembarcado un ataúd. Desde ese momento la apacible vida del encargado de paquetería se verá alterada por las situaciones que se desarrollan a su alrededor. La aparición de un cura que afirma que dentro de la caja se encuentra un vampiro desencadenará una hilarante persecución por media España.
No exenta de humor El vampiro de Cartagena da una vuelta de guante a la novela clásica de terror y al igual que las anteriores obras de Fernando Gómez (El misterio de la calle Poniente o Cero negativo) tiene la habilidad de enganchar al lector desde las primeras líneas.
Deon Meyer. El pico del Diablo. Traducción de Alberto Coscarelli. Barcelona: RBA, 2010 (Serie negra; 62). ISBN: 978-84-9867-771-3Acabado el apartheid, Thobela Mpayipheli por fin se ha podido refugiar en el anonimato. Vive junto al hijo que ha adoptado, una vez que el Gobierno y la policía le han dejado en paz. Hasta que en una gasolinera su vida se tuerce de nuevo. Hace frente a dos atracadores, pero matan al niño.
Detenidos y encarcelados, los dos delincuentes lograrán escapar. Thobela, el cazador, el poderoso guerrero xhosa y temido ex agente de la KGB y la Stasi, no se quedará de brazos cruzados. Huele la sangre y quiere justicia, pero esa otra justicia poco tiene que ver con la legalidad.
Benny Griessel, un inspector detective de Ciudad del Cabo, deberá impedir que Thobela siga ejecutando a pedófilos y asesinos de niños. Pero el secuestro del hijo de Benny dará un giro a su destino.
Deon Meyer entrega su mejor novela. Simplemente irresistible.
Francisco Caudet Yarza. Pedro Víctor Debrigode Duggi. 3a. ed. [s.l.]: Multieditors de Promociones, 2010 (Plumas que dejaron huella; 1)
La novel·la guanyadora, que serà publicada per l’editorial La Magrana, és una obra de tall clàssic, divertida i vibrant, protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, Norma Forester, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar
La trama de l’obra guanyadora, ambientada en la Barcelona actual, evoca els anys de la Guerra Civil i la postguerra i es pregunta què n’ha quedat de l'idealisme dels vells combatents de la República.
El conseller d'Interior, Joan Saura, ha explicat que el que s'aconsegueix amb aquest premi és un doble objectiu: “normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa"
L'autora, Teresa Solana, ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial", mentre que el director general d'RBA, Joaquim Palau, ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta".
El premi, creat l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i guardonat amb 20.000 euros, és el més ben dotat de novel·la negra en llengua catalana.
La novel·la Negres tempestes de l'escriptora Teresa Solana, presentada amb el títol d'El Manuscrit i sota el pseudònim de Clàudia Mata, ha estat l'obra guardonada en la tercera edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, segons el veredicte del jurat fet públic avui.
En el veredicte del premi fet públic avui, el jurat ha destacat "el component coral de la novel·la, que ofereix un ampli ventall de personatges i situacions que lliguen el present amb la història recent. Els personatges i els fets de l'obra guanyador expliquen la nostra realitat, connecten amb la solidaritat dels homes i dones de les Brigades Internacionals i amb la foscor i la tristesa de la postguerra i l'exili" .
Segons ha explicat el responsable de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i president del jurat, Paco Camarasa, "no es tracta d'una novel·la històrica sinó d'una investigació rabiosament moderna i el jurat intueix que és l'inici d'una sèrie protagonitzada per una família molt peculiar".
El jurat del premi, instaurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i l'editorial La Magrana, ha atorgat el guardó per unanimitat després de llegir i valorar les 23 obres presentades. El premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació de l’obra.
La lectura del veredicte del jurat i la presentació de l’autora guanyadora de la tercera edició del premi literari Crims de Tinta ha estat presidida avui pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el director general de RBA Llibres, Joaquim Palau. La guanyadora rebrà el premi durant la celebració del Dia de les Esquadres, el proper dilluns 19 d'abril.
Saura ha explicat que "el Premi "Crims de Tinta" va ser creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament".
El conseller també ha recordat que "el premi té un doble objectiu: normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa".
Joaquim Palau ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta". "Ens va semblar una iniciativa valenta, original, maca i estimulant per part de la conselleria i els resultats editorials són òptims. Tant els llibres de la primera edició com el de la segona s'han venut molt bé i s'han traduït a altres llengües", ha explicat el director general de RBA Llibres.
Una obra divertida i vibrant protagonitzada per una mossa d’esquadra
Negres tempestes, o Norma Forester i família. Així es podrien titular també les peripècies protagonitzades per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa.
Però com no tot és harmonia, la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.
Amb Negres tempestes, Teresa Solana ens ofereix un relat vibrant, divertit i llegidor. L'obra guanyadora de la tercera edició del Premi Crims de Tinta és una novel·la policíaca de tall clàssic que planta les arrels en els anys trenta del segle XX i, en un joc de miralls, es pregunta què n'ha quedat avui de l'idealisme dels vells combatents de la República. La darrera obra de Teresa Solana inaugura una sèrie protagonitzada per un seguit de personatges molt rics i amb múltiples ramificacions, "que tindran una continuïtat en novel·les posteriors", segons ha avançat l'autora..
Solana ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial". "Potser quan els Mossos lleixen la novel·la trobaran que la Unitat d'Investigació criminal no funciona exactament tal i com jo ho l'he he descrit perquè jo no intento fer crònica negra en l'obra sinó ficció. Jo faig servir la novel·la negra per explicar històries. Hi ha coses que les he hagut de simplificar i d'altres me les he inventat, però sí que crec que reflecteix una mica l'actuació dels Mossos d'Esquadra".
Teresa Solana (1962)
Nascuda a Barcelona, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de filologia clàssica. La seva activitat professional s'ha centrat en el camp de la traducció literària. Tradueix del francès i de l'anglès, s'ha especialitzat en la traducció de textos filosòfics i literaris i ha dirigit la Casa del Traductor de Tarazona. És autora de les novel·les Un crim imperfecte (Premi Brigada 21 a la millor novel·la en català 2007) i Drecera al paradís, i del recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d'amor. La seva obra s'ha traduït al castellà, l'alemany, el francès, l'anglès, l'italià i el romanès.
23 originals de molta qualitat
Un total de 23 originals de molta qualitat procedents d’arreu de Catalunya i les Illes Balears han concorregut enguany a la III edició del premi Crims de Tinta. Comèdia negra, exercicis metaliteraris (literatura que parla del procés creatiu del llibre i sobre l'escriptura), trames realistes, revisió del whodunit clàssic (trames complexes en les quals el lector obté tots els indicis necessaris sobre la identitat de l'autor del delicte per deduir-ho tot sol abans que arribi a la revelació de la solució donada en les últimes pàgines del llibre) i un notable esforç en la creació de policies protagonistes, o de parelles de policies, amb personalitat pròpia, són alguns dels trets principals que aborden els 23 originals que s’han presentat enguany al premi literari Crims de Tinta, el més ben dotat de la literatura catalana en aquesta especialitat.
Es tracta d’un dels pocs premis de novel·la negra que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.
L'obra guanyadora de la segona edició, La Solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, s’ha editat en català i també en castellà, mentre que La mala dona, de Marc Pastor, guanyadora de la primera edició, ja va per la quarta edició en català i s'ha traduït a tres idiomes. L'obra s’ha editat també en format electrònic, i va arribar a ser best-seller el Nadal passat, quan es va penjar la versió electrònica a la xarxa.
El Premi Crims de Tinta va ser crear l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament. A més, el que s'aconsegueix amb aquest premi és apropar la cultura i la policia, difondre el paper de la policia, en concret el dels Mossos d'Esquadra, i fer de plataforma per aprofundir en la integració social dels fets policials.
El jurat del premi Crims de Tinta està format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal, i comissari de les jornades BCNegre; l'editora de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble, Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d’Espectacles del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.
José Vaccaro Ruiz. La Vía Láctea. Prólogo: Jesús Palacios. Aranjuez: Neverland, 2010. ISBN: 978-84-937450-2-8Juan Jover es un conseguidor, como él mismo se denomina. Acostumbrado a moverse por las puertas traseras de los organismos oficiales, sabe cuál es el precio de cada cargo público para hacer viable lo imposible. A su oficina de investigador llegará el encargo de un matrimonio adinerado que desea conocer el pasado de su díscola hija, a la que la policía ha encontrado muerta por sobredosis, tirada en un portal.
Siguiendo el rumbo de los acontecimientos, el lector es encaminado por un periplo que discurre desde los ambientes más sórdidos de la cosmopolita Ciudad Condal hasta los pies de la Sierra de Gredos en un rincón de la España más profunda en Extremadura. Allí, un terrateniente octogenario al que todos llaman el Amo, mueve los hilos de la comarca. Bajo su tiránica voluntad de cacique se esconde un terrible secreto: las pavorosas reuniones en La Casa, donde periódicamente, durante el invierno, el Amo se reúne con dos amigos para deleitarse con algo a lo que se aficionó durante su estancia en las selvas de Brasil y Guinea: el canibalismo infantil. Tía María es quien mata a los recién nacidos y los cocina; Petra es la encargada de cuidarlos y mantenerlos vivos hasta que llega el momento. Con sus restos, tía María ha creado una especie de camposanto donde, bajo una pequeña cruz en plena Sierra, entierra los huesos.
El Congreso de Novela y Cine Negro que organitzen des de 2005 Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero sota l’aixopluc de la Universidad de Salamanca, s’ha convertit en un referent a l’Estat espanyol pel que respecta a l’anàlisi en profunditat del gènere negre i policíac. El gènere negre també ha entrat a la universitat, i a més del ja esmentat Congrés de Salamanca n’han aparegut d’altres, com Maig Negre a la Universitat d’Alacant o el Congreso de Ficción Criminal a la Universidad de León.
Cap dels esdeveniments esmentats, però, excepte el Congreso de Novela y Cine Negro, publica amb regularitat anual les actes del congrés anterior. Unes publicacions que no només van dirigides al món acadèmic sinó que l’aficionat al gènere negre i policíac hi trobarà temes tractats amb rigor, en un país faltat de documentació teòrica sobre el gènere negre i policíac.
En aquest número de L’H Confidencial trobareu els sumaris dels llibres que han generat les quatre primeres edicions del congrés de Salamanca, amb articles signats per grans especialistes. Ara acaba d’aparèixer el cinquè i ben aviat el trobareu a la Bòbila.
Llarga vida al Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca!
Consulta'l des de la pàgina oficial de L'H Confidencial
Amb cançons de mariachis, la lectura de fragments del llibre guanyador a càrrec de l’actriu Mont Plans i la degustació de margarites, el còctel mexicà per excel·lència, Erlantz Gamboa va rebre el Premi L’H Confidencial.
L’obra guanyadora de la quarta edició del premi es titula Caminos cruzados. Ambientada en el Mèxic rural, on l’autor resideix des de fa trenta anys, narra la història de dos grups de detectius que investiguen, cadascun, uns assassinats en sèrie. Sense voler-ho, les investigacions es creuen i els uns intervenen en el cas dels altres. Aquest creuament arriba també en la relació més personal.
Aquesta és la primera novel·la editada d’Erlantz Gamboa, que fins ara havia publicat contes i relats en revistes i reculls. L’autor ha dit que li ha fet “il·lusió” guanyar el premi tot i que “no és per fer-se milionari”. S’ha qualificat de ‘concursador’ ja que li agrada presentar-se a premis i ho ha fet a molts perquè “donen prestigi”. No és la primera novel·la negra que escriu però sí la primera que li publiquen, i ha afirmat: “m’agrada l’assassinat, no puc ser assassí i per això escric”. Roca Editorial distribuirà el llibre a Mèxic tot i que, segons Gamboa, “a Mèxic es ven molta música però pocs llibres”.
Novel·la àgil i equilibrada
Jordi Canal, director de la Biblioteca la Bòbila, afirma que Caminos cruzados és una novel·la àgil i ben equilibrada en l’argument, amb un contrapunt “fantàstic” que la fa “lleugera” tot i tractar d’assassinats en sèrie. Per a Blanca Rosa Roca, de Roca Editorial, aquesta és la millor de totes les novel·les que es van presentar al premi.
Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Cultura, Mario Sanz, ha ressaltat la bona feina de la Biblioteca la Bòbila, “referència de la novel·la negra a tot Espanya”, i de Roca Editorial, perquè “guanyar un premi és important però encara ho és mésque editin el llibre i que hi hagi un bon sistema de distribució”.
Erlantz Gamboa (Villapún, 1946) va abandonar els estudis d’economia a la Universitat de Bilbao per dedicar-se al desenvolupament de sistemes informàtics. El 1980 es va instal·lar a Mèxic per treballar en la projecció per ordinador de diverses fàbriques en el complex petrolier de Coatzacalcos. Viu a Puebla i escriu des de 1985.
L'apunt
A aquesta quarta edició del premi internacional de novel·la negra s’hi van presentar un total de 64 originals, 19 dels quals provenien de Catalunya i 28 de la resta de l’Estat espanyol; un d’Holanda i un de Suïssa; 11 d’Amèrica Llatina, amb autors de Mèxic, Colòmbia, Cuba, Argentina, Xile i Puerto Rico, i 4 es van rebre des de diferents agències literàries. Dels 64 originals, 5 es van presentar en llengua catalana.
El premi consisteix en una dotació de 12.000 euros i la publicació de l’obra per part de Roca Editorial. En les anteriors edicions, el premi ha estat per al mexicà Joaquin Guerrero-Casasola, amb Ley garrote (2007); l’argentí Raúl Argemí, amb Retrato de familia con muerta (2008), i Julián Ibáñez, amb El baile ha terminado (2009). Ley garrote serà portada al cinema pel director mexicà Héctor Bonilla.
En només tres edicions, el Premi L’H Confidencial s’ha situat entre els guardons més prestigiosos i amb més credibilitat dels que es convoquen a Espanya.
Escrits
Comentaris
