Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exposicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exposicions. Mostrar tots els missatges

11 de febrer del 2026

La Biblioteca La Bòbila recull l’art de les tipografies de la novel·la negra


L'exposició 'Tipografies: tres dècades de novel·la negra' es podrà visitar fins al 28 de febrer


Més enllà de títols i paraules, la tipografia ha estat durant dècades un element essencial per a tota novel·la negra. L’impacte, el misteri i l’atractiu d’un bon disseny ha venut exemplars per si sol i així ho recorda l’exposició ‘Tipografies: tres dècades de novel·la negra’ de la Biblioteca La Bòbila.

La mostra seleccionada a partir del fons personal de Carlos Abio, recull com una estratègia de venda ha acabat convertint-se en art: “és una reivindicació dels il·lustradors de la novel·la negra dels anys 50, que han estat molt desconeguts fins ara. Llavors, aquests il·lustradors feien títols, feien també tipografies diferents i feien les portades que sempre ens han cridat l’atenció”, destaca el comissari de l’exposició.


En aquest sentit, Abio recorda els anys en què llegia assíduament aquestes publicacions: “jo ara em recordo més de les portades i de les tipografies, més que dels arguments dels llibres, encara que els hagi llegit. Per tant, haurien de tenir la seva importància”, comenta.

Entre els anys 30 i 50 del segle passat es va generar una veritable pedrera nacional d’artistes especialitzats en el disseny gràfic de portades i tipografies d’aquestes publicacions. Ara, La Biblioteca La Bòbila se’n fa ressò com a complement de l’immens fons de novel·la negra que guarda.


Abio explica que aquestes lletres i disseny eren fonamentals i que “per això venien tants exemplars en aquella època, la funció que tenien era atreure el públic”. Així, comenta que “eren molt cridaneres i a més eren molt artístiques, cosa que ens diferenciava, per exemple, de la novel·la negra nord-americana o d’altres publicacions en altres països”.

En canvi, “aquí eren els pintors, els il·lustradors, els que feien a mà, artesanalment, aquestes tipografies. No hi ha dos iguals, sempre són diferents. Les lletres tenien les seves irregularitats i són en realitat com a petites obres d’art”.

D’altra banda, el responsable destaca que “també tenien els títols interiors, que havien de condensar un argument en un títol interior, i les lletres capitulars, que són les que iniciaven un capítol, que també eren adornades amb elements de la novel·la negra”.

Fins al 28 de febrer es podrà gaudir de la màgia tipogràfica del gènere policial.







2 de juliol del 2025

La biblioteca La Bòbila col·labora a Creixell.Crims

La Biblioteca La Bòbila col·labora a Creixell.Crims amb la cessió dels roll-ups de l'exposició «dones[en]cobertes» de Carlos Abio. 
 

16 de febrer del 2025

L’exposició Dones (En)cobertes arriba a La Bòbila fins al 28 de febrer



Dones Encobertes és una exposició de Carlos Abio que analitza la censura de les portades de novel·la policíaca a Espanya del 1950 al 1975. Es pot veure aquests dies al Centre Cultural La Bòbila fins al 28 de febrer dins del marc de Festival BCN Negre

Les novel·les policíaques que s’editaven als Estats Units i s’exportaven a Espanya patien certa manipulació, sobretot durant el franquisme. Tant en el text com en les portades. Sobretot en les que apareixia la figura femenina



Segons la directora de la Biblioteca La Bòbila, Ilumi Ramos, la violència de la dona mai se censurava perquè s’entenia que era una característica del gènere negre, en canvi, “si a alguna dona se li veia massa l’escot, les cames o l’esquena es posava un botó de més o es feia un vestit més llarg”.


Després, quan les novel·les escrites per autors espanyols es venien a d’altres països més permissius, com el Regne Unit o sud-americà, el procés es feia a la inversa. I les il·lustracions de les portades s’havien d’intensificar amb més presència de la dona i amb poca roba.


L’exposició també explica que tot i aparèixer a moltes portades, poques vegades les dones eren protagonistes de la novel·la policíaca si no que, sovint eren les víctimes. Tan sols s’utilitzava la imatge de la dona com a argument per a la venda, ja que en aquella època es considerava que el públic lector era majoritàriament masculí.

La directora de la Biblioteca La Bòbila ha afegit que “clarament, aquest gènere era masclista i racista, igual que la societat de l’època. Ara les hem de llegir com un document gràfic per conèixer com hem evolucionat”.










10 de novembre del 2023

“Llevo 72 años tocando jazz al piano, ¡soy un diplodocus!”


VÍCTOR-M. AMELA

[La Contra. La Vanguardia, publicat el 10 de novembre del 2023]

“Llevo 72 años tocando jazz al piano, ¡soy un diplodocus!”

Tengo 92 años. Nací en Cornellà y vivo en Barcelona. Estudié ingeniería técnica... pero he sido ¡y soy! pianista de jazz. Estoy casado, tengo una hija, Ingrid (50), y dos nietos, Paula (20) y Marc (16). ¿Política? Un Estado catalán. ¿Creencias? Agnóstico. Toco el piano en público dos veces por semana. 

“Llevo 72 años tocando jazz al piano, ¡soy un diplodocus!”

‘Baixos Fons BSO’

Es un personaje por su talento, locuacidad y picardía: nonagenario, sigue tocando al piano su jazz. Dice que es vago porque solo ha ambicionado mover los corazones y cuerpos de los que le escuchan. No es vago, es sensato. Se enamoró del jazz de jovencito, en los bajos fondos de Barcelona, y sigue acariciándolo dos noches por semana. De su arte ha vivido decentemente. Tiene opiniones propias: dice que el free jazz es un buñuelo y que “el jazz es una música rítmica de raíz africana que pasó a los negros de Luisiana, analfabetos por explotados: ¡su swing es único!”, me ilustra. Sabrá más quien visite la exposición Baixos Fons BSO (Biblioteca La Bòbila, l’Hospitalet, del 4 al 24/XI): discos, carteles, programas de conciertos, libros... y el testimonio del gran Pere Ferré.

Cuándo empezó con el piano?

Era 1951, tenía 21 años, tocaba en Saratoga, Embassy, Arizona, Candilejas... en Barcelona. ¡Soy un diplodocus!

El diplodocus sigue tocando.

Toco en el club JazzMan, los lunes noche. Y en Il Giardinetto, los martes.

Entonces lleva...

...72 años seguidos: me río de Raphael, Serrat, Miguel Ríos... ¡Empecé yo antes!

Y sigue.

Soy el pianista de jazz más longevo de España. Podría haber hecho una carrera rutilante... pero he sido un gandul.

¿Gandul?

Soy manta. Jugaba al fútbol con pelotas de trapo, sin vocación de nada. Soy vago.

¿Se culpa?

¡No! Me lo he pasado bomba con mi piano y sigo disfrutando al tocar jazz.

¿Qué momento fue el mejor?

Ir a Estocolmo con apenas 28 años. Mi primera vez fuera de España, era 1958...

Difícil salir entonces...

Tenía que ir Tete Montoliu, pero no pudo y me pidieron sustituirle.

¡El gran Tete Montoliu!

Ciego de nacimiento, tocaba como nadie. Éramos amigos desde niños. Un día vimos al Latin Quartet. “¿Alquien quiere subir a tocar?”, preguntaron. Tete y yo, con dieciséis años y pantalones cortos. Tete subió.

¿Y?

¡Todos con la boca abierta! Tete era un genio y yo no.

¿En qué consistía esa genialidad?

En su técnica increíble. Y en que, para él, la vida era un piano. Yo, en cambio, era intuitivo. Y la vida era más que un piano.

¿Qué le pareció Estocolmo?

¡La hostia! Aquí tenías que pagar para follar, ¿sabe?

Era la España nacionalcatólica.

Lo pasé tan bien que al volver a la Barcelona gris... ¡sufrí una crisis de caballo!

Se deprimió... pero salió adelante.

Los locales nocturnos me salvaron: tocar entre el humo que podías cortar con navaja, el alcohol... Y peleas de madrugada: siempre alguien escondido bajo mi piano.

No se aburría usted.

De día trabajaba en mi tienda. Y de noche, en los clubs.

¿Qué tienda?

Vendía lámparas, lamparitas, bombillas...

¿Recuerda nombres de los clubs?

Jack’s (en la Peña Taurina Chamaco), Jamboree (antes Brindis), Café Rigat, Frontón Colón, con putas y marines, Club Hondo, privado (de ahí salió el Dúo Dinámico)... Veía chicas, había discos, un ambiente más liberal...

Y usted ¡feliz!

Claro. Y en el Embassy, Las Vegas, Bikini... Y con los hermanos Phil y Jack Hand.

¿Quiénes eran?

Músicos norteamericanos, que un día se esfumaron.

¿Por qué?

Un mayorista de género, Francesc Rovirosa, casado, se encoñó de una tal Pilar Alfaro, que un día quiso atracarle con ayuda de otro tipo... al que se le fue la mano.

¿Mataron al mayorista?

Apareció su cadáver apuñalado. Le relacionaron con Pilar... que era amiga de los Hand. ¡Ahí podría haber pringado yo!

Y se fueron con la música a otra parte.

Marines norteamericanos de la VI Flota habían popularizado el jazz en la Barcelona del barrio chino y bajos fondos...

¿Y usted empezó en la música y el piano con esos músicos?

Me inició mi abuelo: él había tocado el piano en las películas mudas del cine Titán de Cornellà, en los años veinte.

¿Cuántas piezas distintas puede tocar?

Me sé de memoria unos 520 temas.

¿Qué pieza le emociona más?

Prelude to a kiss , de Duke Ellington: noto a la chica a punto de besarme...

¿Qué estilo es su favorito?

Middle. ¡Pero lo mío era llenar la pista! En Il Giardinetto se me acercó García Márquez y canturreó: “¡Usted y yo podríamos ganarnos la vida de gira!”, me bromeó.

¿Con qué artistas que podamos conocer ha tocado usted?

Vi aquí a Dizzy Gillespie en 1953... Toqué con Earle Warren, Melba Liston, Bill Coleman, Perry Robinson, Chuck Israels, Arnold Wise, Don Byas, Pony Poindexter, Hal Singer, Gloria Stewart (¡inolvidable cantando My funny Valentine!), a la que Vázquez Montalbán dedicó un poema...

¡Mis respetos!

Admiro a Erroll Garner, Bill Evans, Oscar Peterson... Hoy los músicos tienen gran formación...¡pero menos personalidad!

¿Volvería atrás?

Estoy bien así. Mire, cada día me acostaba a las tres de la madrugada, y a las ocho de la mañana en la tienda... Para ser gandul ¡ya ve que he trabajado mucho!

6 de febrer del 2023

53. El gènere negre i policíac i l'humor

 


Amb motiu de la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, BCNegra 2023 us presentem aquesta exposició. Analitzem els diferents tipus d’humor que podem trobar tant en les novel·les policíaques com en les més negres, on s’examina els elements que li donen forma. Ampliem, per últim, la mirada cap al que es publica actualment a la resta del món i l’apropem per veure quina incidència té en el que s’edita a l’Estat Espanyol i a Catalunya.  

21 d’octubre del 2022

Exposició: "Ni dames, ni barjaules del crim"

 Del 2 al 18 de novembre al vestíbul del centre cultural



2 de març del 2021

EXPOSICIÓ: David Goodis. El poeta de la víctima

 Amb motiu de la BCNegra21, s'ha realitzat a la nostra biblioteca, durant tot el mes de febrer, una exposició dedicada a David Goodis. Un petit vídeo resum us pot ajudar a gaudir-la i a triar les properes lectures d'aquest autor necessari.

 

25 de gener del 2021

34. David Goodis. El poeta de la víctima

 

La Biblioteca la Bòbila es complau en convidar-vos aquest febrer a l’exposició David Goodis, el poeta de la víctima, amb motiu de la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, BCNegra 2021.
Un recorregut per la vida i l’obra de David Goodis (1917-1967), un escriptor maleït, un escriptor que redescobert a França es va convertir en un autor de culte amb una obra que gira entorn la baixada a l’infern dels barris baixos urbans, —en paraules de Xavier Coma— allà on les promeses lluminoses de la gran ciutat, meta dels buscadors de l’èxit segons la moral dominant en un sistema pragmàtic, esdevenen lívides o macilentes.
També us presentem un petit dossier amb la informació més rellevant de l'autor i de la seva obra.

4 de febrer del 2020

EXPOSICIÓ "LA CUA DE PALLA" AL REGIÓ7



31 de gener del 2020

EXPOSICIÓ "LA CUA DE PALLA": RECULL DE PREMSA

L'exposició es pot visitar fins el 30 de març a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i compta amb la col·laboració de Jordi Canal, antic director de la biblioteca de la Bòbila.

Regió 7

La Vanguardia


La Vanguardia

30 de gener del 2020

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ "LA CUA DE PALLA"


Dia 30 de gener a les 18 hrs. a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

Inauguració de l'exposició sobre la llegendària col·lecció La Cua de Palla.  Els savis Joaquín Noguero i Jordi Canal (antic director de la biblioteca de la Bòbila) són els responsables d'aquest documentat homenatge a dues èpoques —la de Manuel de Pedrolo i la de Xavier Coma— tenyides pel color groc d'aquelles portades.  L'exposició romandrà oberta fins el 30 de març i forma part del programa de la BCNegra 2020.

25 de gener del 2020

EXPOSICIÓ: "QUAN EL GROC ERA NEGRE"




Dirigida en etapes diferents per Manuel de Pedrolo (1963-1970) i Xavier Coma (1985-1996), la primera col·lecció de butxaca de la millor novella negra i policíaca en català va fornir la llengua de nous registres i d´àrees crítiques de la realitat fins llavors verges, amb una lectura tan "despreocupada" i "de quiosc" com "extraordinàriament culta", per dir-ho amb paraules de Joan Fuster.


Una col·lecció que, amb les cobertes cremades de Jordi Fornas, es va vestir de groc com el giallo italià i de negre com la "Série Noire" de l´editorial Gallimard. Quan el groc era negre, l'hampa mundial atonyinava en català.

L'exposició es realitza a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona del 30 de gener al 30 de març del 2020, amb material cedit per la biblioteca de La Bòbila.

16 de gener del 2020

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA: "PEDROLO REVELAT NEGRE"


Del 3 de febrer a l’1 de març de 2020
Al Centre Cultural de La Bòbila
Inauguració: dimarts, 4 de febrer, a les 19.30 h

Des del grup de lectura de les Dames del Crim de la Llibreria La Llar del Llibre de Sabadell, ens varen demanar una col·laboració fotogràfica per a la Setmana Negra.  Atès que és l’any del centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, vàrem proposar recrear en imatges les novel·les Joc brut i L’inspector fa tard.  El projecte l’han desenvolupat Georgina Gorriz i Miquel Traveria.  Hem fet la lectura i selecció d’imatges, la recerca de localitzacions possibles així com de persones i recursos necessaris per desenvolupar-lo.  Miquel Traveria és metge de professió i fotògraf aficionat.  Georgina Gorriz treballa a l’administració local.  Ambdós porten desenvolupant des de 2013 el projecte fotogràfic de retrat “Objectes significants”, que ha estat exposat al Casal Pere Quart de Sabadell, a FineArt d’Igualada i Festimatge de Calella, entre d’altres.  L’exposició mostra fotografies de dues novel·les: L’inspector fa tard i Joc brut.

Exposició de fotografia &qu... by Biblioteca la Bòbila on Scribd

10 d’octubre del 2019

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: "MIRADES EN NEGRE"



Us presentem 7 propostes d'algunes lectores del grup Dames del crim de Sabadell sobre fragments de llibres "negres" que han recreat amb imatges, com per exemple la novel·la Justo, de Carlos Bassas del Rey.

18 de setembre del 2019

EXPOSICIÓ: "LA VI(D)A DE LA BUTXACA: LA GRAN AVENTURA DELS BOLSILIBROS DE LA BRUGUERA (1946-1986)"



A la postguerra, en una economia de subsistència, els llibrets de butxaca de l’editorial Bruguera anomenats bolsilibros (15x10,5 cm d’aventura a tot tren, amb històries autoconclusives de tots els gèneres) van ser una finestra de la cultura popular a mons allunyats de la grisa realitat de la majoria dels lectors. Arribaven al quiosc amb una tipografia diminuta i paper de mala qualitat aprofitat al màxim, però els qui havien perdut la Guerra Civil veien el color viu d’aquelles cobertes i aspiraven a llegir-ne l’interior com una promesa de luxe, atractiu físic, vitalitat, aventura i, fins i tot, sensualitat.

Les novel·les de duro representaven també el somni de l’acció amb la raresa de sortir-hi guanyador. Eren un oasi en aquella marxa del desert quotidiana. La vida real s’acarava a la dels somnis per la via de la butxaca.  L’editorial Bruguera va omplir els quioscos amb milers d’aquestes petaques de paper que feien rodar el cap del lector amb aventis de pel·lícula. Des del 1946 fins a la mort de la Bruguera el 1986, hi ha col·leccions per a tots els gustos. L’univers adult cabia sencer a la butxaca dels qui anaven curts d’armilla. I les novel·les de duro van ser un fenomen sociològic alfabetitzador, a més de crear un gust pels gèneres populars que el cinema autòcton dels seixanta i les revistes per a adults dels setanta i vuitanta després explotarien amb llibertat. 

La biblioteca de la Bòbila participa amb el seu fons de novel.la popular i policíaca en aquesta exposició, que podreu visitar del 10 d'octubre al 29 de març 2020 a l'Espai Cultura de la Fundació 1859 de Sabadell.




25 de febrer del 2019

Exposició sobre Francesc Caudet a la biblioteca La Bòbila


6 de febrer del 2019

Exposició: Francesc Caudet i la novel·la popular


Durant tot aquest mes podreu veure a La Bòbila aquest merescut homenatge a l'obra i la figura de Francesc Caudet que, sota diversos pseudònims com ara Frank Caudett, Kyle Brown o Montana Blake, entre d'altres, va publicar més d'un miler de títols de novel·la popular, policíaca, de l'oest, de ciència ficció i de terror.  No us la perdeu!

Exposició Francesc Caudet i... by on Scribd

27 d’octubre del 2018

Avui acaba l'exposició...









24 d’octubre del 2018

Exposició dedicada a Jordi Canal, a la Bòbila

11 d’octubre del 2018

Exposició dedicada a Jordi Canal, a la Bòbila

 
Google Analytics Alternative