|
LE PRIX CLAUDE CHABROL 2026 |
|
sera remis à... |
|
|
|
© Pan Distribution |
|
Tras recuperarse de una enfermedad, el joven doctor Ralph Leslie decide enrolarse como marinero en el yate de recreo Ella, propiedad del empresario Marshall Turner.
El plácido viaje se torna en pesadilla cuando, una noche, varios pasajeros aparecen brutalmente asesinados a hachazos. A partir de ese momento, la desconfianza y el miedo se adueñan del barco, y el esfuerzo de toda la tripulación se centra en regresar a tierra lo antes posible para que el culpable sea detenido y juzgado.
Pero a bordo del Ella, sin posibilidad de escape, el asesino no dudará en hacer lo que sea necesario para destruir las pruebas que pueden desvelar su identidad, aunque para ello tenga que volver a matar.
Post:
Rinehart és la reina de les novel·les amb 'Had I But Known' (HIBK), un recurs literari on la protagonista es queixa de no conèixer abans alguna cosa que hauria evitat fets posteriors desafortunats.
➡️ https://tuit.cat/8ggAs #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Contiene cinco relatos: "De una ojeada a una cacería", "Sólo para tus ojos", "Cantidad de consuelo", "Risico" y "La rareza de Hildebrand". Cuatro de las historias eran adaptaciones de argumentos para una serie de televisión que nunca fue filmada, mientras que la quinta había sido escrita anteriormente por Fleming pero no había sido publicada.
Post:
Encara que té la imatge d'Ursula Andress com a reclam a la portada, en realitat són relats que no tenen a veure amb la pel·lícula protagonitzada per ella.
➡️ https://tuit.cat/xk0vX #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Més enllà de títols i paraules, la tipografia ha estat durant dècades un element essencial per a tota novel·la negra. L’impacte, el misteri i l’atractiu d’un bon disseny ha venut exemplars per si sol i així ho recorda l’exposició ‘Tipografies: tres dècades de novel·la negra’ de la Biblioteca La Bòbila.
La mostra seleccionada a partir del fons personal de Carlos Abio, recull com una estratègia de venda ha acabat convertint-se en art: “és una reivindicació dels il·lustradors de la novel·la negra dels anys 50, que han estat molt desconeguts fins ara. Llavors, aquests il·lustradors feien títols, feien també tipografies diferents i feien les portades que sempre ens han cridat l’atenció”, destaca el comissari de l’exposició.
En aquest sentit, Abio recorda els anys en què llegia assíduament aquestes publicacions: “jo ara em recordo més de les portades i de les tipografies, més que dels arguments dels llibres, encara que els hagi llegit. Per tant, haurien de tenir la seva importància”, comenta.
Entre els anys 30 i 50 del segle passat es va generar una veritable pedrera nacional d’artistes especialitzats en el disseny gràfic de portades i tipografies d’aquestes publicacions. Ara, La Biblioteca La Bòbila se’n fa ressò com a complement de l’immens fons de novel·la negra que guarda.
Abio explica que aquestes lletres i disseny eren fonamentals i que “per això venien tants exemplars en aquella època, la funció que tenien era atreure el públic”. Així, comenta que “eren molt cridaneres i a més eren molt artístiques, cosa que ens diferenciava, per exemple, de la novel·la negra nord-americana o d’altres publicacions en altres països”.
En canvi, “aquí eren els pintors, els il·lustradors, els que feien a mà, artesanalment, aquestes tipografies. No hi ha dos iguals, sempre són diferents. Les lletres tenien les seves irregularitats i són en realitat com a petites obres d’art”.
D’altra banda, el responsable destaca que “també tenien els títols interiors, que havien de condensar un argument en un títol interior, i les lletres capitulars, que són les que iniciaven un capítol, que també eren adornades amb elements de la novel·la negra”.
Fins al 28 de febrer es podrà gaudir de la màgia tipogràfica del gènere policial.
Madrid, abril de 1900. Una joven aparece asesinada en las Injurias, uno de los barrios más desfavorecidos de la capital. Su cuerpo sin vida yace junto al río con una flor y un poema de Rubén Darío en las manos. Entre los curiosos que se agolpan frente al cadáver, se encuentran Pío Baroja, un joven médico que está visitando la zona para escribir una novela, y el agente Miguel Herranz, antiguo Ana combatiente de Filipinas, de donde ha regresado con graves secuelas físicas y psíquicas. Cuando Miguel se hace cargo de la investigación, Baroja, que ha identificado a la mujer como una de las prostitutas que frecuentan sus amigos bohemios, se une a él en busca del culpable. Desenmascarar al homicida se va haciendo para Pío y Miguel una necesidad urgente conforme van apareciendo nuevas víctimas en el parque del Retiro.
Post:
Què tenen els autors de la Generació del 98? Si Jambrina ja va convertir a Unamuno en detectiu, ara li toca el torn a Baroja...
➡️ https://tuit.cat/8t417 #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els «amarradors», «joqueros» i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur.
Post:
L'any 2004, aquesta novel·la ambientada en el món de les timbes de pòquer, va quedar finalista del Premi Planeta. Ara s'ha tornat a editar en butxaca.
➡️ https://tuit.cat/ACpsZ #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Cuando una mujer llamada Judith West entra en una comisaría de Glasgow para denunciar la desaparición de su hijo de nueve años, nadie es capaz de encontrar ningún registro del niño, ninguna prueba de que jamás haya existido. El detective Harry McCoy, recién destinado al otro extremo de la ciudad, descubre que la familia West pertenece a una congregación religiosa muy estricta, y sospecha que detrás de la desaparición de Michael West se esconde más de lo que parece.
Post:
Parks ens ha demostrat que cada mes en passen coses, per si no ho sabíem.
➡️ https://tuit.cat/yyTjk #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Qui no ha volgut ser rei, encara que fos només per un dia? Boris Skossyreff no sols ho va desitjar, ho va aconseguir. Es va proclamar rei d’Andorra el 1934, amb manifest revolucionari i ressò en la premsa internacional. I ho va fer sense tenir vinculació amb cap família reial, només amb el seu carisma, la seva astúcia i un pla tan audaç com insòlit. Aristòcrata rus, espia, estafador, seductor i visionari… Un personatge de novel·la que es va escapar de les seves pàgines per a infiltrar-se, sense passaport ni vergonya, en la Història amb majúscula. La seva vida va ser un còctel d’identitats canviants, festes salvatges, llistes negres diplomàtiques, presons, exilis i retorns espectaculars. Va convertir la impostura en art. Aquest llibre és el resultat de més d’una dècada d’obsessiva recerca a través d’arxius de mig món: informes de serveis d’intel·ligència, fotografies, material familiar, testimoniatges directes i premsa de l’època. Tot el necessari per a recompondre el trencaclosques d’una vida que sembla escrita per Dostoievski, amb producció d’Orson Welles i edició final dels Monty Python. Però això no és una novel·la basada en fets reals. És una història real. Cada pàgina batega amb el magnetisme d’algú que va viure com si ja fos llegenda. I ho va ser.
Post:
Boris Skossyreff podria ser titllat d'un personatge poc versemblant si fos un personatge, però és totalment real. I per això, Cebrián va fer un documental i després va publicar aquest llibre amb tota la seva recerca.
➡️ https://tuit.cat/barxm #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Dos asesinos a sueldo, Hans el Chulo e Isaac, son contratados para acudir a una función teatral sin saber que ellos son esa función. Sobre las tablas, ante un público entre aburrido e insensibilizado a la violencia, un curioso maestro de pista les conmina a compartir, como si de un Alcóholicos Anónimos se tratase, por qué son asesinos, sus orígenes y sentimientos. Lo malo es que, como decían en la tele de pequeño, de la droga se sale, pero de ese teatro quizá no.
Post:
El 2004, Sánchez Abuli amb el dramaturg Javier Roche escriu el llibret d'una obra de teatre on dos assassins a sou s'han d'enfrontar al seu destí. Aquesta és la versió a #còmic d'aquella obra.
➡️ https://tuit.cat/55O7s #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Oculto entre la espesa bruma de la madrugada, un peligroso criminal siembra el terror en Galicia. Tres jóvenes han sido secuestradas y asesinadas en pocas semanas: mujeres de clase trabajadora, olvidadas por su entorno e invisibles para la sociedad. Pero no para la teniente Lucía Guerrero, de la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil y encargada de la investigación, que empatiza con las víctimas. Mientras el cerco se estrecha y la tenaz agente está a punto de dar caza al presunto culpable, sus superiores la obligan a regresar de forma abrupta a Madrid.
Post:
Minier i el seu personatge, Lucía Guerrero, ha descobert el nord d'Espanya com a escenari. Si l'anterior novel·la transcorria a Salamanca, en aquesta ocasió ens transporta a Galícia.
➡️ https://tuit.cat/d708q #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Después de asesinar a su novio en lo que iba a ser una velada romántica, Anna desaparece misteriosamente dejando un montón de preguntas y una única pista: una libreta con una fecha y el dibujo de un canguro. Casi dos años después, en la fecha exacta que escribió en la libreta, descubren a Anna inconsciente en la orilla de un lago, y no recuerda nada de lo que hizo o dónde ha estado todo ese tiempo.
Post:
Com John Connolly, Axat, juga entre gèneres, amb elements paranormals i de suspens.
➡️ https://tuit.cat/xij6u #BibLaBòbila #gènerenegre #recomanació
Después de que una peluquera vengativa le aplicara crema depilatoria en lugar de champú, y siempre aquejada de mal de amores, Agatha Raisin decide pasar una temporada lejos de su idílico hogar de Carsely y refugiarse en el exclusivo y algo lúgubre Garden Hotel de la localidad costera de Wyckhadden. Pero lo que comienza como un retiro espiritual se convierte muy pronto en un auténtico suplicio para la pobre Agatha, que tiene que lidiar con gente de la tercera edad que no cesa de inmiscuirse en sus penurias capilares. Desesperada por recuperar su cabello cuanto antes, nuestra heroína decide seguir el consejo de una huésped del hotel y acude a la casita de Francie Juddle...
