La novel·la guanyadora, que serà publicada per l’editorial La Magrana, és una obra de tall clàssic, divertida i vibrant, protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, Norma Forester, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar
La trama de l’obra guanyadora, ambientada en la Barcelona actual, evoca els anys de la Guerra Civil i la postguerra i es pregunta què n’ha quedat de l'idealisme dels vells combatents de la República.
El conseller d'Interior, Joan Saura, ha explicat que el que s'aconsegueix amb aquest premi és un doble objectiu: “normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa"
L'autora, Teresa Solana, ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial", mentre que el director general d'RBA, Joaquim Palau, ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta".
El premi, creat l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i guardonat amb 20.000 euros, és el més ben dotat de novel·la negra en llengua catalana.
La novel·la Negres tempestes de l'escriptora Teresa Solana, presentada amb el títol d'El Manuscrit i sota el pseudònim de Clàudia Mata, ha estat l'obra guardonada en la tercera edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, segons el veredicte del jurat fet públic avui.
En el veredicte del premi fet públic avui, el jurat ha destacat "el component coral de la novel·la, que ofereix un ampli ventall de personatges i situacions que lliguen el present amb la història recent. Els personatges i els fets de l'obra guanyador expliquen la nostra realitat, connecten amb la solidaritat dels homes i dones de les Brigades Internacionals i amb la foscor i la tristesa de la postguerra i l'exili" .
Segons ha explicat el responsable de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i president del jurat, Paco Camarasa, "no es tracta d'una novel·la històrica sinó d'una investigació rabiosament moderna i el jurat intueix que és l'inici d'una sèrie protagonitzada per una família molt peculiar".
El jurat del premi, instaurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i l'editorial La Magrana, ha atorgat el guardó per unanimitat després de llegir i valorar les 23 obres presentades. El premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació de l’obra.
La lectura del veredicte del jurat i la presentació de l’autora guanyadora de la tercera edició del premi literari Crims de Tinta ha estat presidida avui pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el director general de RBA Llibres, Joaquim Palau. La guanyadora rebrà el premi durant la celebració del Dia de les Esquadres, el proper dilluns 19 d'abril.
Saura ha explicat que "el Premi "Crims de Tinta" va ser creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament".
El conseller també ha recordat que "el premi té un doble objectiu: normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa".
Joaquim Palau ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta". "Ens va semblar una iniciativa valenta, original, maca i estimulant per part de la conselleria i els resultats editorials són òptims. Tant els llibres de la primera edició com el de la segona s'han venut molt bé i s'han traduït a altres llengües", ha explicat el director general de RBA Llibres.
Una obra divertida i vibrant protagonitzada per una mossa d’esquadra
Negres tempestes, o Norma Forester i família. Així es podrien titular també les peripècies protagonitzades per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa.
Però com no tot és harmonia, la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.
Amb Negres tempestes, Teresa Solana ens ofereix un relat vibrant, divertit i llegidor. L'obra guanyadora de la tercera edició del Premi Crims de Tinta és una novel·la policíaca de tall clàssic que planta les arrels en els anys trenta del segle XX i, en un joc de miralls, es pregunta què n'ha quedat avui de l'idealisme dels vells combatents de la República. La darrera obra de Teresa Solana inaugura una sèrie protagonitzada per un seguit de personatges molt rics i amb múltiples ramificacions, "que tindran una continuïtat en novel·les posteriors", segons ha avançat l'autora..
Solana ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial". "Potser quan els Mossos lleixen la novel·la trobaran que la Unitat d'Investigació criminal no funciona exactament tal i com jo ho l'he he descrit perquè jo no intento fer crònica negra en l'obra sinó ficció. Jo faig servir la novel·la negra per explicar històries. Hi ha coses que les he hagut de simplificar i d'altres me les he inventat, però sí que crec que reflecteix una mica l'actuació dels Mossos d'Esquadra".
Teresa Solana (1962)
Nascuda a Barcelona, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de filologia clàssica. La seva activitat professional s'ha centrat en el camp de la traducció literària. Tradueix del francès i de l'anglès, s'ha especialitzat en la traducció de textos filosòfics i literaris i ha dirigit la Casa del Traductor de Tarazona. És autora de les novel·les Un crim imperfecte (Premi Brigada 21 a la millor novel·la en català 2007) i Drecera al paradís, i del recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d'amor. La seva obra s'ha traduït al castellà, l'alemany, el francès, l'anglès, l'italià i el romanès.
23 originals de molta qualitat
Un total de 23 originals de molta qualitat procedents d’arreu de Catalunya i les Illes Balears han concorregut enguany a la III edició del premi Crims de Tinta. Comèdia negra, exercicis metaliteraris (literatura que parla del procés creatiu del llibre i sobre l'escriptura), trames realistes, revisió del whodunit clàssic (trames complexes en les quals el lector obté tots els indicis necessaris sobre la identitat de l'autor del delicte per deduir-ho tot sol abans que arribi a la revelació de la solució donada en les últimes pàgines del llibre) i un notable esforç en la creació de policies protagonistes, o de parelles de policies, amb personalitat pròpia, són alguns dels trets principals que aborden els 23 originals que s’han presentat enguany al premi literari Crims de Tinta, el més ben dotat de la literatura catalana en aquesta especialitat.
Es tracta d’un dels pocs premis de novel·la negra que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.
L'obra guanyadora de la segona edició, La Solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, s’ha editat en català i també en castellà, mentre que La mala dona, de Marc Pastor, guanyadora de la primera edició, ja va per la quarta edició en català i s'ha traduït a tres idiomes. L'obra s’ha editat també en format electrònic, i va arribar a ser best-seller el Nadal passat, quan es va penjar la versió electrònica a la xarxa.
El Premi Crims de Tinta va ser crear l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament. A més, el que s'aconsegueix amb aquest premi és apropar la cultura i la policia, difondre el paper de la policia, en concret el dels Mossos d'Esquadra, i fer de plataforma per aprofundir en la integració social dels fets policials.
El jurat del premi Crims de Tinta està format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal, i comissari de les jornades BCNegre; l'editora de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble, Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d’Espectacles del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada