Rècord de participació al premi L'H Confidencial de novel·la negra

[Ara, 31 d'octubre de 2011]

El premi arriba a la sisena edició en molt bona forma

Un total de 119 originals opten a la sisena edició del Premi Internacional de Novel·la Negra L'H Confidencial 2012, promogut per la Biblioteca la Bòbila i convocat per l'Ajuntament de l'Hospitalet i Roca Editorial

Ja fa sis anys que la Biblioteca la Bòbila, l'Ajuntament de l'Hospitalet i Roca Editorial es van decidir a engegar el Premi Internacional de Novel·la Negra L'H Confidencial 2012, que enguany ha arribat al seu rècord de participació amb 119 originals presentats.

El premi, obert a la participació d'obres inèdites en llengua catalana i castellana, ha rebut un total de 33 novel·les procedents de Catalunya, 68 de la resta Espanya (Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, el País Basc, Extremadura, Navarra, Múrcia, Balears i Canàries), tres dels Estats Units, tretze d'Amèrica Llatina (Colòmbia, Argentina, Mèxic, Cuba, Xile, Perú, Equador i Nicaragua), una d'Hongria i un d'Israel. De totes les obres rebudes, set són en llengua catalana.

El jurat serà presidit pel regidor de Cultura, i estarà format per la responsable de Biblioteques de l'Hospitalet, un representant de Roca Editorial, el director de la Biblioteca la Bòbila i dos lectors apassionats per la novel·la negra seleccionats per la biblioteca. El veredicte es farà públic el gener de 2012. L'obra guanyadora rebrà 12.000 euros i serà publicada en la col·lecció Roca Criminal. La presentació al públic es farà el 24 de març de 2012 a la Biblioteca La Bòbila, en un acte que comptarà amb la presència de l'autor o autora.

En edicions anteriors, el Premi L'H Confidencial ha recaigut en l'aragonesa Cristina Fallarás, amb Las niñas perdidas, el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa, amb Caminos cruzados, el càntabre Julián Ibáñez, amb El baile ha terminado; l'argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí, amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l'alemany i a l'italià, i pròximament ho serà a l'anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

Llegir més

Un total de 119 obras optan al sexto premio L'H Confidencial de novela negra

[ADN, 31 de octubre de 2011]

Un total de 119 obras originales optan a la sexta edición del Premio Internacional de Novela Negra L'H Confidencial, promovido por la biblioteca La Bòbila y convocado por el Ayuntamiento de L'Hospitalet y Roca Editorial.

El premio, abierto a la participación de obras inéditas en lengua catalana y castellana, ha recibido un total de 33 novelas procedentes de Cataluña, 68 del resto España, tres de EEUU, trece de América Latina, una de Hungría y una de Israel.

De las 119 obras presentadas, siete son en lengua catalana, mientras que las procedentes de América Latina son de Colombia, Argentina, México, Cuba, Chile, Perú, Ecuador y Nicaragua.

El jurado será presidido por el concejal de Cultura, y estará formado por la responsable de Bibliotecas de L'Hospitalet, un representante de Roca Editorial, el director de la biblioteca La Bòbila y dos lectores apasionados por la novela negra seleccionados por la biblioteca.

El veredicto se hará público en enero de 2012, la obra ganadora recibirá 12.000 euros y será publicada en la colección Roca Criminal.

En ediciones anteriores, el Premio L'H Confidencial ha recaído en la aragonesa Cristina Fallarás, con "Las niñas perdidas"; el vasco radicado en México Erlantz Gamboa, con "Caminos cruzados" y el cántabro Julián Ibáñez, con "El baile ha terminado".

También han obtenido este galardón el argentino radicado en Barcelona Raúl Argemí, con "Retrato de familia con muerta" y el mexicano Joaquín Guerrero-Casasola, con "Ley garrote".

Esta última novela ha sido traducida al alemán y al italiano, y próximamente lo será al inglés, y ha vendido los derechos para su adaptación cinematográfica.

Llegir més

Retrat en groc i negre

[Levante-El Mercantil Valenciano, 31 d'octubre de 2011]

Salvador Vendrell

Sempre m´ha entretingut la novel·la negra per la seua voluntat de ser un mirall dels aspectes més sòrdids d´allò que tòpicament s´ha anomenat la jungla d´asfalt. M´interessen els personatges que es mouen en ambients miserables perquè són el símptoma de la societat que els fa possibles. Són personatges moltes vegades acabats i que sobreviuen de manera escèptica resolent casos que ni els van ni els venen mentre divaguen de filosofia. Per això, només l´he vist damunt la taula m´he posat a fullejar el llibre La Cua de palla: retrat en groc i negre (Alrevés) de Jordi Canal i Àlex Martín, que analitza una col·lecció que sempre m´ha acompanyat. En fullejar-lo, em pose nostàlgic i recorde que les primeres novel·les negres que vaig llegir les agafava d´una caixa de cartó on Joan Fuster les deixava quan ja les havia llegides i ens convidava a consumir-les. No sé per què Fuster no les guardava. Segurament perquè s´adonava que ja les tenia i que les havia comprat per segona o tercera vegada o bé perquè el gènere només li interessava per a passar l´estona de la mateixa manera que no es perdia cap dels capítols de Tony Baretta. Ja sabeu: aquell detectiu de la televisió que vestia de manera informal i que compartia casa amb una cacatua. Aquells llibres m´iniciaren en el gènere i, només vaig disposar d´un jornal, em vaig subscriure a la col·lecció la Cua de palla que ara estudien Jordi Canal i Alex Martín. Tot començà l´any 1963, en un país que vivia en la indigència cultural, quan Max Cahner, que acabava de fundar Edicions 62, va creure en una col·lecció de novel·la negra a l´estil de la Sèrie Noir de Gallimard. Manuel de Pedrolo va ser el primer en dirigir-la i la va continuar Xavier Coma. Amb ella vam poder conèixer els grans autors del gènere: Georges Simenon, Donald Westlake, Wr. Burnett, Horace McCoy, Dashiel Hammett... Tot això, va suposar un bon guanyapà per als autors com Capmany, Tassis, Oliver, Vallverdú..., i un intent de modelar nous llenguatges que s´ajustaren a les necessitats del gènere que es mou en un món on el registre lingüístic, l´argot, té unes formes d´expressió molt singulars i que calia fer versemblants. Així, buscant nous lectors, s´intentava donar vida a la llengua.

columnadepaper.blogspot.com

Llegir més

II Concurso de Microrelatos Negros de La Bòbila

[Hilo de Ariadna, 30 de octubre de 2011]

Fue tal el éxito del primero que no hemos esperado ni un año a convocar el segundo. El Concurso de Microrrelatos Negros se desarrolla en Facebook y en Twitter y todo el mundo -literalmente- puede participar. ¿Cómo? Escribiendo un relato de género negro en 140 caracteres que incluya el hashtag #relatsnegres. Aquí las BASES de participación al completo.

En la primera edición participaron más de 1.000 relatos de twitteros y facebookeros de varios países (ver vídeo entrega de premios) así que uno de los cambios de este año es que se puede participar en cualquier idioma.

La segunda novedad es que se puede participar también con micro-videorrelatos (o video-microrrelatos, no nos hemos puesto de acuerdo). Esto es que en un máximo de 60 segundos (nosotros lo hemos conseguido en 30) se presente una historia de género negro. Me da un poco de vergüenza, pero éste es el resultado 

Quan dic no, dic NO from Laura Rodríguez on Vimeo.

Desde la gestión cultural lo considero un proyecto muy interesante, principalmente por:

• Permite la participación más allá de lo físico. Los equipamientos culturales solemos pensar en clave de proximidad para la programación de los espacios. Esta acción nos permite trascender de lo físico y acercar la participación a cualquier parte del mundo con una conexión a internet.
• Fomenta la relación y participación cultural en las redes sociales. Fomentamos una nueva manera de entender la cultura que ya está en marcha. De la misma manera que los museos implementan visitas virtuales para acercar sus contenidos a los usuarios, hacemos que la participación en lo literario salte a las redes.
• Une lo multimedia, la brevedad y la creatividad. Todo lo que se le puede pedir a un concurso! De alguna manera permitimos que todo el mundo pueda expresar como quiera su inquietud cultural: escribiendo, relatando, con imágenes… Eso sí, adaptado a la realidad de las redes: con brevedad y creatividad. Los participantes del I Concurso así lo demostraron, perfiles de todo tipo escribieron su historia desde ese lado oscuro que todos tenemos.
• Tiene coste económico 0€. Si no tenemos en cuenta los gastos indirectos (sueldos, tiempo, recursos técnicos), el concurso tiene un coste cero. Toda la difusión se hace a través de las redes, los premios (lotes de libros) los envía a domicilio la editorial RBA y no necesita inversión en material de ningún tipo.

¿Qué os parecen las novedades?

Llegir més

L'imperdible de TVL'H: Un cec amb una pistola, de Chester Himes

[youtube, 30 d'octubre de 2011]

Programa emès a "L'imperdible" de TVL'H el 27 d'octubre de 2011

Llegir més

Récord de originales para el Premio L'H Confidencial de Novela Negra

[Libro y autor, 29 de octubre de 2011]

119 originales optan al Premio Internacional de Novela Negra L´H Confidencial 2012, promovido por la Biblioteca La Bòbila y convocado por el Ayuntamiento de L´Hospitalet (Barcelona) y Roca Editorial.

El premio, abierto a la participación de obras inéditas en lengua catalana y castellana, ha recibido un total de 101 originales de diferentes puntos de España, tres de los Estados Unidos, trece de América Latina (Colombia, Argentina, México, Cuba, Chile, Perú, Ecuador y Nicaragua), una de Hungría y uno de Israel. De todas las obras recibidas, siete son en lengua catalana.

El veredicto se hará público en enero de 2012. La obra ganadora recibirá 12.000 euros y será publicada en la colección Roca Criminal. La presentación al público se hará el 24 de marzo de 2012 en la Biblioteca La Bòbila.

En ediciones anteriores, el Premio L´H Confidencial ha recaído en la agonesa Cristina Fallarás con Las niñas perdidas; el vasco radicado en México Erlantz Gamboa con Caminos cruzados; el cántabro Julián Ibáñez con El baile ha terminado; el argentino radicado en Barcelona Raúl Argemí con Retrato de familia con muerta, y el mexicano Joaquín Guerrero-Casasola con Ley garrote.

Ley garrote ha sido traducida al alemán y al italiano, y próximamente lo será al inglés. Además, ha vendido los derechos para su adaptación cinematográfica.

El Premio L´H Confidencial se ha convertido en uno de los premios de novela negra más prestigiosos y mejor dotado de los que se convocan en España. Toma su nombre del fanzine del club de lectura de novela negra de la Biblioteca La Bòbila, pionero en nuestro país.

Llegir més

Catalonia Paradís, de José Vaccaro Ruiz (Neverland)

José Vaccaro Ruiz. Catalonia Paradís. Prólogo José Cabrera. Aranjuez: Neverland, 2011. ISBN: 978-84-939043-2-6

300 hectáreas de suelo calificadas de sistema aeroportuario en el Área Metropolitana de Barcelona, que dejan de ser necesarias como zona de servicio del aeropuerto, son objeto de un plan urbanístico para construir en ellas 30.000 viviendas y equipamientos comerciales privados. Los avatares de esa recalificación, sus entresijos y lo que hay detrás son el hilo conductor.

La novela arranca con el suicidio –o asesinato- del Director de Urbanismo de la Generalitat de Catalunya que se opone a dicho plan de recalificación. Su viuda, Marta Estruch, encarga al investigador Juan Jover que descubra las enigmáticas causas de la muerte de su marido. Jover es de oficio “conseguidor”, es decir, el personaje toma los caracteres de un intermediario o puente entre los promotores urbanísticos y los políticos para lograr recalificaciones, concesiones, licencias o autorizaciones contrarias o en el borde de lo que es legal. Es un personaje contradictorio que deberá, en la búsqueda de lo sucedido, navegar entre grupos económicos y políticos corruptos.

Algunos de los escenarios de “Catalonia Paradís” son los despachos del Govern de la Generalitat, la estructura de poder de los partidos políticos y Andorra, un paraíso fiscal apenas a tres horas de coche de la Ciudad Condal. Y en su reverso, la Barcelona más profunda y escondida (El Bagdad, la calle Robadors en pleno Barrio Chino) en contraste con la zona alta (Bonanova, Sarriá) donde tienen su asiento las mansiones de la alta burguesía catalana.

En estos escenarios tienen lugar los entresijos del cainismo político, al que no le importa a quien se hace daño y si se hace daño a alguien, el utilitarismo de los individuos de usar y tirar, la ausencia de respeto al llamado interés general, y también algún ministro nada casto de la Iglesia Católica, además de otras subtramas.

A ese fresco de amplia perspectiva que narra la novela tampoco le es ajeno un estamento de jueces y fiscales, sino corrupto mediatizado por la política, lento, carente de medios e ineficaz. Tal vez es el estamento que más le interesa dominar tanto al poder político como al económico porque, en último término, es el que tiene la llave de la cárcel o de la impunidad.



Llegir més

L'Hospitalet convoca concurso de microrelatos de género negro

[ABC, 28 d'octubre de 2011]

El Ayuntamiento de L'Hospitalet y la editorial RBA han convocado la segunda edición del Concurso de Microrelatos de Género Negro, según han informado fuentes municipales.

En esta edición se incluye una sección de microvideorelato, pequeñas historias de género negro que no superen los 60 segundos de duración.

Los participantes pueden entregar sus propuestas a través de las redes sociales Facebook y Twitter desde el 31 de octubre y hasta el 15 de noviembre.

Todos los relatos se han de "colgar" en el muro de La Bòbila, la biblioteca especializada en género negro de L'Hospitalet, (facebook.com/labobila) y las votaciones se harán exclusivamente a través de la red.

Los relatos pueden estar escritos en cualquier lengua y no pueden superar los 140 caracteres o los 60 segundos.

En la edición del pasado año, la primera que se convocó, participaron más de 1.000 microrelatos de género negro.EFE

Llegir més

¿Pueden los medios crear un éxito editorial?

[gregorieditor, 27 de octubre de 2011]

La importancia de los medios para la promoción de libros es relativa y muy debatible, pero de lo que no hay duda, es que mejor estar en los medios que no estar.

Sí, salir en ciertos medios o ciertos programas de radio, puede dar un buen empujón a un libro.
Nosotros lo constatamos con La tristeza del samurái. Tras participar su autor Víctor del Árbol en el programa matinal El Món de RAC1 (Barcelona), registramos un incremento importante no sólo de visitas en nuestra web, pero también de los pedidos en librerías y por ende las ventas.
Hubo una época que cuando un libro que aparecía en las páginas de cultura de un periódico las ventas se veían favorecidas, pero los tiempos han cambiado.
A nuestra novedad La cua de palla: retrat en groc i negre le dedicaron ayer miércoles dos páginas enteras en El Periódico de Catalunya y una en el Cultural de La Vanguardia. Esto tras dedicarle tres páginas El País en su edición de Catalunya hace un par de semanas. Para un editor de nuestro tamaño, esto es todo un éxito, algo de lo que sentirse orgulloso, pero las ventas no tienen porque incrementar.
Invertimos mucho tiempo y energías en intentar salir en los medios. En todos: radio, televisión, diarios, revistas, blogs y todos lo que se nos ocurra. Pero por lo general los medios son difíciles de acceder, y al final su influencia en los lectores es a día de hoy muy limitada.
Me remito al inicio de esta entrada. Es mejor tener presencia en los medios, pero el éxito de un libro no depende de ello.

Llegir més

II Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila / II Concurso de Microrrelatos Negros de la Bòbila

El Centre Cultural la Bòbila i la Biblioteca La Bòbila, amb la col·aboració de l’editorial RBA, engega de nou el concurs de microrelats i micro-videorelats negres amb l’intenció de fomentar la creació de ficcions criminals i l’ús de les xarxes socials.

El Centre Cultural La Bòbila, la Biblioteca La Bòbila i l'editorial RBA convoquen la segona edició del Concurs de Microrelats de Gènere Negre de la Bòbila. A partir de les dotze de la nit del 31 d'octubre i fins al 15 de novembre es podran enviar relats de màxim 140 caràcters incloent el hashtag #relatsnegres a través de Facebook i Twitter.

Després del gran acolliment de la primera edició, amb més de 1000 relats presentats, el concurs arriba de nou amb algunes novetats: tots els relats de Twitter i Facebook s’han de penjar en el mur de la Bòbila (facebook.com/labobila) i totes les votacions es faran exclusivament en aquesta xarxa social. Finalment, es dóna cabuda a una nova manera de concursar a través del micro-videorelato. En aquesta nova modalitat es tracta de representar una petita història de gènere negre que no duri més de 60 segons.

BASES (en català)

1. Els participants hauran de ser majors de 18 anys i participar des del seu compte de Twitter o Facebook. Es considerarà autor el propietari del compte.

2. Els microrelats poden estar escrits en qualsevol llengua, i han de tenir una extensió màxima de 140 caràcters tant a Twitter com a Facebook, incloent l’etiqueta #relatsnegres.

Els micro-videorelats poden tenir una durada màxima de 60 segons i han de ser penjats a facebook.com/labobila, fent constar al text introductori que els acompanyi l’etiqueta #relatsnegres.

Tots aquells relats o videorelats que excedeixin aquesta extensió seran automàticament desqualificats.

Totes les obres sortiran publicades a facebook.com/labobila i les votacions es faran cliclant “Me gusta” en aquesta xarxa social.

3. Els microrelats hauran de ser obres originals i inèdites, i es podran presentar a partir de l’1 de novembre des de les 00.00h. fins el 15 de novembre de 2011 a les 23.59h, en GTM+1.

4. Es podran enviar tants relats com es vulgui, però només s’optarà a un premi per compte.

5. Hi haurà 3 guanyadors, un escollit pels lectors i un pel jurat, així com el premi al millor video-relat que serà escollit pel públic. Cadascun d’ells guanyarà un lot de llibres de gènere negre i policíac, que se li farà arribar a casa.

El jurat es reserva el dret d’atorgar algun altre premi especial si ho considera convenient.

6. El jurat es reunirà el 21 de novembre en el Centre Cultural la Bòbila i donarà a conèixer el veredicte el 28 de novembre.

7. Els organitzadors es reserven el dret de difondre els microrelats concursants en altres medis, sota la llicència Creative Commons (CC BY-NC-ND 3.0)

8. El jurat estarà format per un responsable de Foment de la Cultura, un responsable de Biblioteques de L’Hospitalet, el director del Centre Cultural la Bòbila, el director de la Biblioteca la Bòbila, un responsable del Centre de Normalització Lingüística de L’Hospitalet i un membre del Club de Lectura de Novel·a Negra.

9. La participació en el concurs comporta l’acceptació d’aquestes bases.

__________________________________

El Centro Cultural la Bòbila y la Biblioteca La Bòbila, con la colaboración de la editorial RBA, pone en marcha de nuevo el concurso de microrelatos y micro-videorelatos negros con la intención de fomentar la creación de ficciones criminales y el uso de las redes sociales.

El Centro Cultural La Bòbila, la Biblioteca La Bòbila y la editorial RBA convocan la segunda edición del Concurso de Microrelatos de Género Negro de La Bòbila. A partir de las doce de la noche del 31 de octubre y hasta el 15 de noviembre se podran mandar relatos de máximo 140 caracteres incluyendo el hashtag #relatsnegres a través de Facebook y Twitter.

 

Después de la gran acogida de la primera edición, con más de 1000 relatos presentados, el concurso llega de nuevo con algunas novedades: todos los relatos de Twitter y Facebook se colgaran en el muro de La Bòbila (facebook.com/labobila) y todas las votaciones se haran exclusivamente en esta red social. Por último, se da cabida a una nueva manera de concursar a través del micro-videorelato. En esta nueva modalidad se trata de representar una pequeña historia de género negro que no dure más de 60 segundos.

BASES (en castellano)

1. Los participantes deberán ser mayores de 18 años y participar desde su cuenta de Twitter o Facebook. Se considerará autor el propietario de la cuenta

2. Los microrrelatos pueden estar escritos en cualquier lengua, y tienen que tener una extensión máxima de 140 caracteres tanto en Twitter como en Facebook, incluyendo la etiqueta #relatsnegres.

Los micro-videorelatos pueden tener una duración máxima de 60 segundos y tienen que ser colgados en facebook.com/labobila, haciendo constar en el texto introductorio que los acompañe la etiqueta #relatsnegres.

 

Todos aquellos relatos o videorelatos que excedan esta extensión serán automáticamente descalificados.

Todas las obras saldrán publicadas en facebook.com/labobila y las votaciones se efectuaran haciendo clic en “Me gusta” en esta red social.

3. Los microrelatos tendrán que ser obras originales e inéditas, y se podrán presentar a partir del 1 de noviembre desde las 00.00h. hasta el 15 de noviembre de 2011 a las 23.59h, en GTM 1.

4. Se podrán enviar tantos relatos como se quiera, pero sólo se optará a un premio por cuenta.

5. habrá 3 ganadores, uno escogido por los lectores y uno por el jurado, así como el premio al mejor video-relato que será escogido por el público. Cada uno de ellos ganará un lote de libros de género negro y policiaco, que se le hará llegar a casa.

El jurado se reserva el derecho de otorgar alguno otro premio especial si lo considera conveniente.

6. El jurado se reunirá el 21 de noviembre en el Centro Cultural la Bòbila y dará a conocer el veredicto el 28 de noviembre.

7. Los organizadores se reservan el derecho a difundir los microrelats concursantes en otros medios, bajo la licencia Creative Commons (CC BY-NC-ND 3.0)

8. El jurado estará formado por un responsable de Fomento de la Cultura, un responsable de Bibliotecas de L’Hospitalet, el director del Centro Cultural la Bòbila, el director de la Biblioteca la Bòbila, un responsable del Centro de Normalización Lingüística de La Hospitalet y un miembro del Club de Lectura de Novela Negra.

 

9. La participación en el concurso comporta la aceptación de estas bases.

Llegir més

La cua de palla: retrat en groc i negre

[Bereshit, 27 d'octubre de 2011]

Es fa difícil parlar de la novel·la negra i policíaca en català sense fer referència a La cua de palla, col·lecció que va posar en marxa Edicions 62 l'any 1963, i que, fins al 2006 va publicar 250 volums de la millor novel·la d'aquest gènere. Va donar a conèixer una llarga llista d'autors nord-americans i europeus, que compon una nòmina on hi figuren escriptors com Cain, Chase, Simenon, Hammett, Japrisot, Highsmith, Le Carré (aquests dos abans que es traduissin al castellà), Chandler, i d'altres, tot seguint el model de la prestigiosa Série Noir de l'editorial francesa Gallimard.

És degut a aquest prestigi que Jordi Canal i Àlex Martín han publicat La cua de palla: retrat en groc i negre (Barcelona: Alrevés, 2011). Un llibre que recull gairebé 50 anys d'història editorial, literària i social, i que, a més, ens introdueix en la història de la novel·la negra i en les adaptacions cinematogràfiques de les obres.

La col·lecció aparegué regularment del 1963 al 1969, sota la direcció de Manuel de Pedrolo, i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. Va ser una col.lecció pionera, avançada en el temps, però, "La cua de palla" va tenir, de fet, poc èxit comercial. En el seu tancament, el 1970, hi van intervenir una sèrie de circumstàncies, expliquen els autors del llibre. La crisi d'Edicions 62 arran de la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana, els problemes de la censura, la falta de tradició, l'escàs hàbit de lectura en català. El 1981 es va publicar una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, va ser rellançada amb el nom de "Seleccions de la Cua de Palla" i s'hi van publicar més de 150 títols, preferentment autors nord-americans. A partir del 1996 els nous títols van passar a publicar-se a la col·lecció "El Cangur" fins al 1998, que es va tornar a tancar. El 2006 es va rellançar la col·lecció amb el nom de "La Nova Cua de Palla".

De tota manera, el poc èxit a què hem fet referència és molt relatiu. L'èxit editorial està sempre marcat per la política editorial i les qüestions econòmiques. Les expectatives eren més altes que el resultat obtingut. Però pel que fa a la recepció res s'escapa a la normalitat: els lectors són els que són, i si mirem les xifres de venda de qualsevol obra que es publica (amb alguna excepció) veurem que el nombre d'aquests lectors és ridícul comparat amb el mercat potencial. Això ho dic perquè els lectors que va captar aquesta col·lecció va ser normal tenint en compte la gent que llegeix i compra llibres. I segurament, en va captar de nous, encara que no fossin suficients per mantenir el tiratge i la col·lecció.

No es pot oblidar, tampoc, el disseny d'estètica pop de les cobertes, obra de Jordi Fornas, amb aquells colors groc i negre que donaven carta d'identitat a la sèrie, i que feien referència el primer a la novel·la policíaca, i el segon a la novel·la negra (mireu el vídeo).

Deixant de banda les qüestions literàries (autors i obres) i la política editorial (el mercat és el que és), "La cua de palla" va aportar un valor molt més important encara, que va lligat a qüestions lingüístiques. La traducció al català va estar prohibida fins 1962. Això vol dir que hi va haver un buit de més de 20 anys en què la manca de traduccions va fer desaparèixer la professió de traductor. Donada aquesta situació, van ser els escriptors i els personatges del món de la cultura d'aquells anys els qui es van haver de posar mans a l'obra. Gent com Rafael Tasis, Maria Aurèlia Capmany, Joaquim Carbó, Ramon Folch i Camarasa, Joan Oliver, Vallverdú i el mateix Pedrolo van haver de fer una feina més gran que no pas el fet de traduir: van haver de crear una llengua que s'ajustés a les necessitats d'un gènere peculiar i sense gaire tradició.La novel·la negra té unes característiques especials que la diferencien de la resta de producció literària narrativa. Els seus protagonistes es mouen en un món on el registre lingüístic, l'argot, s'allunya de l'estàndard per nodrir-se d'un lèxic i unes expressions pròpies de l'hampa, la prostitució, la policia i les capes més baixes de la societat. El català havia d'entrar en els baixos fons. I, a més, no oblidem que la novel·la negra és molt més a prop de la cultura popular que no pas la que s'entenia com a literatura culta. I no se n'amaga (el caràcter pop de les portades n'és un exemple), tot i que sense perdre gens d'un valor literari que ha hagut de guanyar-se a pols degut als prejudicis.

És cert, i poc conegut, que el català va ser una llengua que va gaudir d'un cert prestigi, a principis del segle XX, en els baixos fons de la Barcelona del barri xino i en els barris propers a la zona portuària; era la llengua d'una part del món de l'hampa, però també de pinxos, estibadors, docks i mercats i venedors de peix. Avui dia encara es pot resseguir aquest català que comparteixen veïns de tota la vida de la Barceloneta, tant catalanoparlants com castellanoparlants, sense arribar a ser un argot. Pareu l'orella i descobrireu unes expressions i, sobretot, un accent peculiar. Però l'ús estès d'aquesta variant feia anys que s'havia perdut i els traductors van haver de fer creïbles les expressions més col·loquials de les traduccions. Crec que es va fer una bona feina. I generalitzant molt, sempre he pensat que en aquells primers anys d'edició en català després de la Guerra, era més alta la qualitat de les traduccions que no pas la de la producció pròpia. Recordeu, sinó, l'alta qualitat de la col·lecció "A tot vent" de Proa.

Llegir més

Ecuador opta por premio en novela negra

[La Hora, 26 de octubre de 2011]

Un total de 13 novelas de Ecuador, Colombia, Argentina, México, Cuba, Chile, Perú y Nicaragua optan al Premio Internacional de novela negra L'H Confidencial en su sexta edición, ha informado el Ayuntamiento de esta localidad catalana, al noreste de España.

A la edición de este año concurren 119 originales, entre ellos 33 procedentes de Cataluña, 68 del resto de España, 3 de EE.UU.; uno de Hungría y uno de Israel, además de los 13 anteriores de países latinoamericanos.

El veredicto del jurado se dará a conocer en el mes de enero del próximo año y la obra ganadora recibirá 12.000 euros (16.660 dólares) y se publicará en la colección Roca Criminal.  

Llegir més

Premio L’H Confidencial de novela negra

[Actualidad Literatura, 26 de octubre de 2011]

Dani Lanza

En la localidad Barcelonesa de L’Hospitalet de Llobregat, se está llevando a cabo el Premio L’H Confidencial, que convoca el Ayuntamiento y la empresa Roca Editorial, según ha informado el consistorio.

En la edición de este año, optarán al premio 33 novelas procedentes de Cataluña, 68 del resto de España, 3 de EEUU y 13 de América latina. Además, también se ha recibido de forma minoritaria una de Hungría y otra de Israel.

El veredicto se dará a conocer en el mes de enero del próximo año. Como premio, se darán 12.000 euros además de la publicación de la novela en Roca Criminal.

Se sabe también que de todas las novelas recibidas, siete están presentadas en lengua catalana. Los ganadores de este premio en las ediciones anteriores fueron: Cristina Fallarás con "Las niñas perdidas"; Erlantz Gamboa con "Caminos cruzados"; Julián Ibáñez con "El baile ha terminado"; Raúl Argemí con "Retrato de familia con muerta"; y Joaquín Guerrero-Casasola con "Ley garrote".

En esta página que os dejo, podéis encontrar referencias y reseñas de todos los libros ganadores. El Premio lleva cinco ediciones con esta de este años. Acceder pinchando aquí.

Llegir més

La Cua de Palla recordada

[La Vanguardia/Cultura|s, 26 de octubre de 2011]


Joan de Sagarra

El mes de Joan de Sagarra. La historia de la mejor colección de género negro publicada en Catalunya, La Cua de Palla, dirigida por Manuel de Pedrolo y Javier Coma, e inspirada en la prestigiosa Série Noir de Gallimard

Para mí, el libro del mes, de este mes de octubre, es sin duda La Cua de Palla: retrat en groc i negre, de Jordi Canal i Artigas y Àlex Martín Escribà, que acaba de sacar la editorial Alrevés. Me lo regaló un domingo mi viejo amigo Javier Coma–con el que comparto una divertida tertulia en el Sandor, junto con Juan Marsé, Enrique Vila-Matas y John Wilkinson– , y al día siguiente ya me lo había zampado (431 páginas), prácticamente de un tirón. Se trata, como su título indica, de un retrato, más negro que amarillo, de la famosa colección de novela negra que se ha publicado (Edicions 62) en este país, desde su aparición en 1963, bajo la dirección de Manuel de Pedrolo, hasta “l´assassinat d´una col·lecció”, el cual tiene lugar en el 2006 con La Nova Cua de Palla (asesinato que tendrá un ridículo funeral en mayo del 2009 con la publicación en la colección Labutxaca de Edicions 62 de un volumen con cuatro novelas: Dashiell Hammett, Raymond Chandler, James M. Cain y Ross Macdonald, tres de las cuales ya habían aparecido en la primera etapa, la dirigida por Pedrolo, y la cuarta a finales de los noventa).

Exhaustiva monografía

Se trata de una exhaustiva y modélica monografía, con chispazos ensayísticos, sobre una de las más ambiciosas colecciones que se haya planteado una editorial catalana en tiempos (los de su aparición) todavía difíciles para el libro en catalán. Los autores son dos de los mejores especialistas (aunque preferiría llamarles sabios) que tenemos en este país sobre la denominada novela negra y su trabajo ha sido, en verdad, exhaustivo y modélico: ninguno de los múltiples aspectos del género y de la colección en sí, desde la selección de los autores hasta el trabajo de los traductores, pasando por el diseño de las portadas (Jordi Fornas), la reacción del público y de la crítica y la estrecha relación de esa literatura con el cine, han sido olvidados todo ha sido recogido y analizado al detalle, recurriendo a las hemerotecas, a las entrevistas con colaboradores de la colección, pero, lamentablemente, sin poder tener acceso (al parecer la editorial se negó a concederlo) a los archivos de la colección en manos de la misma editorial (algo que no acierto a comprender).

Dos son las etapas de la colección que más me interesan: la inicial, la de Pedrolo, que abarca  desde 1963 a 1970, y la segunda, la de Seleccions de la Cua de Palla (1985-1996), que dirigió Xavier Coma (mi amigo Javier, que aceptó el cambio de nombre por indicación y ruego de Josep Maria Castellet, que fue quien le contrató).

Sacar en 1963 una colección popular (vamos, de quiosco,aun título al mes) de novela negra, de Hammett a Patricia Highsmith, pasando por Simenon, John Le Carré y Friedrich Dürrenmatt (menuda mezcla), en catalán, no era nada fácil. Se editaba y leía poco en catalán, muchos leíamos a Simenon en francés, otros en castellano, y a Hammett y a otros autores norteamericanos de la gran época de la novela criminal estadounidense, los conocíamos por la Série Noire. Además, había la censura, como bien experimentaría en sus propias carnes el mismo Pedrolo.

A mí, la verdad, me parecía un disparate.Y más cuando leí una traducción del señor Tasis i Marca de una novela de Hammett en la que unos gangsters se trataban de vos, como los señores de la Lliga. Yo empecé a leer La Cua de Palla para eso, para ver como sonaba Hammett en catalán, porque uno de los grandes problemas de esa colección era crear un lenguaje creíble, que enganchase, como había logrado el cuerpo de traductores franceses creado por Marcel Duhamel (Série Noire). Y no me convenció (lo cierto es que no leí más de media docena de traducciones de autores norteamericanos). Tampoco me encantó el Simenon de la señora Capmany, y me partía de risa cada vez que le escuchaba decir a Pedrolo que el comisario Maigret nos era mucho más familiar a los catalanes que un policía de Chicago. “AquestMaigret que juga a la belote”, decía maravillado Pedrolo, como si la belote fuese la botifarra, algo mucho más comprensible (¿) para nosotros que el poker que juega el policía de Chicago con sus colegas…

Adelantada a su tiempo

Hay quien dice, y los autores del libro no lo descartan, que Pedrolo y la editorial se precipitaron, que la colección surgió demasiado pronto, cuando la parroquia no estaba lo suficientemente preparada para engullir, popularmente, esa literatura. Es muy posible. Total, que no funcionó. El segundo periodo de la colección, Seleccions de la Cua de Palla (1985-1996), el de Javier Coma, fue el mejor. Yo no lo conocí, pero leyendo el libro me percato de que así fue. La selección de autores es más rica y coherente (al menos los norteamericanos), y hay una buena (cierta, bien documentada) información sobre los mismos. Además, el momento era muy favorable, pues ya se había producido el célebre boom de la novela negra, el detective Carvalho ya se paseaba por el barrio del Raval. Lo de Coma acabó mal, la editorial le propuso una apertura de la colección hacia el territorio europeo (hacia la insoportable familia del comisario Brunetti, es decir, hacia la novela negra actual), y Coma les dijo que no y se despidió.

Me ha interesado mucho este libro, porque me ha hecho recapacitar sobre la valentía de Pedrolo, pese a sus ingenuidades, que no supe ver en su día. Y me ha mostrado que somos capaces de planear una colección, como la planeó Coma, que podría estar a la altura de la Série Noire. Por último, me ha hecho preguntarme, y espero no ser el único, qué demonios hacemos con ese pequeño tesoro, con esa Cua de Palla, cuyas traducciones habría que revisar, pero que, a buen seguro, sería un regalo para muchos jóvenes, y no tan jóvenes, lectores catalanes que la desconocen o que la añoran.

Jordi Canal i Artigas y Àlex Martín Escribà

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Alrevés

431 páginas

28 euros

Llegir més

La mítica ‘La Cua de Palla’ surt de l’oblit

[El Periódico, 26 d'octubre de 2011]

’ATZARÓS RECORREGUT D’UN ICÒNIC CATÀLEG DE GÈNERE POLICÍAC EN CATALÀ

 

Un assaig rescata la història d’una col·lecció de culte de novel·la negra

 Anna Abella 

Any 1963. Manuel de Pedrolo es posava al capdavant de la direcció de la que es va convertir ja des del seu primer títol (Parany per a una noia, de Sébastien Japrisot) en la col·lecció més important de gènere criminal que s’ha publicat en llengua catalana i en un referent imprescindible dins de la novel·la negra: La Cua de Palla. Nascuda al si d’Edicions 62, les seves impactants i reconeixibles portades, d’un groc viu amb siluetes en negre, formen part de qualsevol llibreria dels aficionats al gènere i els seus títols estan avui entre els més buscats a les llibreries d’ocasió. 

 Un necessari assaig, La Cua de Palla: retrat en groc i negre (Alrevés), construït a quatre mans per Jordi Canal i Àlex Martín Escribà, rescata ara l’atzarosa història de la col·lecció policíaca més llarga publicada a Espanya, amb 250 volums, des de 1963 fins a la seva pràctica extinció, el 2006, i que va donar a conèixer a Catalunya una llarga llista de grans escriptors, nord-americans i europeus, com Chandler, Hammett o Simenon.

 Il·lustratius apèndixs amb cronologies, fitxes, il·lustracions o filmografia de les versions cinematogràfiques completen un volum que es preocupa de contextualitzar la història de La Cua de Palla en el món literari els últims 50 anys.

 ¿Per què el nom de La Cua de Palla? «L’origen pot estar en els versos del trobador Arnau d’Erill, que vénen a dir que si fuges és perquè et sents culpable d’alguna cosa i tens lacua de palla », explica Jordi Canal (Berga, 1955), director de la Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet, pionera a Espanya al ser la primera especialitzada en novel·la negra.

 ¿Més claus del perquè de la importància de la col·lecció, que seguia el model de la prestigiosa Série Noir de la francesa Gallimard?: «A més de descobrir autors i tenir un disseny emblemàtic, tenia la voluntat de recuperar lectors en llengua catalana –afegeix–.

 I, com que la prohibició de traduir al català es va acabar el 1962 i no hi havien traductors, és al·lucinant el boom que va generar de traduccions fetes per grans intel·lectuals de l’època com Vallverdú, Maria Aurèlia Capmany, Rafael Tasis, Joaquim Carbó, Joan Oliver o el mateix Pedrolo. Ells van haver de crear un model de llenguatge, un argot que després van adoptar els autors autòctons del gènere i també els dobladors de les pel·lícules».

 Segons l’opinió d’Àlex Martín (Barcelona, 1974), professor i codirector del Congrés de Novel·la i Cine negre de la Universitat de Salamanca, «Pedrolo va tenir el grn mèrit d'avançar-se 10 anys a la gran moda de novel·la negra que va inundar Espanya amb el Carvalho de Vázquez Montalbán o Andreu Martín».

No obstant, el que va vestir d’identitat La Cua de Palla «en les seves dues fantàstiques primeres etapes», va ser, afirmen, la figura de dos directors que els van imprimir «criteris ben definits». Així, Pedrolo, entre el 1963 i el 1970, «va introduir els grans clàssics de la novel·la negra nord-americana i també autors contemporanis francesos. Va publicar Highsmith abans que arribés en castellà i Le Carré quan era un desconegut».

   AUGE I CAIGUDA / I després de Pedrolo, i d’una dècada de reedicions com Seleccions de La Cua de Palla i una esforçada direcció anònima de Jaume Fuster, va arribar Javier Coma, entre 1985 i 1996. «Va oferir un catàleg seriós de 164 títols centrat en els millors clàssics nord-americans i va publicar tres obres de referència per situar el moviment literari i cinematogràfic».
 Després, tres «etapes infames»: Edicions 62 va fer, com apunta Coma al pròleg, «tres intents ridículs i fugaços» de reflotar-la
 –el 1997, vuit títols dins d’ El Cangur , dos el 2006 com La Nova Cua de Palla , i quatre el 2009 amb Labutxaca , quan havien de ser 12–. Els autors, que no amaguen la seva desil·lusió per aquesta agònica extinció, lamenten a més no haver pogut accedir a l’arxiu de La Cua , d’Edicions 62. «Sembla que està en un magatzem ple de pols, que no està catalogat i que no està en condicions de ser consultat», revela Canal. Encara que, afegeix, si es decideixen a recuperar-lo, saben «que conté coses molt interessants...». 

Llegir més

La millor collita

[El Periódico, 26 d'octubre de 2011]

Els autors de l’assaig ‘La Cua de Palla’ s’atreveixen a seleccionar els títols i autors més emblemàtics

 L’IMPRESCINDIBLE
 ‘COLLITA ROJA’, DE HAMMETT
  Dashiell Hammett és l’autor imprescindible. Si Martín s’emportaria a una illa deserta La clau de vidre, «gàngsters i mafiosos units per una lleialtat a l’amistat brutal», Canal opta per Collita roja: «Molt curta i amb molts morts, explica com funciona el món i té els elements bàsics de la novel·la negra: un detectiu contractat per acabar amb els mafiosos d’un poble acaba enfrontant-los entre ells».

  EL MÉS VENUT
 QUALSEVOL TÍTOL DE SIMENON  
 Dels 71 títols de la primera etapa de La Cua de Palla, una quinzena eren de Simenon. «Va vendre molt entre el lector català –afirma Martín–, que era de formació molt francòfona i s’identificava més amb aquesta variant mediterrània, i gastronòmica, que després van seguir Vázquez Montalbán o Camilleri i que trencava els motllos de la novel·la negra nord-americana». No s’han d’oblidar tampoc l’èxit dels dos títols de Pedrolo.

  LA MARCA CATALANA
 ‘JOC BRUT’, DE MANUEL DE PEDROLO  
 Director de la primera etapa, a més de traductor, Pedrolo va publicar Joc brut i Mossegar-se la cua. «Va agafar referents absolutament clàssics de les novel·les nord-americanes que traduïa i li van entrar unes ganes tremendes d’escriure una cosa similar en català. Joc brut destil·la la influència d’El carter sempre truca dues vegades i de Doble indemnització, de James M. Cain», explica Jordi Canal.

  EL CLÀSSIC
 ‘CLARA TAMBÉ’, DE PATRICIA HIGHSMITH  
 «Quan es va publicar Clara també Patricia Highsmith era una desconeguda. Representa l’esperit de la col·lecció de donar a conèixer autors», opina Canal. Per a Martín el gran referent és Chandler: «D’El somni etern a La gran dormida, no importa tant la trama com l’essència del personatge de Marlowe, icona del detectiu clàssic, irònic, sentimental i perdedor de batalles».

  EL DESCOBRIMENT
 ‘L’ÚLTIM PETÓ AUTÈNTIC’, DE CRUMLEY  
 L’últim petó autèntic, de James Crumley, «una de les últimes i magnífiques novel·les negres nord-americanes que participen encara de l’estil clàssic», mai s’havia publicat abans en català. Un altre inèdit en aquesta llengua va ser El llarg adéu, que, segons Canal, «concentra tot l’esperit de Raymond Chandler i era imprescindible traduir-la al català».

  EL PREFERIT
 ‘UN ASSASSINAT, NOI’, D’ALAN HUNTER  
 Canal al·lega el motiu sentimental per a escollir Un assassinat, noi, d’Alan Hunter: sent adolescent es va sentir atret por la coberta amb un grup de motoristes i aquesta va ser la primera novel·la de la col·lecció que va llegir. «¡A més fumaven porros!». ¿Un autor? Hammett, igual que Martín. Aquest suma també les dues novel·les de Pedrolo i qualsevol Simenon. 

Llegir més

119 participants al Premi L'H Confidencial 2012

[Ràdio L'H, "Informatiu L'Hospitalet (vespre)", 25 d'octubre de 2011]

16:05 - 20:12

Llegir més

'La cua de palla: retrat en groc i negre', un assaig sobre la col·lecció que va fer parlar català a detectius, assassins, lladres, policies i dones fatals

[Martorell Negre, 25 d'octubre de 2011]

Jordi Benavente

El bibliotecari expert en gènere negre Jordi Canal i el professor de literatura i també afecte a la ficció criminal Àlex Martín publiquen La cua de palla: retrat en groc i negre (Alrevés, 2011), un assaig sobre la història de la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya, nascuda el 1963 a Edicions 62.

Segur que la recorden. Salvatges però petits volums en rústica, negre sobre groc, amb títols de Hammett, Macdonald, Simenon, McCoy, Highsmith, Le Carré o Chandler, entre d’altres, seleccionats per l’escriptor Manuel de Pedrolo, que també n’havia traduït i fins i tot escrit algun. Llibrets grocs que destacaven, sàdics i misteriosos, al costat dels lloms verds de l’Enciclopèdia Catalana i de les robustes cobertes del llibres del Círculo de Lectores que poblaven les lleixes de molts menjadors catalans en aquells temps.

La Cua de Palla oferia literatura criminal de butxaca, a un preu assequible i amb unes traduccions al català, llegibles, que, tenint en compte els anys (la primera època de la col·lecció correspon al període 1963-70) van ajudar a difondre la llengua, quan més falta feia, amb l’esquer del gènere dels policies, els lladres, els detectius, els assassins i les dones fatal.

Un assaig just i necessari
En 400 pàgines i 32 làmines il·lustrades a tot color, La cua de palla: retrat en groc i negre analitza totes les etapes d’aquesta col·lecció mítica, alhora que traça la història del gènere negre i policíac a casa nostra. Els seus autors són dos il·lustres sospitosos habituals amb antecedents: Jordi Canal (Berga, 1955) i Àlex Martín (Barcelona, 1974).

Canal és director de la Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet, la primera biblioteca pública del país dedicada al gènere negre; creador del fanzine L’H Confidencial i del primer club de lectura d’aquest gènere a l’Estat espanyol, i coordinador del Premi internacional de novel·la negra L’H Confidencial. Martín és professor de llengua i literatura catalanes; codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca, i autor de diverses publicacions, com l’assaig Catalana i criminal, sobre la novel·la policíaca catalana del segle XX.

Inoblidable Fornas
L’artífex del disseny de la coberta, un rostre femení en negatiu, negre sobre groc, va ser l’artista Jordi Fornas (Barcelona, 1927- 2011), que ja havia dissenyat les cobertes de La Cua de Palla des de 1963 fins a 1970, i les de Seleccions de la Cua de Palla des de 1981 fins a 1996. Per a la coberta d'aquest assaig, Fornas va triar precisament la portada del primer títol de la col·lecció, Parany per a una noia, de Sébastien Japrisot.

Llegir més

Importante premio español de novela negra decide a su ganador con presencia chilena

[EMOL, 25 de octubre de 2011]

Al menos un original nacional se encuentra entre los 119 que compiten por el Premio Internacional L'H Confidencial, que distingue a uno de los géneros literarios más populares de los últimos años.

Un total de trece novelas latinoamericanas, procedentes de Colombia, Argentina, México, Cuba, Perú, Ecuador, Nicaragua y también de Chile, optan al Premio Internacional de novela negra L'H Confidencial, con sede en Cataluña.

A la edición de este año, la sexta, concurren 119 originales, entre ellos 33 procedentes de Cataluña, 68 del resto de España, tres de Estados Unidos, uno de Hungría y uno de Israel, además de los trece de países latinoamericanos.

El veredicto del jurado se dará a conocer en enero de 2012 y la obra ganadora recibirá 12.000 euros (16.660 dólares) como premio, además de la publicación en la colección Roca Criminal.

Cristina Fallaràs con "Las niñas perdidas"; Erlantz Gamboa con "Caminos cruzados"; Julián Ibáñez con "El baile ha terminado"; Raúl Argemí con "Retrato de familia con muerta"; y Joaquín Guerrero-Casasola con "Ley garrote", han sido los ganadores en las ediciones precedentes del galardón.

Llegir més

Apuestan escritores latinos a premio L'H Confidencial

[Diario Oaxaca, 25 de octubre de 2011]

México.- Aproximadamente 13 novelas de Colombia, México, Argentina, Cuba, Chile, Perú, Ecuador y Nicaragua le apuestan al Premio Internacional de novela negra L'H Confidencial en su sexta edición, así lo informó el Ayuntamiento de esta localidad catalana, al noreste de España.

Durante esta edición concurren 119 originales, entre los que destacan 33 procedentes de Cataluña; 68 del resto de España; tres de Estados Unidos; uno de Hungría, uno de Israel, además de los 13 anteriores de países latinoamericanos.

Cabe mencionar que el veredicto del jurado se emitirá durante el mes de enero del próximo año y la obra ganadora recibirá 12 mil euros y se publicará en la colección Roca Criminal.

Llegir més

Casi 120 originales optan al Premio L'H Confidencial de novela negra

[Terra, 25 de octubre de 2011]

Un total de 119 originales optan a la sexta edición del Premio Internacional de novela negra L'H Confidencial, que convoca el Ayuntamiento de L'Hospitalet y la empresa Roca Editorial, ha informado el consistorio.

A la edición de este año optan 33 novelas procedentes de Cataluña; 68 del resto de España; tres de EEUU; 13 de América Latina (Colombia, Argentina, México, Cuba, Chile, Perú, Ecuador y Nicaragua); una de Hungría y una de Israel.

De total de las obras presentadas, siete están escritas en lengua catalana.

El veredicto del jurado se dará a conocer en el mes de enero del próximo año y la obra ganadora recibirá 12.000 euros y se publicará en la colección Roca Criminal.

Cristina Fallaràs con 'Las niñas perdidas'; Erlantz Gamboa con 'Caminos cruzados'; Julián Ibáñez con 'El baile ha terminado'; Raúl Argemí con 'Retrato de familia con muerta'; y Joaquín Guerrero-Casasola con 'Ley garrote' han sido los ganadores en las ediciones precedentes del galardón.

Llegir més

Presentats 119 originals a la sisena edició del Premi L'H Confidencial

[digital-h.cat, 25 d'octubre de 2011]

Aquest és un rècord de participació

Un total de 119 originals opten a la sisena edició del Premi internacional de novel·la negra L’H Confidencial 2012, convocat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i Roca Editorial i promogut per la Biblioteca la Bòbila.

El premi, obert a la participació d’obres inèdites en llengua catalana i castellana, ha rebut un total de 33 novel·les procedents de Catalunya, 68 de la resta d’Espanya (Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Madrid, el País Basc, Extremadura, Navarra, Múrcia, Balears i Canàries), tres dels Estats Units, tretze de l’Amèrica Llatina (Colòmbia, l’Argentina, Mèxic, Cuba, Xile, Perú, Equador i Nicaragua), una d’Hongria i una d’Israel. De totes les obres rebudes, set són en llengua catalana.

El Jurat serà presidit pel regidor de Cultura, i estarà format per la responsable de Biblioteques de L’Hospitalet, un representant de Roca Editorial, el director de la Biblioteca la Bòbila i dos lectors apassionats per la novel·la negra seleccionats per la biblioteca. El veredicte es farà públic el gener de 2012.

L’obra guanyadora rebrà 12.000 euros i serà publicada en la col·lecció Roca Criminal. La presentació al públic es farà el 24 de març de 2012 a la Biblioteca la Bòbila, en un acte que comptarà amb la presència de l’autor o autora.

En edicions anteriors, el Premi L’H Confidencial ha recaigut en l’aragonesa Cristina Fallaràs amb Las niñas perdidas; el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa amb Caminos cruzados; el càntabre Julián Ibáñez amb El baile ha terminado; l’argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l’alemany i a l’italià, i pròximament ho serà a l’anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

El Premi L’H Confidencial s’ha convertit en un dels premis de novel·la negra més prestigiosos i millor dotat dels convocats a Espanya d’aquesta especialitat, i pren el seu nom del fanzine del club de lectura de novel·la negra de la Biblioteca la Bòbila, pioner a l’Estat espanyol.  

Llegir més