Els autors de l’assaig ‘La Cua de Palla’ s’atreveixen a seleccionar els títols i autors més emblemàtics
L’IMPRESCINDIBLE
‘COLLITA ROJA’, DE HAMMETT
Dashiell Hammett és l’autor imprescindible. Si Martín s’emportaria a una illa deserta La clau de vidre, «gàngsters i mafiosos units per una lleialtat a l’amistat brutal», Canal opta per Collita roja: «Molt curta i amb molts morts, explica com funciona el món i té els elements bàsics de la novel·la negra: un detectiu contractat per acabar amb els mafiosos d’un poble acaba enfrontant-los entre ells».
EL MÉS VENUT
QUALSEVOL TÍTOL DE SIMENON
Dels 71 títols de la primera etapa de La Cua de Palla, una quinzena eren de Simenon. «Va vendre molt entre el lector català –afirma Martín–, que era de formació molt francòfona i s’identificava més amb aquesta variant mediterrània, i gastronòmica, que després van seguir Vázquez Montalbán o Camilleri i que trencava els motllos de la novel·la negra nord-americana». No s’han d’oblidar tampoc l’èxit dels dos títols de Pedrolo.
LA MARCA CATALANA
‘JOC BRUT’, DE MANUEL DE PEDROLO
Director de la primera etapa, a més de traductor, Pedrolo va publicar Joc brut i Mossegar-se la cua. «Va agafar referents absolutament clàssics de les novel·les nord-americanes que traduïa i li van entrar unes ganes tremendes d’escriure una cosa similar en català. Joc brut destil·la la influència d’El carter sempre truca dues vegades i de Doble indemnització, de James M. Cain», explica Jordi Canal.
EL CLÀSSIC
‘CLARA TAMBÉ’, DE PATRICIA HIGHSMITH
«Quan es va publicar Clara també Patricia Highsmith era una desconeguda. Representa l’esperit de la col·lecció de donar a conèixer autors», opina Canal. Per a Martín el gran referent és Chandler: «D’El somni etern a La gran dormida, no importa tant la trama com l’essència del personatge de Marlowe, icona del detectiu clàssic, irònic, sentimental i perdedor de batalles».
EL DESCOBRIMENT
‘L’ÚLTIM PETÓ AUTÈNTIC’, DE CRUMLEY
L’últim petó autèntic, de James Crumley, «una de les últimes i magnífiques novel·les negres nord-americanes que participen encara de l’estil clàssic», mai s’havia publicat abans en català. Un altre inèdit en aquesta llengua va ser El llarg adéu, que, segons Canal, «concentra tot l’esperit de Raymond Chandler i era imprescindible traduir-la al català».
EL PREFERIT
‘UN ASSASSINAT, NOI’, D’ALAN HUNTER
Canal al·lega el motiu sentimental per a escollir Un assassinat, noi, d’Alan Hunter: sent adolescent es va sentir atret por la coberta amb un grup de motoristes i aquesta va ser la primera novel·la de la col·lecció que va llegir. «¡A més fumaven porros!». ¿Un autor? Hammett, igual que Martín. Aquest suma també les dues novel·les de Pedrolo i qualsevol Simenon.
‘COLLITA ROJA’, DE HAMMETT
Dashiell Hammett és l’autor imprescindible. Si Martín s’emportaria a una illa deserta La clau de vidre, «gàngsters i mafiosos units per una lleialtat a l’amistat brutal», Canal opta per Collita roja: «Molt curta i amb molts morts, explica com funciona el món i té els elements bàsics de la novel·la negra: un detectiu contractat per acabar amb els mafiosos d’un poble acaba enfrontant-los entre ells».
EL MÉS VENUT
QUALSEVOL TÍTOL DE SIMENON
Dels 71 títols de la primera etapa de La Cua de Palla, una quinzena eren de Simenon. «Va vendre molt entre el lector català –afirma Martín–, que era de formació molt francòfona i s’identificava més amb aquesta variant mediterrània, i gastronòmica, que després van seguir Vázquez Montalbán o Camilleri i que trencava els motllos de la novel·la negra nord-americana». No s’han d’oblidar tampoc l’èxit dels dos títols de Pedrolo.
LA MARCA CATALANA
‘JOC BRUT’, DE MANUEL DE PEDROLO
Director de la primera etapa, a més de traductor, Pedrolo va publicar Joc brut i Mossegar-se la cua. «Va agafar referents absolutament clàssics de les novel·les nord-americanes que traduïa i li van entrar unes ganes tremendes d’escriure una cosa similar en català. Joc brut destil·la la influència d’El carter sempre truca dues vegades i de Doble indemnització, de James M. Cain», explica Jordi Canal.
EL CLÀSSIC
‘CLARA TAMBÉ’, DE PATRICIA HIGHSMITH
«Quan es va publicar Clara també Patricia Highsmith era una desconeguda. Representa l’esperit de la col·lecció de donar a conèixer autors», opina Canal. Per a Martín el gran referent és Chandler: «D’El somni etern a La gran dormida, no importa tant la trama com l’essència del personatge de Marlowe, icona del detectiu clàssic, irònic, sentimental i perdedor de batalles».
EL DESCOBRIMENT
‘L’ÚLTIM PETÓ AUTÈNTIC’, DE CRUMLEY
L’últim petó autèntic, de James Crumley, «una de les últimes i magnífiques novel·les negres nord-americanes que participen encara de l’estil clàssic», mai s’havia publicat abans en català. Un altre inèdit en aquesta llengua va ser El llarg adéu, que, segons Canal, «concentra tot l’esperit de Raymond Chandler i era imprescindible traduir-la al català».
EL PREFERIT
‘UN ASSASSINAT, NOI’, D’ALAN HUNTER
Canal al·lega el motiu sentimental per a escollir Un assassinat, noi, d’Alan Hunter: sent adolescent es va sentir atret por la coberta amb un grup de motoristes i aquesta va ser la primera novel·la de la col·lecció que va llegir. «¡A més fumaven porros!». ¿Un autor? Hammett, igual que Martín. Aquest suma també les dues novel·les de Pedrolo i qualsevol Simenon.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada