’ATZARÓS RECORREGUT D’UN ICÒNIC CATÀLEG DE GÈNERE POLICÍAC EN CATALÀ
Un assaig rescata la història d’una col·lecció de culte de novel·la negra
Anna Abella
Any 1963. Manuel de Pedrolo es posava al capdavant de la direcció de la que es va convertir ja des del seu primer títol (Parany per a una noia, de Sébastien Japrisot) en la col·lecció més important de gènere criminal que s’ha publicat en llengua catalana i en un referent imprescindible dins de la novel·la negra: La Cua de Palla. Nascuda al si d’Edicions 62, les seves impactants i reconeixibles portades, d’un groc viu amb siluetes en negre, formen part de qualsevol llibreria dels aficionats al gènere i els seus títols estan avui entre els més buscats a les llibreries d’ocasió.
Un necessari assaig, La Cua de Palla: retrat en groc i negre (Alrevés), construït a quatre mans per Jordi Canal i Àlex Martín Escribà, rescata ara l’atzarosa història de la col·lecció policíaca més llarga publicada a Espanya, amb 250 volums, des de 1963 fins a la seva pràctica extinció, el 2006, i que va donar a conèixer a Catalunya una llarga llista de grans escriptors, nord-americans i europeus, com Chandler, Hammett o Simenon.
Il·lustratius apèndixs amb cronologies, fitxes, il·lustracions o filmografia de les versions cinematogràfiques completen un volum que es preocupa de contextualitzar la història de La Cua de Palla en el món literari els últims 50 anys.
¿Per què el nom de La Cua de Palla? «L’origen pot estar en els versos del trobador Arnau d’Erill, que vénen a dir que si fuges és perquè et sents culpable d’alguna cosa i tens lacua de palla », explica Jordi Canal (Berga, 1955), director de la Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet, pionera a Espanya al ser la primera especialitzada en novel·la negra.
¿Més claus del perquè de la importància de la col·lecció, que seguia el model de la prestigiosa Série Noir de la francesa Gallimard?: «A més de descobrir autors i tenir un disseny emblemàtic, tenia la voluntat de recuperar lectors en llengua catalana –afegeix–.
I, com que la prohibició de traduir al català es va acabar el 1962 i no hi havien traductors, és al·lucinant el boom que va generar de traduccions fetes per grans intel·lectuals de l’època com Vallverdú, Maria Aurèlia Capmany, Rafael Tasis, Joaquim Carbó, Joan Oliver o el mateix Pedrolo. Ells van haver de crear un model de llenguatge, un argot que després van adoptar els autors autòctons del gènere i també els dobladors de les pel·lícules».
Segons l’opinió d’Àlex Martín (Barcelona, 1974), professor i codirector del Congrés de Novel·la i Cine negre de la Universitat de Salamanca, «Pedrolo va tenir el grn mèrit d'avançar-se 10 anys a la gran moda de novel·la negra que va inundar Espanya amb el Carvalho de Vázquez Montalbán o Andreu Martín».
No obstant, el que va vestir d’identitat La Cua de Palla «en les seves dues fantàstiques primeres etapes», va ser, afirmen, la figura de dos directors que els van imprimir «criteris ben definits». Així, Pedrolo, entre el 1963 i el 1970, «va introduir els grans clàssics de la novel·la negra nord-americana i també autors contemporanis francesos. Va publicar Highsmith abans que arribés en castellà i Le Carré quan era un desconegut».
AUGE I CAIGUDA / I després de Pedrolo, i d’una dècada de reedicions com Seleccions de La Cua de Palla i una esforçada direcció anònima de Jaume Fuster, va arribar Javier Coma, entre 1985 i 1996. «Va oferir un catàleg seriós de 164 títols centrat en els millors clàssics nord-americans i va publicar tres obres de referència per situar el moviment literari i cinematogràfic».
Després, tres «etapes infames»: Edicions 62 va fer, com apunta Coma al pròleg, «tres intents ridículs i fugaços» de reflotar-la
–el 1997, vuit títols dins d’ El Cangur , dos el 2006 com La Nova Cua de Palla , i quatre el 2009 amb Labutxaca , quan havien de ser 12–. Els autors, que no amaguen la seva desil·lusió per aquesta agònica extinció, lamenten a més no haver pogut accedir a l’arxiu de La Cua , d’Edicions 62. «Sembla que està en un magatzem ple de pols, que no està catalogat i que no està en condicions de ser consultat», revela Canal. Encara que, afegeix, si es decideixen a recuperar-lo, saben «que conté coses molt interessants...».
AUGE I CAIGUDA / I després de Pedrolo, i d’una dècada de reedicions com Seleccions de La Cua de Palla i una esforçada direcció anònima de Jaume Fuster, va arribar Javier Coma, entre 1985 i 1996. «Va oferir un catàleg seriós de 164 títols centrat en els millors clàssics nord-americans i va publicar tres obres de referència per situar el moviment literari i cinematogràfic».
Després, tres «etapes infames»: Edicions 62 va fer, com apunta Coma al pròleg, «tres intents ridículs i fugaços» de reflotar-la
–el 1997, vuit títols dins d’ El Cangur , dos el 2006 com La Nova Cua de Palla , i quatre el 2009 amb Labutxaca , quan havien de ser 12–. Els autors, que no amaguen la seva desil·lusió per aquesta agònica extinció, lamenten a més no haver pogut accedir a l’arxiu de La Cua , d’Edicions 62. «Sembla que està en un magatzem ple de pols, que no està catalogat i que no està en condicions de ser consultat», revela Canal. Encara que, afegeix, si es decideixen a recuperar-lo, saben «que conté coses molt interessants...».
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada