11 de febrer del 2026

La Biblioteca La Bòbila recull l’art de les tipografies de la novel·la negra


L'exposició 'Tipografies: tres dècades de novel·la negra' es podrà visitar fins al 28 de febrer


Més enllà de títols i paraules, la tipografia ha estat durant dècades un element essencial per a tota novel·la negra. L’impacte, el misteri i l’atractiu d’un bon disseny ha venut exemplars per si sol i així ho recorda l’exposició ‘Tipografies: tres dècades de novel·la negra’ de la Biblioteca La Bòbila.

La mostra seleccionada a partir del fons personal de Carlos Abio, recull com una estratègia de venda ha acabat convertint-se en art: “és una reivindicació dels il·lustradors de la novel·la negra dels anys 50, que han estat molt desconeguts fins ara. Llavors, aquests il·lustradors feien títols, feien també tipografies diferents i feien les portades que sempre ens han cridat l’atenció”, destaca el comissari de l’exposició.


En aquest sentit, Abio recorda els anys en què llegia assíduament aquestes publicacions: “jo ara em recordo més de les portades i de les tipografies, més que dels arguments dels llibres, encara que els hagi llegit. Per tant, haurien de tenir la seva importància”, comenta.

Entre els anys 30 i 50 del segle passat es va generar una veritable pedrera nacional d’artistes especialitzats en el disseny gràfic de portades i tipografies d’aquestes publicacions. Ara, La Biblioteca La Bòbila se’n fa ressò com a complement de l’immens fons de novel·la negra que guarda.


Abio explica que aquestes lletres i disseny eren fonamentals i que “per això venien tants exemplars en aquella època, la funció que tenien era atreure el públic”. Així, comenta que “eren molt cridaneres i a més eren molt artístiques, cosa que ens diferenciava, per exemple, de la novel·la negra nord-americana o d’altres publicacions en altres països”.

En canvi, “aquí eren els pintors, els il·lustradors, els que feien a mà, artesanalment, aquestes tipografies. No hi ha dos iguals, sempre són diferents. Les lletres tenien les seves irregularitats i són en realitat com a petites obres d’art”.

D’altra banda, el responsable destaca que “també tenien els títols interiors, que havien de condensar un argument en un títol interior, i les lletres capitulars, que són les que iniciaven un capítol, que també eren adornades amb elements de la novel·la negra”.

Fins al 28 de febrer es podrà gaudir de la màgia tipogràfica del gènere policial.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative