A la postguerra, en una economia de subsistència, els llibrets de butxaca de l’editorial Bruguera anomenats bolsilibros (15x10,5 cm d’aventura a tot tren, amb històries autoconclusives de tots els gèneres) van ser una finestra de la cultura popular a mons allunyats de la grisa realitat de la majoria dels lectors. Arribaven al quiosc amb una tipografia diminuta i paper de mala qualitat aprofitat al màxim, però els qui havien perdut la Guerra Civil veien el color viu d’aquelles cobertes i aspiraven a llegir-ne l’interior com una promesa de luxe, atractiu físic, vitalitat, aventura i, fins i tot, sensualitat.
Les novel·les de duro representaven també el somni de l’acció amb la raresa de sortir-hi guanyador. Eren un oasi en aquella marxa del desert quotidiana. La vida real s’acarava a la dels somnis per la via de la butxaca. L’editorial Bruguera va omplir els quioscos amb milers d’aquestes petaques de paper que feien rodar el cap del lector amb aventis de pel·lícula. Des del 1946 fins a la mort de la Bruguera el 1986, hi ha col·leccions per a tots els gustos. L’univers adult cabia sencer a la butxaca dels qui anaven curts d’armilla. I les novel·les de duro van ser un fenomen sociològic alfabetitzador, a més de crear un gust pels gèneres populars que el cinema autòcton dels seixanta i les revistes per a adults dels setanta i vuitanta després explotarien amb llibertat.
La biblioteca de la Bòbila participa amb el seu fons de novel.la popular i policíaca en aquesta exposició, que podreu visitar del 10 d'octubre al 29 de març 2020 a l'Espai Cultura de la Fundació 1859 de Sabadell.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada