La novel·la negra es presenta a la Biblioteca de Berga

[Berguedà actual, 5 d'abril de 2007]

Una exposició temàtica de Jordi Canal repassa l’univers dels detectius més famosos de la literatura de gènere policíac al llarg del segle XX.

David Sastre

Dupin, Holmes, Poirot, Marlowe, Carvalho i Delicado... són alguns dels detectius més famosos de la història del gènere policíac que es podran conèixer ns al 28 d’abril a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga.

El berguedà Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en gènere negre, ha estat l’encarregat d’iniciar un cicle d’exposicions de producció pròpia sobre literatura de gènere que la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha engegat enguany.

La mostra, que presenta "un recorregut dels personatges històrics i moderns més importants del gènere", comença amb el primer detectiu de la història, Charles-Auguste Dupin, protagonista d’Els assasinats del carrer de la Morgue, d’Edgar Allan Poe, fins al personatge Lew Archwer de l’escriptor Ross MacDonald. Pel que fa als detectius moderns, Pepe Carvalho encapçala una llista que finalitza amb la detectiu Petra Delicado, de l’escriptora Alicia Giménez Bartlett.

Per a Jordi Canal la mostra" és un intent de parlar dels detectius i de l’evolució de la seva professió en el món de la literatura". Un món que engloba tres tipus de detectius: els oficials, pertanyents als cossos policials, els privats, que cobren per investigar, i els aficionats, simples col·laboradors de la justícia.

Novel·la negra o novel·la policíaca?

Per a Jordi Canal, la diferència és clara. La novel·la negra, apareguda anys després que la policíaca, concretament als anys 20, "dóna per suposat un desordre social existent", on el detectiu troba les causes de l’assassinat en aquest caos social. En canvi, la novel·la policíaca, "sense qüestionar l’ordre social", senzillament s’encarrega d’investigar un assassinat i, un cop resolt, torna l’ordre a la societat.

En definitiva, ambdós són "un fidel retrat dels conflictes individuals i col·lectius" de la nostra realitat qüotidiana. D’aquí que hi hagi una gran diferència entre el gènere negre d’EUA i d’Europa, tal com aclara ell mateix.