31 de març del 2006

Como los míticos Hard-boiled

[Diari de Tarragona, 31 de març de 2006]

Àlex Martín Escribà

Un detective que es adicto al zumo de naranja natural, que comparte su vida con una perra que se llama Cariño y que de vez en cuando mantiene relaciones sexuales con Maruchi, más conocida como la Desdentá, solo puede ser un loco callejero o un macarra investigador privado.

Con esta descripción Lluís Gutiérrez nos presenta a su personaje, Basilio Céspedes, conocido como Humphrey, un detective que junto a su amigo y vecino el gallego-americanizado y conocido como Billy Ray Cunqueiro-, mantienen la agencia «Humphrey y Cunqueiro Asociados. Agencia de Investigación y soporte a la Empresa».

Con estos personajes Gutiérrez irrumpe con fuerza en el panorama negro español con Putas, diamantes y cante jondo, una novela narrada en primera persona donde se nos relata cuatro flamantes historias plagadas de humor, ironía y con una visión del mundo militante y sarcástica.

La trama de la novela se abre con la muerte del Tío Matías, un gitano patriarca del barrio barcelonés del Poble Sec. Paralelamente, un obrero encuentra un montón de diamantes ocultos en diversas cajas de mercancías y un militar ruso llamado Yuri Samshuck, viene a España para negociar unos asuntos turbios ya que le han dicho que la «policía es tierna y los jueces, gilipollas». Simultáneamente, Billy Ray sueña con comprarse un yate de lujo, llenarlo de putas y viajar con ellas.

Con toda esta trama los dos personajes centrales -ayudados por una secretaria muy ineficiente pero con unas grandes curvas y un sargento jubilado llamado García- se enfrentarán a un sinfín de asuntos sucios donde a ninguno de ustedes se le ocurriríameter las narices en ellos.

En una ocasión, Manuel Vázquez Montalbán afirmaba que «El hampa ya no es lo que era». Pues bien, con Lluís Gutiérrez se recupera muchos de los ingredientes de las novelas negras más clásicas de los setenta y ochenta. Sin perder un ápice de contemporaneidad, la novela de Gutiérrez recuerda a las viejas historias de Méndez o Miguel Vargas Reinoso por Barcelona, así como los polémicos comportamientos de Toni Romano por Madrid. Con esta novela regresamos a aquel microcosmos poblado de putas, gitanos y mafiosos donde las informaciones solo se obtienen en los puticlubs y donde la ley se impone de nuevo-como en los años del pistolerismo-en las calles más oscuras de Barcelona.

Les corroboro sin lugar a dudas lo que dice Jordi Canal en su prólogo: cojan el sillón más cómodo de la casa, una buena botella de whisky maltés, los cigarrillos americanos y disfruten porque el espectáculo está asegurado.

23 de març del 2006

Andreu Martín a la Bòbila

[postal "Andreu Martín a la Bòbila", 23 de març de 2006]




15 de març del 2006

L'H Confidencial # extra marató. El conte policíac. Misteriosa lectura a L'H

[L'H Confidencial, extra marató. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, març de 2006]

XI Marató de Contes de L’H del 18 al 21 d’abril de 2006

La Marató aquest any es vesteix de negre, de gènere negre. Ens endinsarem en el món policíac de lladres i serenos, detectius i sospitosos habituals, enigmes i misteris que anirem desvetllant...

Farem arribar les històries a tots els ciutadans i ciutadanes, grans i petis amb ganes de passar una bona estona durant la setmana a les Biblioteques i carrers de la ciutat.

Per això L’H Confidencial dedica un número extra al conte policíac, per a què trobeu contes per explicar, però també per disfrutar-los llegint, i a la Bòbila n’hi trobareu un munt, per infants a la secció infantil, per adults en el fons especial de gènere negre i policíac.

Podreu escoltar contes amb la família a la Sala de Lectura Infantil Frederic Mistral i a la Biblioteca la Bòbila el dimarts 18 d’abril a les 18 h.; a la Biblioteca Santa Eulàlia, la Biblioteca Ramon Fernández Jurado i Biblioteca la Florida el dimecres 19 d’abril a les 18 h.; a la Biblioteca Josep Janés i a la Biblioteca de Bellvitge el dijous 20 d’abril a les 18 h.; i a la Biblioteca Central Tecla Sala el divendres 21 d’abril a les 18 h.

La Biblioteca Tecla Sala esdevindrà escenari de detectius, policies i lladres amb nocturnitat i traïdoria per a tots els que tinguin ganes de parar les orelles i escoltar o, perquè no, explicar una bona història, el divendres 21 d’abril de les 21 h. fins a les 2 de la matinada, o més… i hi haurà servei de bar.

Ah! No us perdeu l’exposició Detectius, els grans investigadors a la novel·la negra i policíaca que tindrà lloc del 20 d’abril al 20 de març a la Bòbila!

Tothom hi està convidat!!!

Consulta'l des de: http://www.l-h.cat/biblioteques/bobila/fe_lhconfidencial.shtml

6 de març del 2006

"El gènere negre té un rerafons de crítica social"

[canal-h.net, 6 de març de 2006]

Entrevista a Sergi Alvarez i Sagar Forniés, autors de còmic

Andreu Ferrer

Bajo la piel és el títol del tercer còmic de l’hospitalenc Sergi Álvarez (de 31 anys) i de Sagar Forniés (d’Osca i de 32 anys). Els dos autors defineixen l’obra com una “novel·la gràfica” en la qual dibuixen una ciutat grisa i fosca amb un complicat trencaclosques. L’obra, editada per Astiberri, es va presentar dijous a la Biblioteca la Bòbila on s’exposen els dibuixos originals del còmic.


Els dos joves es van conèixer a l’Escola del Còmic de Barcelona, on va néixer el projecte de fer aquest còmic. El resultat és Bajo la piel, amb 144 pàgines de vinyetes que relaten la història de l’assassinat de la dona d’un fiscal, que haurà d’investigar el detectiu Witkin. En aquesta entrevista, Sergi Álvarez (guionista) i Sagar Forniés (dibuixant) expliquen les claus d’aquesta obra que ha estat molt ben rebuda entre els amants del còmic.

-Quina és la història que s’explica a Bajo la piel?

SERGI: -El tema que mou la història són tots aquells somnis i il·lusions que motiven la gent a moure’s i que, un cop acomplerts, veuen com s’han desvirtuat respecte al que buscaven al principi. Tot plegat està envoltat d’un seguit de trames perquè resulti, a més, entretingut i divertit.

-Ha estat difícil elaborar aquesta obra?

SERGI: Ha estat molt difícil perquè és força complex aconseguir que totes les trames tinguin un interès, que quadrin correctament. I després, la dificultat afegida que té el dibuixant per convertir aquest text en imatges. Un dibuixant pot trigar quatre cops més que el guionista en fer la seva part.

-Suposa molta feina haver de reflectir en més de cent pàgines un guió previ?

SAGAR: És com una cursa de fons. Fins que no ho fas, no te n’adones. Més que pel volum de treball, va ser dur perquè em vaig fixar un termini d’un any per tenir-lo acabat. En la teva vida fora del còmic et van passant coses, i això anava allargant la creació del còmic.

-Com es va concebre inicialment l’obra?

SERGI: El projecte va néixer com a treball a l’Escola del Còmic, però amb la idea que fos publicable. Es va concebre com una història paròdica del cinema o la novel·la negra, però vam anar madurant-ho i va anar canviant en una cosa totalment diferent.

-Es dediquen professionalment al món del còmic?

SAGAR: A Espanya fer còmics gairebé només pot ser un hobby. Jo treballo en un estudi d’animació per a publicitat i el còmic és una mena de via d’escapament, em refresca i em permet treballar amb idees meves.

SERGI: Jo treballo en una entitat financera. A l’escriptura m’hi dedico en les meves hores lliures. Tinc fe que, tard o d’hora, em pugui guanyar la vida amb el que m’agrada, que és escriure. Els dos ens ho prenem com una professió, tot i que econòmicament no es veu satisfet tot l’esforç que hi dediques.

-Per què han decidit centrar les seves obres en el gènere negre i policíac?

SERGI: Com a lector sempre he estat força fanàtic del gènere negre. A nivell de temàtiques, m’ha motivat a escriure perquè té un punt de misteri que és el que atrapa alguns lectors, un punt d’acció, un punt de romàntic, però sota d’això sempre hi ha un rerafons de crítica social que és el que dóna qualitat a les bones històries de gènere negre.

SAGAR: Jo hi vaig entrar de retruc gràcies al Sergi. Però en aquest còmic em vaig adonar que la meva forma de treballar s’adapta molt bé a aquest gènere. Sempre he intentat treballar dins d’uns errors controlats que li donen certa atmosfera al treball, que és perfecta per al gènere negre.

-Estan treballant en alguna altra obra?

SERGI: Havíem parlat de retornar a l’univers de Bajo la piel, però de moment hem decidit fer una cosa més modesta, contemporània i localitzada en llocs que tots puguem identificar.

-L’Hospitalet podria ser l’escenari d’una novel·la negra?

SERGI: És clar. En qualsevol ciutat del nostre país es podria ambientar una història de gènere negre, sempre estan passant coses. L’ésser humà té virtuts i defectes, i molts cops els defectes es converteixen en virtuts a nivell narratiu. Per al narrador, les mesquineses que hi ha dintre nostre són les que fan que una història de gènere negre pugui passar a qualsevol lloc.

 
Google Analytics Alternative