"El gènere negre té un rerafons de crítica social"

[canal-h.net, 6 de març de 2006]

Entrevista a Sergi Alvarez i Sagar Forniés, autors de còmic

Andreu Ferrer

Bajo la piel és el títol del tercer còmic de l’hospitalenc Sergi Álvarez (de 31 anys) i de Sagar Forniés (d’Osca i de 32 anys). Els dos autors defineixen l’obra com una “novel·la gràfica” en la qual dibuixen una ciutat grisa i fosca amb un complicat trencaclosques. L’obra, editada per Astiberri, es va presentar dijous a la Biblioteca la Bòbila on s’exposen els dibuixos originals del còmic.

Els dos joves es van conèixer a l’Escola del Còmic de Barcelona, on va néixer el projecte de fer aquest còmic. El resultat és Bajo la piel, amb 144 pàgines de vinyetes que relaten la història de l’assassinat de la dona d’un fiscal, que haurà d’investigar el detectiu Witkin. En aquesta entrevista, Sergi Álvarez (guionista) i Sagar Forniés (dibuixant) expliquen les claus d’aquesta obra que ha estat molt ben rebuda entre els amants del còmic.

-Quina és la història que s’explica a Bajo la piel?

SERGI: -El tema que mou la història són tots aquells somnis i il·lusions que motiven la gent a moure’s i que, un cop acomplerts, veuen com s’han desvirtuat respecte al que buscaven al principi. Tot plegat està envoltat d’un seguit de trames perquè resulti, a més, entretingut i divertit.

-Ha estat difícil elaborar aquesta obra?

SERGI: Ha estat molt difícil perquè és força complex aconseguir que totes les trames tinguin un interès, que quadrin correctament. I després, la dificultat afegida que té el dibuixant per convertir aquest text en imatges. Un dibuixant pot trigar quatre cops més que el guionista en fer la seva part.

-Suposa molta feina haver de reflectir en més de cent pàgines un guió previ?

SAGAR: És com una cursa de fons. Fins que no ho fas, no te n’adones. Més que pel volum de treball, va ser dur perquè em vaig fixar un termini d’un any per tenir-lo acabat. En la teva vida fora del còmic et van passant coses, i això anava allargant la creació del còmic.

-Com es va concebre inicialment l’obra?

SERGI: El projecte va néixer com a treball a l’Escola del Còmic, però amb la idea que fos publicable. Es va concebre com una història paròdica del cinema o la novel·la negra, però vam anar madurant-ho i va anar canviant en una cosa totalment diferent.

-Es dediquen professionalment al món del còmic?

SAGAR: A Espanya fer còmics gairebé només pot ser un hobby. Jo treballo en un estudi d’animació per a publicitat i el còmic és una mena de via d’escapament, em refresca i em permet treballar amb idees meves.

SERGI: Jo treballo en una entitat financera. A l’escriptura m’hi dedico en les meves hores lliures. Tinc fe que, tard o d’hora, em pugui guanyar la vida amb el que m’agrada, que és escriure. Els dos ens ho prenem com una professió, tot i que econòmicament no es veu satisfet tot l’esforç que hi dediques.

-Per què han decidit centrar les seves obres en el gènere negre i policíac?

SERGI: Com a lector sempre he estat força fanàtic del gènere negre. A nivell de temàtiques, m’ha motivat a escriure perquè té un punt de misteri que és el que atrapa alguns lectors, un punt d’acció, un punt de romàntic, però sota d’això sempre hi ha un rerafons de crítica social que és el que dóna qualitat a les bones històries de gènere negre.

SAGAR: Jo hi vaig entrar de retruc gràcies al Sergi. Però en aquest còmic em vaig adonar que la meva forma de treballar s’adapta molt bé a aquest gènere. Sempre he intentat treballar dins d’uns errors controlats que li donen certa atmosfera al treball, que és perfecta per al gènere negre.

-Estan treballant en alguna altra obra?

SERGI: Havíem parlat de retornar a l’univers de Bajo la piel, però de moment hem decidit fer una cosa més modesta, contemporània i localitzada en llocs que tots puguem identificar.

-L’Hospitalet podria ser l’escenari d’una novel·la negra?

SERGI: És clar. En qualsevol ciutat del nostre país es podria ambientar una història de gènere negre, sempre estan passant coses. L’ésser humà té virtuts i defectes, i molts cops els defectes es converteixen en virtuts a nivell narratiu. Per al narrador, les mesquineses que hi ha dintre nostre són les que fan que una història de gènere negre pugui passar a qualsevol lloc.