"El lector és el consumidor més maltractat"

[Nova Ciutat Vella, 8 de febrer de 2012]

Especialistes del món del llibre analitzen a la Facultat de Comunicació Blanquerna l'actualitat de les col·leccions de novel·la negra

Kiko Benítez

"La novel·la negra catalana ha de tenir un segell que la representi". Aquesta pot ser una forma d'entendre la utilitat de les col·leccions literàries, però no pas l'única. Professionals del món del llibre van explicar ahir dimarts a la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL què comporta que una obra formi part d'un vaixell insignia que la representi.

El moderador de l'acte, l'escriptor Rafael Vallbona, va establir una referència històrica per tractar el tema, La cua de palla. És la primera col·lecció de novel·la policíaca publicada en català en tota la història. Al llarg dels anys va tancar diverses vegades per reaparèixer amb noms diferents. El llicenciat en biblioteconomia i documentació (sic), Jordi Canal, va lamentar la poca estabilitat de les entitats d'aquest tipus: "Hi va haver un boom de noves col·leccions després de la mort de Franco, però als 90 moltes van desaparèixer". Incrèdul, va recordar que llavors es va dir que "ja no eren desig dels lectors. Més tard, amb la recuperació de la novel·la negra, en van néixer de noves, per sort", va afegir.

Malgrat tot, avui hi ha col·leccions curioses com crims.cat, de l'editorial Alrevés, que defensa el gènere com un col·lectiu. "No tenim en compte quina editorial treballa amb un autor o un altre". Són paraules del capità de la publicació, Àlex Martín Escribà: "Volem fomentar la unió en el gènere. Al nostre web parlem de tota la novel·la negra en català, no només dels nostres títols. Aquesta és una forma de fer que el lector conegui publicacions de totes les editorials, ja siguin més grans o més petites", va assegurar.

Una de les claus del gènere és que ofereixi una visió de la realitat diferent a la què puguin oferir altres formes d'escriure o altres mitjans. De fet, és com una fotografia en blanc i negre única", van concloure unànimement els contertulians

El bibliotecari Canal va aplaudir les iniciatives esmentades en aquesta jornada de la BCNegra, com el cas explicat de crims.cat, però tot i això va deixar anar un pensament en busca de resposta, vagament per provocar. "Segurament el lector és el consumidor més maltractat perquè consumeix en solitari". Com a desig per canviar la situació va proposar "més comunicació entre tots els participants de la cadena del llibre: de l'editor fins al llibreter, dels bibliotecaris als periodistes culturals. En això les tecnologies tenen un paper important", va sentenciar. Més llenya al foc. Fins i tot el director Martín Escribà va lamentar les poques habilitats en el camp de la informàtica, però no va amagar que el càrrec li permet "estar en contacte constant" amb molts autors. A més, va bromejar: "Puc llegir novel·les abans que els altres o m'assabento de coses abans que els lectors".

Més temes sobre la taula de Vallbona. I aquesta moda actual de la novel·la negra catalana, què? Parla Canal. "Gràcies a la gent, la tendència actual assenyala el gènere". Parla el doctor en Història i també escriptor Agustí Vehí. "No. La novel·la negra en català sempre ha interessat, malgrat estar o no de moda", va advertir. El bibliotecari, però, retoma: "L'intercanvi d'idees és bàsic per aconseguir que aquesta tendència sigui normalitat, hi ha d'haver lectors suficients", per a la qual cosa recomana "publicar qualitat, no quantitat". La conferència Les col·leccions necessàries d'ahir dimarts va concloure amb una altra afirmació del doctor. Aquesta vagada, unànime. "Una de les claus del gènere és que ofereixi una visió de la realitat diferent a la què puguin oferir altres formes d'escriure o altres mitjans. De fet, és com una fotografia en blanc i negre única". Aplaudiments.