Novetats de novel·la negra en català

[La Biblioteca. Institut Damià Campeny, 9 de febrer de 2012]

Segons el web Crims.cat, dedicat a la novel·la negra en català, les novetats més llegides d’aquest gènere són les següents.

1. Una matinada inquietant. Mari Jungstedt

L’apassionant sèrie de Mari Jungstedt del comissari Anders Knutas i el seu company Johan Berg torna més captivadora que mai amb la seva cinquena entrega, situada a la idíl·lica illa de Gotland.

L’assassinat d’un corredor a la platja de Faro sembla una oportunitat magnífica per a Karin Jacobsson, la substituta d’Anders Knutas, per resoldre un cas senzill i demostrar la seva capacitat mentre el seu cap fa vacances. Però quan es descobreix un nou mort, assassinat brutalment de la mateixa manera, les investigacions de la Karin apunten cap a una conclusió esgarrifosa.

2. La mar no sempre tapa. Sebastià Bennasar

Una professora de la Universitat de les Illes Balears, assassinada, apareix surant a la platja des Dolç de Mallorca

. Així comença la novel·la La mar no sempre tapa (Ed. Moll) de Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976). Una història protagonitzada pel periodista Andreu Julià, que ja és la tercera novel·la de Bennasar que protagonitza. Ara, en aquest cas el tinent Pou, de la guàrdia civil, l’ajuda a investigar el crim.

La mar no sempre tapa és una novel·la negra amb tots els ingredients que l’autor, especialista en el gènere, considera imprescindibles: molta crítica social, detectius amants de menjar i beuré bé…, un aspecte, aquest últim; que reflecteix un cert hedonisme (aquí mengem amb gust i no com a les novel·les de Stieg Larsson). Tota la història passa a Mallorca i a l’hivern.

3. Quan la nit mata el dia. Agustí Vehí

El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esparar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s’haurà d’investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l’assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l’escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d’Hinojosa qualsevol cosa és possible.

4. La cua de palla: retrat en groc i negre. Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín i Escribà

Parlar de La Cua de Palla és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta «cua». A les vostres mans teniu un llibre que pretén -sense pistola en mà- convertir-se en un assaig de referència del que ha estat la història de la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya. Bona part d’aquests raonaments ens han dut a compilar, analitzar, explicar i il·lustrar la gran repercussió que La Cua de Palla ha tingut i encara té en el nostre imaginari col·lectiu.

Vista la seva transcendència i importància calia fer-ne una anàlisi completa que englobés tota la seva trajectòria.

- La història i anàlisi de totes les etapes de La Cua de Palla.

- Una obra de consulta sobre la col.lecció i les seves adaptacions cinematogràfiques.

- Una història del gènere negre i policíac des dels anys seixanta a Catalunya i Espanya dels anys seixanta a Catalunya i Espanya.

-32 pàgines il·lustrades amb les cobertes de La Cua de Palla

5. L’exèrcit furiós. Fred Vargas

Lluny de París, el comissari Adamsberg s’enfronta a un misteri infranquejable. La peça que faria que tot encaixés s’amaga a l’escletxa que separa els vius dels morts…

Ordebec, Normandia. En ple segle XXI, una antiga llegenda té atemorit el poble: una horda d’homes i animals, morts i mig descompostos i comandats perHellequin, passa de nit pel camí de bonneval. La seva aparició sempre és preludi de fets horripilants, morts que responen a un peculiar sentit de la justícia. I això ha estat així des de l’edat mitjana.

Ara, la jove Lina assegura que ha vist passar l’exèrcit furiós, i profetitza que quatre habitants d’Ordebec han estat posseïts i moriran properament.

Però només revelar el nom de tres dels condemnats, que efectivament van morint l’un rere l’altre… Qui serà el quart?

6. Negra i mallorquina. Alejandro Casadesús Bordoy

La novel·la policíaca gaudeix actualment d’un èxit editorial notable i amb un bon grapat d’autors internacionals ben coneguts pel públic lector. I a casa nostra? Tenim escriptors de novel·la policíaca? Aquest assaig neix amb la intenció de presentar tota una sèrie d’autors mallorquins, de naixement o d’adopció, que han tractat en algun moment de la seva trajectòria literària el gènere policíac en llengua catalana. L’estudi de les seves obres permet, no només analitzar el seu llegat literari, sinó també comprendre millor la realitat social i política mallorquina de les darreres dècades. Es tracta, per tant, d’un llibre que pretén apropar el lector a tota una sèrie d’obres i temàtiques que, certament, són d’interès tant per a tots els mallorquins interessats en la novel·la policíaca com per a aquells que coneguin de primera mà la realitat insular. L’estudi es completa amb un apèndix amb entrevistes a quasi tots els autors analitzats, un testimoni valuós que complementa i enriqueix el treball d’anàlisi.

Com afirma al pròleg el professor de la Universitat de Salamanca, Àlex Martín Escribà, “Sota el títol Negra i mallorquina, Alejandro Casadesús –professor de la Universitat de les Illes Balears i allò que en diríem tot un expert en la matèria– ens ofereix una mirada diacrònica del que ha estat la novel·la negra arrelada a l’illa de Mallorca en llengua catalana, des de la dècada dels vuitanta fins als nostres dies.”

7. L’hora Zen. Teresa Solana

Novel·la negra, comèdia i novel·la de costums, a L’hora zen, Teresa Solana s’endinsa en el món de les anomenades teràpies alternatives amb el seu humor i estil àcid. Una novel·la divertida i trepidant que, una vegada més, sorprendrà els lectors.

Els germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu despatx d’opereta una clienta molt especial, Teresa Solana, que està escrivint una novel·la sobre la moda de les teràpies alternatives ambientada a la part alta de Barcelona. Però per un contratemps inesperat els dos germans es veuran embolicats en una conspiració d’espionatge internacional que estarà a punt de costar-los la vida.

Al mateix temps que l’encàrrec de l’escriptora els obliga a freqüentar un exclusiu centre de meditació anomenat L’Hora Zen i a investigar l’enrevessat assassinat d’un metge homeòpata, Borja i Eduard se les hauran de veure amb la CIA, amb un comissari dels Mossos d’Esquadra que els té clissats i amb la seva mateixa incompetència. I, a tot això, per sobreviure a la crisi, el Borja ha decidit fer d’intermediari en una operació de tràfic d’antiguitats…

8. 501 crims. Sebastià Bennasar

Els nostres crims formen part de la nostra cultura i ens defineixen com a país. Aquest llibre n’és la prova més evident:

des de l’any 415 fins avui dia, presentem els 501 delictes dels Països Catalans que has de conèixer abans de morir: assassinats passionals, extorsions, segrestos, actes de picaresca, crims de motivació ideològica, desaparicions…

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de Serrallonga a l’assassí del Putxet, de la vampira del carrer Ponent al cas de les noies d’Alcàsser, del violador de l’Eixample al crim de cala Gració: els 501 crims imprescindibles de la nostra història.

“Malgrat que aquí el crim ha estat variat i abundós des de sempre, ha existit discreció a l’hora de parlar-ne. Però els nostres crims també són la nostra història. No ens en podem negar el coneixement” del pròleg de Jordi Mata.

9. Crims.cat: collita de narradors del gènere negre català. Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar

Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara, la novel•la negra en català travessa un excel•lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català.

Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.

10. La triple vida de Michele Sparacino. Andrea Camilleri.

L’atzar té el caprici de fer nàixer Michele Sparacino al voltant de la mitjanit, un fet que resultaria intranscendent si no fóra perquè hi ha qui afirma que el rellotge del poble s’avança deu minuts. Aleshores… en quin dia ha nascut realment? El problema es fa més i més gran quan apareix en escena un altre Michele Sparacino, un agitador de masses que aconsegueix que els treballadors de les mines es revolten contra els amos per no pagar-los aquests deu minuts de més que han fet cada dia.

Aquest segon Sparacino, però, no existeix realment. És el resultat de la fantasia de Liborio

Sparuto, un periodista mandrós i mentider que s’inventa aquesta figura esmunyedissa fora de la llei per explicar la revolta. El Michele Sparacino de carn i ossos pagarà tota la vida per les mentides de Sparuto. Potser encara tindrà una tercera vida per a reparar aquestes equivocacions, però ni tan sols així deixarà de ser un home qualsevol marcat per un destí immerescut.