Xulio Ricardo Trigo
Jordi Canal i Artigas / Àlex Martín Escribà
La Cua de Palla: retrat en groc i negre
Alrevés, Barcelona, 2011
En altres ocasions hem comentat en aquestes pàgines la necessitat que té la nostra literatura d'anar fent balanç de tot el que ha passat des de trenta anys enrere; cosa no sempre fàcil per les dificultats que comporta publicar assaig en aquests temps, més encara si es tracta de reflexionar sobre literatura. L'enorme producció acumulada demana a crits estudis que ens puguin ajudar, no sols a destriar el gra de la palla, també a ordenar un panorama de gran riquesa que les presses de la globalització amenacen amb esborrar sense deixar-ne cap rastre. I, parlant de rastres, de la mateixa manera que Sebastià Bennasar va portar a terme l'ambiciosa empresa d'analitzar sobre el paper la novel·la negra relacionant-la amb els temps més recents, ara he llegit amb plaer un altre assaig necessari, aquest La Cua de Palla: retrat en groc i negre sobre la història d'una de les col·leccions més emblemàtiques que ens va llegar el segle XX.
Els petits volums grocs que ens acompanyaren a tot arreu i que, fins i tot, se'ns ficaven al llit per l'ansietat de continuar llegint bones històries, tenen ara un estudi que, tot i no ser exhaurir el tema, la qual cosa seria una tasca de gegants, ens proporciona suficient material per a entendre per què va ser tan important en la formació de moltes generacions de lectors, a més de resultar una ajuda notable per al redreçament de moltes expressions de la nostra llengua.
Pero la importància de "La Cua de Palla" s'albira en la dedicació que han posat els autors a desgranar la història i aprofundir l'anàlisi de la col·lecció en aquest llibre. Hi podem trobar aquelles informacions o curiositats que contribuiran a entendre el perquè del seu èxit --tot i que personalment penso en alguns dels noms vinculats i ja resulta il·luminador: Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Xavier Coma--, però, així mateix, tots els seus apèndixs ens donen una visió molt acurada de les raons que la van convertir en una col·lecció, més que d'èxit, imprescindible.
La qualitat humana i literària dels noms de l'època que van parlar de "La Cua de Palla" --amb l'enyorat Joan Triadú al capdavant-- ens recorda aquella frase tan famosa de Vázquez Montalbán, quan recordava que no es podia entendre la societat actual sense la novel·la negra. De cop i volta he anat a la meva llibreria per veure tots els exemplars grocs que trobava i m'he dit que aviat els faré un lloc de preferència. Al costat hi posaré aquest retrat d'una col·lecció que és també el retrat de tota una generació i d'un moment històric. No sé si ho vam aconseguir del tot, però els intents de la nostra literatura a l'hora de posar-se al ritme dels temps van ser certament extraordinaris. L'enhorabona, doncs, als autors, i el desig que aquesta deriva començada amb la novel·la negra tingui continuació en altres gèneres.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada