Carles Quilez amb La solitud de Patricia guanya la segona edició del premi Crims de Tinta

[Llegir en cas d'incendi, 16 de maig de 2009]

El Premi Crims de Tinta ha estat atorgat per un jurat format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal i comissari de les jornades BCNegra; l'editoria de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d'Espectacles del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.

La solitud de Patrícia, de Carles Quílez - Una novel·la de ficció basada en una història real

Patrícia Bucana és una periodista inquieta, irreverent, vocacional i solitària. Les seves fonts als Mossos d'Esquadra li filtren la notícia de la seva vida: dos presumptes membres dels serveis secrets francesos han estat detinguts a Barcelona amb un poderós i sofisticat armament, quan presumiblement es disposaven a perpetrar un magnicidi. Els serveis secrets espanyols i francesos, aliats en la lluita contra el terrorisme, pretenen fer ombra sobre el cas.

Paral·lelament, els Mossos intenten capturar un violador i assassí de prostitutes que actua a la ciutat. Aquestes dues línies argumentals aniran convergint a mesura que avança la investigació de Patrícia. La jove periodista haurà d'anar recomponent les peces d'un cas en què s'acaba involucrant més enllà de l'aspecte professional, posant en perill la pròpia vida. Descobrir la veritat es converteix en una aventura de continuat qüestionament personal i d'autoafirmació, en què haurà de posar a prova els seus principis i obligacions com a periodista i els seus objectius vitals.

La novel·la transcorre en un escenari urbà, principalment a la Barcelona contemporània, on els personatges es mouen en un món desconegut per al gran públic, en què les altes instàncies i els baixos fons es barregen constantment. El context de la trama serveix, a més, per dibuixar les relacions que s'estableixen entre periodistes, policies, jutges i delinqüents, així com per explicar el difícil equilibri entre la llibertat d'informació i les conveniències del poder polític. Tot plegat parteix d'experiències que l'autor ha viscut en els vint anys que porta com a responsable de la secció de tribunals i policia de la Cadena Ser a Catalunya. La novel·la conserva el caràcter propi del gènere periodístic i, en conseqüència, en la seva construcció narrativa s'utilitzen fragments d'atestats policials i resolucions judicials que donen verosimilitud a la història.

Carles Quílez (1966)

Nascut a Barcelona, està llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster de Periodisme Jurídic de la Universitat Autònoma de Madrid. Treballa com a cap de la secció de tribunals i policia de la Cadena Ser a Barcelona i col·labora a diversos programes de televisió. Ha ofert conferències sobre periodisme d'investigació i periodisme judicial a l'Escola de Criminologia de Barcelona, a l'Escola Judicial i a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Ha escrit els llibres de no ficció Atracadors, Psicòpata i Mala vida, i la novel·la Asalto a la Virreina, a quatre mans amb Andreu Martín.

L'autor ha destacat que vol fer un homenatge al periodisme d'investigació que està en crisis en aquest pais, així com a les dones treballadores, per aixó la protagonista es una dona, i que ho dedica a Esther Buendía una companya morta fa poc temps.

El llibre veurà la llum el proper juny editat per La Magrana i posteriorment en castellà per RBA.