(Llort, Lluís. El Punt-Avui, 23 abril 2024) 

Amb vocació de servei públic

 La biblioteca La Bòbila es va inaugurar el 1999 partint d’un projecte proposat per Jordi Canal
 Tenen un fons de 56.000 llibres, un 38% dels quals són de la seva especialització, el gènere criminal
 Ilumi Ramos, la directora, llegeix cinc llibres cada setmana gràcies als llargs trajectes diaris de ferrocarril  

LLUÍS LLORT - L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Ilumi Ramos (Bar­ce­lona, 1967) és la direc­tora de la bibli­o­teca La Bòbila, de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, que té vuit tre­ba­lla­dors. El savi del gènere, Jordi Canal, va ser l’ideòleg, impul­sor i pare d’aquesta bibli­o­teca i de la seva espe­ci­a­lit­zació, novel·la negra i policíaca. Ilumi Ramos és una digna suc­ces­sora en la direcció que, al llarg de la con­versa, esmenta Canal diver­ses vega­des elo­gi­ant el seu mes­tratge.

“Quan Jordi Canal va gua­nyar l’opo­sició amb el seu pro­jecte, algú va dir que era un barri soci­al­ment com­pli­cat i que pot­ser no era la millor temàtica, no fos cas que es dones­sin idees!”, con­fessa rient. El cert, però, és que fan “molta feina comu­nitària col·labo­rant amb les enti­tats del barri”.

“És una bibli­o­teca una mica com­pli­cada, perquè som a la fron­tera. Aquesta part de la plaça és l’Hos­pi­ta­let i l’altra banda ja és Esplu­gues... Nosal­tres donem ser­vei a les dues loca­li­tats i tres bar­ris: Pubi­lla Casas i Can Serra, de l’Hos­pi­ta­let, i Can Vida­let, d’Esplu­gues. En total, 56.000 per­so­nes. Tenim una mit­jana de 500 usu­a­ris dia­ris. Ens acos­tem a 56.000 volums, el 38% dels quals són gènere negre i policíac. Estem per sota del que es reco­mana, que és un lli­bre i mig per per­sona. Tot i això, ens diuen que tenim massa lli­bres i que n’hem de bui­dar i de vega­des ho fem, però tenim el fons espe­ci­a­lit­zat i d’aquest sí que fem molt poca espor­gada... De fet, som de les poques bibli­o­te­ques que no només accep­tem dona­tius, sinó que ens encan­ten. Si no fos per les dona­ci­ons de par­ti­cu­lars, només tindríem lli­bres del 1999 ençà, que és quan es va inau­gu­rar i, en canvi, tenim edi­ci­ons dels anys cin­quanta”, deta­lla Ramos. 

La direc­tora va estu­diar filo­lo­gia clàssica i a casa seva sem­pre han estat molt lec­tors. “Vaig començar a tre­ba­llar en bibli­o­te­ques l’any 2000, encara fent la car­rera, perquè fins i tot el BUP el vaig estu­diar tre­ba­llant. Vaig estar 18 anys d’auxi­liar. Després de tre­ba­llar dos anys i mig a la bibli­o­teca de Valli­rana, vaig poder tor­nar a La Bòbila com a direc­tora, un cop el Jordi es va jubi­lar. Ara ja fa tres anys.”

Abans d’entrar a tre­ba­llar a La Bòbila lle­gia de tot, també clàssics del gènere, però de mica en mica la va picar el cuc i ara, a més, té l’obli­gació agra­dosa d’estar al dia perquè és qui s’encar­rega de les com­pres. Li agrada més la novel·la negra que la policíaca. “No m’interessa qui ha matat a qui, m’interessa més per què ho ha fet i l’entorn social que hi pugui haver.” Lle­geix qua­tre o cinc lli­bres cada set­mana perquè té “la sort de viure a Sant Andreu” i cada dia, entre anar i tor­nar, dis­posa d’una hora i mitja de fer­ro­car­ril que apro­fita per lle­gir.

Ramos és molt res­pon­sa­ble amb el càrrec, està al dia de nove­tats i de clàssics, a més de les mol­tes altres fun­ci­ons que pot fer una bibli­o­teca en un barri com­pli­cat. “El que tenim els bibli­o­te­ca­ris és vocació de ser­vei públic”, afirma.

Gra­tant una mica, tot i la seva sim­pa­tia natu­ral, surt el seu ves­sant més crític. “Edi­to­ri­als que fan ban­dera de publi­car en català hau­rien de publi­car tex­tos més bons o, com a mínim, bons; aquesta és la manera de tenir cura de la llen­gua, no omplir el mer­cat de títols.”

Gràcies a l’espe­ci­a­lit­zació, els arri­ben usu­a­ris molt diver­sos. “Ve gent de tot arreu, però jo poso al mateix nivell uns pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris de França que van venir a fer un estudi d’una part del fons que l’usu­ari que t’agra­eix una reco­ma­nació i te’n demana més.”

Com a anècdota, explica que una amiga, direc­tora d’una bibli­o­teca de Sant Joan Despí, anava en autobús i el con­duc­tor li va comen­tar que anava a una bibli­o­teca de l’Hos­pi­ta­let on li reco­ma­na­ven novel·les negres i hi estava molt engan­xat. “I qui les hi reco­ma­nava era jo i em va fer il·lusió, perquè demos­tra que esta­blei­xes unes rela­ci­ons amb els usu­a­ris més for­tes del que podria sem­blar”, con­clou.

LES RECOMANACIONS

Vidas difíciles

Autor: James Sallis

Editorial: Poliedro

Traductor: Alberto de Satrústegui

“Com a llibre clàssic, he optat per un assaig breu dedicat a tres autors de gènere: Jim Thompson, David Goodies i Chester Himes. És un llibre que, per poc que t’agradi la novel·la negra, et fa venir ganes de llegir aquests autors.”

Interrogatoris

Autor: Àlex Martín Escribà

Editorial: Clandestina

“Hi ha novetats de novel·les interessants, de gènere, però penso que cal reforçar un llibre com aquest, en què Àlex Martín ofereix la transcripció de llargues entrevistes a onze especialistes i autors internacionals de gènere; és un llibre essencial que t’obre la gana per llegir i conèixer molts més autors.”

Una lectora poliamorosa

“És molt difícil, això que em demanes. En literatura em defineixo com a poliamorosa: soc incapaç de dir que un llibre, un de sol, és el llibre de la meva vida, perquè me n’agraden molts, depenent de l’edat canvies de gust i amb els anys en vas descobrint encara molts més. Ho sento, per a mi és impossible citar un sol títol...”