L'editor de "Crims.cat" celebra amb orgull el cinquè aniversari d'aquesta editorial dedicada al gènere negre, que inclou novel·les policíaques, d'espionatge, de detectius o de misteri, i que bufa les espelmes. Va néixer com una nova col·lecció de l'editorial Alrevés, dedicada a la novel·la criminal en català, amb voluntat d'englobar tot tipus d'etiquetes i subgèneres
El mateix nom, "Crims.cat", significava una aposta per portar el més autèntic del crim català al lector de novel·la negra, per crear un nou espai on poguessin ser explicades totes aquelles històries que es mantenien en el més callat anonimat. Per a això es va servir de testimonis de primera mà de policies i cronistes que havien viscut el crim en carn pròpia. Cinc anys després celebra aquest mes el seu cinquè aniversari "més criminal" amb 25 llibres publicats i la intenció de prevaler en un mercat saturat.
Una de les apostes i encerts de la col·lecció "Crims.cat" és prestar atenció als seus protagonistes. Molts dels seus escriptors són policies retirats o en actiu, investigadors, cronistes de successos, etc. Creu que en ells hi ha la veritable veu de la novel·la negra?
A "Crims.cat" la veu queda dividida per un elenc molt variat de temàtiques i de personatges: periodistes, policies, ciutadans, atracadors, etc. Aquesta és una de les nostres característiques: l'eclecticisme. Mostrar tots els subcorrents i mestissatges del gènere.
Raymond Chandler va dir: "Una gran proporció de la literatura que ha sobreviscut ha tingut a veure amb diferents formes de mort violenta". Creu que el gènere negre perdura per això, per retratar una cosa "massa humana" com la violència?
La violència en la novel·la negra i policíaca es mostra de diferents formes i motlles i això és una de les eines més preuades. El filòsof Alain Baidou ens ho explica molt bé. Implícitament o explícita, la violència és una condició inamovible del gènere.
Quina diria que és la característica del crim català?
Al crim en català li falta mala llet. Hi predomina l'humor i el costumisme. Falten històries més dures i menys happy end.
Amarar de novel·la negra genera certa desil·lusió amb la societat?
La desil·lusió és cada dia en la realitat, en els mitjans de comunicació. Deia l'escriptor argentí Mempo Giardinelli que una de les característiques de la novel·la negra és "explicar el que passa a la gent". El personatge serial és l'"ull crític" que ens acompanya de la mà i ens ensenya el que veu i sent. És un tipus de novel·la pessimista per naturalesa.
Primer és el catàleg i després el negoci?
Per a nosaltres, el primer és la literatura. Després ja no sé molt bé el que ve. El compromís i la responsabilitat de publicar bones històries, perquè agradin als lectors. És del que es tracta en una col·lecció com "Crims.cat".
Com a editor quin diagnòstic faria del gènere de novel·la negra a Espanya?
El diagnòstic és que cal saber buscar per poder trobar bones novel·les. Es publica molt i això no és bo ni per al gènere ni per a la literatura. Ja ho deia Javier Coma a la primera onada de la moda dels vuitanta en el llibre titulat "Barnícese de negro y véndase como literatura". No hi ha millor titular per al que està passant avui.
Corre el risc la novel·la negra de tornar a ser un gènere superexplotat?
No només corre aquest risc sinó que està sobreexplotat de mala manera. Caurà la moda aviat i ja veurem després què queda, de tot això. No en quedarem gaires.
De totes les històries publicades (25 llibres) quin rescataria?
No em quedo amb cap especialment. Totes les històries tenen els seus mèrits i peculiaritats. Per a nosaltres totes elles tenen alguna cosa especial que ens ha conquistat literàriament i que per això són a la nostra col·lecció.
"Crec que molts escriptors de novel·la negra (...) han de sentir alguna mena de simpatia o identificació amb els criminals". La frase és de P. Highsmith. Estenent-la als editors del gènere, sent simpatia o s'identifica amb algun en especial?
Entres a tot aquell personatge que està ben caracteritzat. Ja que preguntes per criminals m'entusiasma la novel·la Bellísimas personas d'Andreu Martín, i clar, el fred i neuròtic Tom Ripley de Highsmith, per no deixar-me L'assassí de la carretera, de James Ellroy. Imprescindible.
La novel·la negra també és permetre (en la ficció) matar, atracar, ser un gàngster o un delinqüent. Té alguna fantasia referent a això?
La meva major fantasia literària sempre és la "víctima". M'apassionen les històries de ciutadans corrents que es veuen obligats a arribar a l'extenuació per salvar les seves vides. La novel·la negra catalana ha dedicat poques pàgines a aquest estereotip.
Cap a on es dirigeix en aquest moment la proa de "Crims.cat"?
Es dirigeix cap a l'intent de seguir fent la feina ben feta, aconseguir un col·lectiu encara més gran de lectors i, per què no, arribar als 10 anys i 50 títols. Els lectors tindran l'última paraula.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada