"El creixement urbanístic no és cosa del franquisme, s'ha produít en els últims 20 anys amb ajuntaments democràtics"
Rafael Vallbona acaba de moderar un acte dins de la setmana BCN Negra. Surt content perquè la sala estava plena. La novel·la negra atrau i més ara, on més que mai s’ha de fer una crítica social. El periodista i escriptor acaba de publicar la seva última novel·la El tant per cent (Alrevés Editorial), on coneixerem la trama de corrupció i tràfic d’influències d’un alcalde i el seu partit. Ens avisa “l’imaginat sempre ve d’algun lloc. Si hi heu trobat semblances, mireu-vos al mirall”.
- Quan acabes el llibre només pots pensar que vivim en un país corrupte, per dir-ho finament.
La Unió Europea ho ha dit. El volum de corrupció a Europa és equivalent a tot el pressupost de la UE. És preocupant tenint en compte que aquest volum de corrupció es concentra principalment a Grècia, Itàlia i Espanya. Tot i que encara crec que hi ha una dada que és més definitiva, en aquest país al corrupte no se l’assenyala amb el dit, no se l’acusa, no se l’expulsa, se’l lloa i se l’enveja. A Fabra, de l’aeroport de Castelló, la gent no li deia que era un lladre sinó “con dos cojones tio”. Això és preocupant.
- El més preocupant de tot és que es tracta d’un relat versemblant que podria ben bé passar a qualsevol poble.
A qualsevol poble del litoral entre l’Hospitalet de l’Infant i Portbou. El creixement que s’ha produït no és cosa dels temps foscos del franquisme, s’ha produït en els últims 20 anys, és a dir, amb ajuntament, governs i administracions democràtiques que teòricament han volgut preservar la sostenibilitat de l’entorn i del medi natural.
- Entre concessions fraudulentes, alcaldes que posen la mà allà on no toca i que són amics de mitjans de comunicació... Deu n’hi ho. Ningú es salva.
Jo volia escriure un fresc sobre la societat catalana i espanyola d’aquest moment. El gènere negre és el motlle que he fet servir i, evidentment, havien de sortir aquests personatges perquè són els que han protagonitzat i protagonitzen la societat d’aquest moment. Tant a Espanya com a Catalunya.
- Això és el pa de cada dia i fem com si no existís?
Malauradament, sí. No ho volem veure? Jo també entenc que la gent està rebent per totes bandes i al final diu “deixa’m posar una mica els Simpsons”. La capacitat de la classe política per autoprotegir-se els uns als altres, reinventar-se, tornar a vendre fum nou,... ha estat molt important i hi ha gent que realment s’ho creu. Gent de bona fe, no gent perversa. El que he pretès fer és una ficció versemblant. És a dir, no sé si és veritat tot el que explico però podria ser-ho.
- Però ha hagut de treure la inspiració d’algun lloc. Com bé diu al llibre “l’imaginat sempre ve d’algun lloc”.
Això és fàcil. Algú que llegeixi el diari, escolti la ràdio, vegi la TV i parli amb tres o quatre persones ja té prou matèria primera per fer un relat d’aquests.
- Alguna persona l’ha trucat o li han fet saber que no estan contents amb el que ha escrit?
Encara no, però em xiulen les orelles. Ja ho faran i sé que ho faran.
- Quin tant per cent té una base real i quin tant per cent d’imaginat hi ha?
Això és podria relativitzar però com que entenc perfectament en quin sentit em fas la pregunta diria que hi ha meitat i meitat. Hi ha situacions, personatges, circumstàncies i trames extretes de la realitat, canviant els noms.
- Algun nom o trama confessables?
Una però no més. Buscar un canvi d’ordenació urbanístic en una finca, per després fer una permuta i que afavoreixi a qui li fas contra els interessos públics de l’administració. Això passa i a molts llocs. Els famosos convenis són fum pur, és pot fer el que vulguis. Qui ho controla? Quants processaments tenim al jutjat per irregularitats administratives comeses per l'administració? Un munt.
- Al llibre hi ha un polític que marxa però que continua estan en contacte amb la trama. La corrupció mai s’acabarà perquè és un tema llaminer?
El poder corromp. Una amiga meva, després de vuit anys de ser regidora va dir “ja sé perquè la gent vol ser regidor, perquè se li quadri la Guàrdia Urbana". A la gent li posa. El poder corromp perquè si jo puc tenir més que tu, gràcies a la meva posició, doncs t’aguantes.
- “El partit d’en Barba està emmerdat en aquesta operació fins al coll. Si ho canto tot no se’n salva ni el secretari general”. Creu que fins ara els polítics s’han sentit impunes i per això han actuat d’aquesta manera?
No és que s’hagin sentit impunes sinó que l’estructura política els ha permès actuar tal i com han volgut. L’estructura política que ve des d’una llei electoral, a les llistes tancades que són un “tu vols ser diputat, ja no cal que treballis mai més” a coses il·lògiques. Què és això de tenir gintònics a tres euros al Congrés del Diputats? Allà, aigua que va bé per la vista. Què és això de polítics, manifestant-se als peatges amb la seva targeta, subministrada pel Parlament de Catalunya, per poder utilitzar els peatges sense pagar?
- Polítics coneguts, em sembla entendre.
Evidentment, diputats o exdiputats. Espera, qui hi havia a baix a Castelló? Lluís Llach? No, no recordo qui era.
- La Sindicatura de Comptes fa unes setmanes va concloure que cap partit compleix els requisits de transparència. Potenciem que hi hagi casos com els de la seva novel·la?
Els partits són màquines electorals, només existeixen en tant que siguin això. Unes eleccions valen molts diners. Si no hi ha una llei de finançament clara qualsevol forat que quedi entremig és evident que s’aprofita i, sinó, a males no és paga el crèdit. Quants partits polítics no han pagat els crèdits i han estat desnonats dels seus locals? Que jo en sapigui cap. Tothom té el seu local, alguns embargats però no se’ls ha desnonat. Alguna cosa passa i sospito que això arrenca del model de la transició. Ara ho veiem. Fins i tot molts dels impulsors d’aquella transició ara ho diuen. Potser sí que hi va haver massa escenificació al Pacte del Majèstic deia en Pujol no fa gaire. Ara ho diu? Ara ens tornem independentistes? Perdó, però no me’ls crec.
- La novel·la és basa principalment en la corrupció local, malgrat que després arriba a dalt de tot dels partits. A nivell local, hi ha més corrupció de la que ens pensem?
Crec que n’hi ha en tots els llocs però els que enlluernen són Barcenas, Gürtel... Això és de sainet espanyol però els ajuntaments, corporacions petites, diputacions,... evidentment que hi ha corrupció. Des del moment, en que una rebel·lió d’alcaldes, fa molts anys, es planta davant del president de la Generalitat i exigeix que atorgui tot el poder de sobre l’ordenació urbanística als ajuntaments, aquí rebenta tot. També et diré una cosa.
- Digui.
Fa poc sentia en Terricabras dient que això de la política és una feina molt alta, clar, com que ell viurà d’això ara està molt bé dir-ho. I deia “dir que tots els polítics són corruptes és populista. També hi ha empresaris que ho són”. Jo no dic que tots ho siguin sinó que n’hi ha. Els polítics juguen amb els meus diners i aquí hi ha una diferència. Juguen amb el futur del meu país, amb el futur de la gent.
- Vivim en un món hipòcrita?
La política és fonamentalment hipocresia. Això de la correcció política és sinònim d’hipocresia.
- Malgrat tot al llibre hi ha gent bona. Quan el periodista investiga la desaparició dels dos nois va a parlar amb un mossèn de Poblenou. És el mossèn Francesc Romeu?
Sí, home, i tant. És l’últim capellà progre que queda a Catalunya i com que és una espècie en vies d’extinció l’hem de protegir. Les famílies de tradició cristiana, progressistes, de les que històricament algun fill s’havia dedicat a l’església han abdicat i han deixat l’església en mans de l’extrema dreta no religiosa, sinó de l’extrema dreta política i social.
- Per acabar. “Som estudiants 2.0, treballem al núvol, tot el coneixement és a la xarxa”. Molta ironia sobre les xarxes socials he pogut llegir al llibre. Creu que ens estan fent perdre el nord?
Ens estan estupiditzant. Dir que tot el coneixement és a la xarxa és declarar-te estúpid./Una entrevista de Mireia Giné
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada