Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rutes literàries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rutes literàries. Mostrar tots els missatges

26 de febrer del 2019

La Barcelona fosca, relat d'una sortida per la història de la ciutat



A la llibreria Som negra acaba la nostra sortida per conèixer La Barcelona fosca, una ruta que porta per nom el títol del llibre en que està inspirada.  Una sortida sorprenent que et mostra la ciutat d’una forma que no ha estat prou explicada.
La Barcelona fosca està escrita pel periodista Aureli Vázquez i està basada en la història dels crims més mediàtics de Barcelona o, com diu el subtítol, la cara B de la ciutat.
La sortida la organitzem des de la biblioteca de La Bòbila de L’Hospitalet, especialitzada en novel·la negra i policíaca, i no falla ningú.  Gairebé trenta persones ens hem apuntat a passejar per aquesta ciutat per conèixer la seva història més immediata i sanguinària: els germans Badia, el bar La Tranquilidad, en Santiago Salvador i altres personatges d’un passat recent, els anem coneixent a tots i van formant part de la crònica d’esdeveniments sagnants de la ciutat.
Aquesta sortida forma part del programa d’activitats de la BCNegra i som molts els que hi assistim, però també molts els que es queden en llista d’espera, tot esperant una propera edició.  Tenim la sort que el guia és el mateix autor, i l’Aureli sap molt més del que ens explica al seu llibre, de manera que s’esplaia a cada racó de la ruta, ja que els temes donen més de sí quan contextualitzem el moment històric, polític i social de la ciutat de fa 100 anys.

Acabem a la llibreria Som negra on el Narciso, llibreter, ens convida rere la botiga a prendre una copeta de vi que porta a l’etiqueta la marca Sospechoso.

Una bona tria ja que no tan sols és una etiqueta suggeridora.  Allà podem seure i descansar mentre conversem amb l’autor de les fonts d’informació, de la nostra ciutat, del que hem aprés i del que podem aprendre entre tots, ja que ara ja sabem que és la bomba Orsini i que forma part de la història de la ciutat, i tant és així que fins i tot a una de les façanes de la Sagrada família apareix.
Des de la Bòbila tan sols podem agrair al Narciso i a l’Aureli aquesta matinal tan agradable gràcies al seu treball i a la inesgotable història criminal de la ciutat.

21 de febrer del 2018

Vuelve la ruta literaria por Ciutat Vella

[Las damas conversan sobre el crimen, 20 de febrero de 2018]

Rosa Mora y Lilian Neuman



"Justicieras, rebeldes y malvadas. El impacto de la mujer en el género negro"

El sábado 24 de febrero a las 12 de la mañana emprendemos, una vez más, una ruta muy especial. Nuestros guías serán Anna Silber, Petra Delicado, Méndez y otros personajes y escritores. Un recorrido que pone el acento en el papel de la mujer en el género negro y descubre rincones y calles de la ciudad. 


La ruta anterior fue gracias al impulso de la Biblioteca Francesca Bonnemaison. Y poco después de publicarse en la web de la biblioteca, se agotaron las plazas. Lo mismo ha ocurrido en esta nueva ocasión, a través de la biblioteca La Bòbila. De modo que les hablamos de la ruta y les animamos a que nos escriban a nuestro email, para poder tenerlos en lista para la próxima vez. 

¡Mil gracias por la entusiasta respuesta! 

A continuación verán el enlace. Los libros y autores que guían nuestro recorrido. 


http://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-esdeveniment/-/contingut/348105/ruta-literaria




Novelas

Andreu Martín. La violencia justa
Stefanie Krempser. Calle de los olvidados/Carrer dels oblidats
Alicia Giménez Bartlett. El silencio de los claustros/El silenci dels claustres
Francisco González Ledesma. Peores maneras de morir
Victoria González Torralba. Llámame Méndez
Henning Mankell. El cerebro de Kennedy/El cervell de Kennedy
Rosa Ribas y Sabine Hofmann Don de lenguas
Teresa Solana. Negres tempestes
Xavier Theros. La fada negra
Empar Fernández. Mala sangre
Elsa Plaza. El cielo bajo los pies
Marc Pastor. La mala dona

Duración aproximada: 2 horas



20 d’octubre del 2014

¡DESMONTANDO A “LA VAMPIRA DE BARCELONA”!

[Mucho + que un libro, 19 de octubre de 2014]


El sábado 18 de octubre Mucho Más Que Un Libro estuvo en la Ruta cultural por la Barcelona de 1912: la Vampira de la calle Ponent, organizada por la Biblioteca La Bòbila y guiada por Roger Bastida, licenciado en Historia del Arte y dinamizador cultural.
¿Cuánto hay de verdad y cuánto de leyenda en la historia de esta mujer conocida como la mayor secuestradora de niños, proxeneta y asesina en serie de Barcelona? Para desvelar el misterio iniciamos nuestro itinerario a las 11 h. en la calle Riera Baixa, donde Enriqueta Martí regentó una herboristería, su único negocio legal conocido. Nacida en Sant Feliu de Llobregat en 1868, Enriqueta se trasladó a la Ciudad Condal muy joven para trabajar en el servicio doméstico. Sin embargo, pronto decidió cambiar de oficio y convertirse en prostituta.
Nuestra futura “vampira” llegó a casarse con Joan Pujaló, un pintor vegetariano sin fortuna, pero la relación duró poco, quizás por la afición deEnriqueta por los hombres. Barcelona, entonces una de las capitales del cine porno, albergaba importantes bolsas de pobreza, abundaban los niños abandonados que mendigaban por las calles y se calcula que 10.000 habitantes -entre hombres, mujeres y niños-, de los 500.000 que entonces tenía la ciudad, ejercían la prostitución.

El avance de la tecnología durante los primeros años del siglo XX abrió también “el nicho de la superstición”, afirma Bastida,  y la práctica del espiritismo se convirtió en un negocio al alza. Es en este contexto donde empezó a fraguarse la leyenda negra de Enriqueta Martí. Se dice que preparaba “pociones” contra la tuberculosis con los restos de los niños a los que asesinaba y que estos “remedios” los compraba gente muy rica e influyente de la sociedad barcelonesa de la época, cuyos nombres figuraban apuntados en una libreta… negra, por supuesto, que nunca apareció.
La leyenda cuenta que Enriqueta lleva una doble vida. De día, disfrazada de mendiga, pide limosna acompañada de algún niño al que hace pasar por su hijo. De noche, se viste con ropas elegantes y marcha al Liceo o al Casino de la Rabassada en busca de clientes. Secuestra niños de la calle, huérfanos a los que nadie buscará, los rapa, los retiene en su casa, los explota y los obliga a prostituirse para, finalmente, asesinarlos para elaborar sus “pociones”. Pero, ¿cuántas de estas maldades se han conseguido probar?
 

Una demanda, en 1909, la acusa de incitar a la prostitución a una joven de diecisiete años. También parece fuera de toda duda que secuestra niños  y ejerce de proxeneta, aunque no se encuentra el rastro –ni vivos ni muertos- de ninguno de ellos, excepto de su última víctima, Teresita Guitart. No se puede probar que los huesos encontrados en la siniestra casa de la calle Ponent fueran restos humanos o que la acusada confeccionara ungüentos con los restos de niños asesinados y los vendiera a personajes poderosos, o que fuera responsable de todos los secuestros y asesinatos de niños en la ciudad o que existiera la famosa libreta negra…
El 10 de febrero de 1912, la “vampira” comete un error fatal: secuestrar a Teresita Guitart, una niña de ocho años, que vive en la calle Sant Vicens, 19, muy cerca de la calle Ponent, con sus padres y un hermano. No se trata, pues, de una niña abandonada. La familia denuncia su desaparición y la policía emprende la búsqueda. La prensa interviene, publica que han desaparecido más niños y arremete contra la pasividad de las Autoridades. Teresita ha sido arrastrada hasta la calle Ponent, número 29 (hoy Joaquín Costa) donde vive la secuestradora. Como es su costumbre, Enriqueta la rapa, le cambia el nombre -la llamará Felicidad- y la encierra en el piso donde ya se encuentra otra niña, Angelita,que podría ser su sobrina. Una feliz coincidencia permite a una vecina descubrir a Teresita y sospechar que se trata de la niña desaparecida.
“Aquí me llaman Felicidad“, responde Teresita a los policías que se presentan en la casa de la calle Ponent y le preguntan por su nombre. Inmediatamente, Enriqueta es detenida. Los policías se retratan con la niña rescatada y la prensa sensacionalista en pleno carga contra la“vampira” obviando los graves problemas sociales que padece Barcelona, como la existencia de un burdel ilegal infantil, tolerado por policías corruptos, la pobreza y el abandono de menores, el repugnante tráfico de niños y la desidia de las Autoridades.
 

La “vampira” de Barcelona ingresa en la prisión Reina Amalia y muere poco después en circunstancias no aclaradas. Se dice que se suicidó cortándose las venas con una cuchara, que fue linchada por otras reclusas cumpliendo órdenes de alguien que no podía permitirle declarar en un juicio que nunca se celebró o, incluso, que murió de muerte natural a consecuencia de un cáncer de útero que ya padecía cuando ingresó en la cárcel.
En abril de 1912, el interés de la prensa por la vida y milagros de la “vampira” se desplazó hacía el hundimiento del Titanic que le arrebató el protagonismo y pasó a ocupar las cabeceras de los diarios sensacionalistas. La historia de Enriqueta Martí cayó en el olvido hasta que, en 2006, un reportaje publicado en El País devolvió la actualidad a su leyenda.
Desde entonces, nuestra asesina en serie ha protagonizado artículos, libros, novelas, obras de teatro, películas e interesantes rutas literario-culturales como la que nos ocupa. Todo contribuye a alimentar el misterio o desvelar aspectos poco conocidos sobre Enriqueta Martí y la problemática social subyacente en la Barcelona de principios del siglo XX.
¡Una historia apasionante y aterradora que a nadie dejará indiferente!




7 d’octubre del 2014

Ruta cultural: Barcelona 1912. La Vampira del carrer de Ponent

30 de setembre del 2014

Agenda cultural: octubre 2014





16 de setembre del 2014

Nova ruta cultural amb la Bòbila: Barcelona 1912, la Vampira del carrer de Ponent

21 d’octubre del 2013

La Bòbila ret homenatge a Vázquez Montalbán

[L'H digital, 21 d'octubre de 2013]



Es commemoren els deu anys de la seva mort

La biblioteca de la Bòbila ha preparat tot un seguit d’activitats per retre un homenatge a l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, quan es compleixen 10 anys de la seva mort. Entre d’altres, han organitzar una ruta literària per Barcelona, una exposició bibliogràfica. Vázquez Montalbán està considerat el pare de la novel·la negra espanyola i té forts lligams amb la biblioteca de la Bòbila.
La biblioteca ha preparat una exposició bibliogràfica de l'obra de Manuel Vázquez Montalbán amb els fons de la Bòbila, que es poden consultar en la publicació electrònica "10 anys sense Manuel Vázquez Montalbán". A més, la biblioteca ha organitzat, pel dissabte dia 19 d’octubre, una ruta literària per la Barcelona de Pepe Carvalho, que s’acostarà fins els carrers del barri del Raval lligats a la vida de Manuel Vázquez Montalbán i que són també els escenaris de les històries del detectiu creat per l’autor, Pepe Carvalho.
Segons Jordi Canal, director de la biblioteca, a Vázquez Montalbán “se’l pot considerar el pare de la novel·la negra espanyola. També de la novel·la negra mediterrània, i ha influït decisivament en autors com Jean-Claude Izzo, Andrea Camilleri o Petros Màrkaris. Fins i tot aquesta influència ha arribat a l'Amèrica Llatina”
Es dona la circumstància que just ara fa deu anys, a la Bòbila s’esperava la presència de Vázquez Montalbán, que havia de venir a presentar la publicació elaborada per la biblioteca “Pepe Carvalho i els llibres”, però la seva mort a Bangkok ho va impedir.
Canal ha afegit que la Bòbila comparteix una visió del món similar a la de Manuel Vázquez Montalbán, “perquè ens va deixar un personatge impagable com és Pepe Carvalho i perquè "se vive solamente una vez, hay que aprender a vivir y a querer..."


19 d’octubre del 2013

Recorregut literari: Manuel Vázquez Montalbán

11 d’octubre del 2013

Ruta per la Barcelona de Pepe Carvalho

1 d’octubre del 2013

Agenda cultural, octubre de 2013



7 d’agost del 2013

Música i Punt d'Estiu i altres propostes bibliotecàries

[AMPLI: Associació de musictecaris, 7 d'agost de 2013]

A més de parlar de la tria de les cançons pel punt de llibre, en aquest post també explico altres iniciatives bibliotecàries, com les de les biblioteques La Bòbila de L'Hospitalet, especialitzada en novel·la negra i la  Maria Antonieta Cot de Vallcarca i Penitents, especialitzada en jazz i blues, relacionades amb els llibres que recomana Rafael Vallbona, Keops Total, Xurmo i Soleà de Jean Claude Izzo i Els pirats del Dharma de Jack Kerouac. Els dos altres llibres que completen la tria de Vallbona són Homer, Íliada d'Alessandro Baricco i Los viajes de Júpiter de Ted Simon


L’admiració que Jack Kerouac sentia per Frank Sinatra, va ser el punt de partida d’aquesta playlist. Learning the blues és una cançó que sona a la novel·la Els pirats del Dharma. Un dels escenaris d’aquest llibre de Kerouac és Mèxic; i Frontera és una cançó que evoca la pols i la calor d’aquest país. I’m a lonesome hobo retrata l’esperit nòmada dels beatniks i els viatges en moto de Ted Simon, autor de Los Viajes de Júpiter. També estan dedicades a les motos la bruta M-bike i la frenètica de Living End


Baricco explica una versió alternativa de la Íliada, a Homero, Íliada; i John Cale ens presenta una altra Helena de Troya a la xulesca Helen of Troy. La playlist acaba al mediterrani, concretament a les banlieus de Marsella, la ciutat protagonista de la trilogia policíaca de Jean-Claude Izzo, formada per Keops TotalXurmo i Soleà; amb el hip hop reivindicatiu de dos grups marsellesos, Keny Arkana (La rage) i la Fonky Family (Bad boys de Marseille). 



La trilogia de Marsella: Keops Total, Xurmo i Soleà, està protagonitzada pel polícia Fabio Montale, un híbrid entre el Montalbano de Camilleri i els detectius hard-boiler americans, que entèn bé els petits delictes de joventut perquè ell mateix  n'havia comès. Destinat als barris perifèrics de Marsella, l'altra gran protagonista de la trilogia, on viu una immigració que ja no pertany al seu lloc d'origen, però que tampoc s'identifica amb el país d'acollida i on és més important fer regnar la pau que fer complir la llei, Montale ha de fer front a la corrupció policial i al poder de les màfies.



El retrat que Jean-Claude Izzo fa de Marsella, inclou nombroses referències a poemes i cançons que encaixen a la perfecció en la novel·la i en reforcen el realisme. Els títols de les seves tres novel·les són també els títols de tres cançons: Keops Total, és una cançó del grup de rap de Marsella IAMXurmo és una cançó del grup de raggamuffin Massilia Sound System, també marsellesos, que canten en occità i fusionen reggae i rap; i Soleà, a més d'un pal flamenc, és el títol d'una cançó de Miles Davis.



En diferents moments de Keops Total, Izzo explica la influència dels grups de rap i perquè han nascut a Marsella (p.75): 

"La música a tota llet. Rap, naturalment. Els IAM ja els coneixia. Un grup marsellès molt enrotllat. Se'ls sentia sovint a Radio Grenouille, l'equivalent de Radio Nova de París. Programava tots els grups de reggae i rap de Marsella i del Sud. IAM, Faboulous Trobadours, Bouducon, Hypnotik, Black Lions. I Massilia Sound System, que havia nascut en l'ambient ultra, al gol sud de l'estadi velòdrom. El grup havia encomanat la febre del ragga hip hop als aficionats de l'Olympique, i després la febre havia pujat a la ciutat. 

A Marsella, la gent xerra. I el rap no és més que això, xerrar. Xerrar pels descosits, sense parar. Els cosins jamaicans, aquí van trobar germans. I es van posar a xerrar com al bar. De l'Estat centralista, dels suburbis cutres, dels autobusos nocturns. De la vida i dels problemes de la vida. Del món vist des de Marsella. 

Se sobreviu a cop de rap
I no t'hi trenquis més el cap
A París poder i pasta
Massa per a un pobre rasta
Quan ets jove i sense un ral
Et costa anar de legal
Però si no t'arrossegues
Sempre et queden els col·legues
I si l'Estat se't vol follar
Fes que s'ho hagi de currar "

Non sumis á l'Etat - IAM - De la planète Mars

A més de hip hop, a Keops Total s'hi poden "escoltar" totes aquestes cançons:


La Biblioteca de La Bòbila de L'Hospitalet està especialitzada en novel·la negra. Enguany ha organitzat, conjuntament amb la Biblioteca Marian Vayreda d'Olot un viatge a Marsella amb un intinerari que recorre els indrets on transcorre la novel·la d'Izzo. La Biblioteca de la Bòbila també edita L'Hospitalet Confidencial, el butlletí del Club de Lectura de novel·la negra de la biblioteca. El número 59 d'aquesta publicació està dedicat a la trilogia de Marsella. Compte, conté spoilers! El 14 d'octubre el Club de Novel·la d'Intriga de la Biblioteca Salvador Allende (Girona) dedicarà la seva sessió a Keops Total.




A la guia de lectura en dos díptics, Beats & Boppers de la Biblioteca Maria Antonieta Cot de Vallcarca i Penitents, també trobareu recomanada la novel·la Els pirats del Dharma de Kerouac i una sèrie de discos que podrien formar part de la banda sonora d'aquest llibre. Aquesta guia es va fer en motiu de l'estrena de la pel·lícula A la Carretera, que adapta la famosa novel·la de Kerouac. Beats & Boppers explora la relació que hi havia entre els beatniks i el be bop. La biblioteca també va fer una exposició amb els documents recomanats.



14 de juny del 2013

La música de Fabio Montale: Soleá



 Continuem amb Soleá:

La música de Fabio Montale: Chourmo



 Continuem amb Chourmo:

La música de Fabio Montale: Total Khéops



Els llibres de Jean-Claude Izzo ens mostren la seva Marsella, els seus barris, les seves olors i la música que surt dels bars i dels petits balcons... A cada llibre de la trilogia apareixen unes cançons que hem recopilat.

A Total Khéops:

Passejada literària a la Marsella d'Izzo


Avui comença l'anada a Marsella per fer demà la passejada literària per la Marsella de Fabio Montale, amb Georges Tyras i Pascal Jourdana.

1 de juny del 2013

Agenda cultural, juny de 2013


23 de maig del 2013

Marsella, la parada d’un club de lectura itinerant

[Viu L'Hospitalet, 89, maig de 2013]

Toni Delgado


El bon escriptor aconsegueix que el paisatge sigui un personatge més, que tingui cor i vida. “Quan comences a llegir la trilogia d’Izzo el més natural seria marxar corrents cap a Marsella. És com quan llegeixes Los mares del sur, de Manuel Vázquez Montalbán, i vols anar a Barcelona”, explica Jordi Canal (Berga, 1955), director de la Biblioteca La Bòbila, espai de referència de novel·la negra i policíaca. Parla de la prosa de Jean-Claude Izzo (1945-2000), que a la seva trilogia de Marsella [Total Keops, Xurmo i Soleà] descriu, a través de l’antiheroi de la sèrie –el policia Fabio Montale–, les bondats i les misèries de Marsella, la ciutat on va néixer i morir i que visitaran els qui s’apuntin a la passejada per la segona ciutat de França.

Organitzada per La Bòbila i la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, l’excursió literària –“la veig bastant com un club de lectura itinerant”– és una excusa per viure en directe, entre el 14 i el 16 de juny, les descripcions d’Izzo, un autor venerat a França i menys conegut a Espanya –on ha estat editat per Akal, de Madrid; i Límits Editorial, d’Andorra–. “En tot cas, el bon lector de novel·la negra l’ha llegit”, com és el cas dels qui s’apunten a l’activitat. El grup es tancarà quan s’arribi almenys a 20 persones [biblabobila@l-h.cat, 93 480 74 38] i el preu aproximat és de 450 euros i inclou el transport en autocar, l’hotel i els àpats.

“No es pot comprendre Marsella si no s’aprecia la seva llum des de la terrassa de La Samaritaine”,  escriu Izzo, a qui Canal descriu com “un autor molt natural i planer, molt persona. Es veu que darrera de l’escriptor hi ha algú que coneix la seva ciutat i l’ànima humana”. I enamorat de les olors: “Izzo ve a dir-nos que les olors de Marsella són absolutament culturals”. I ho fa a través de l’amor de Montale pel gust i la olor de la bullabessa, l’all, les anxoves de la seva veïna Honorine o el seu refugi particular, l’alfàbrega i la menta –dos elements molts presents a la vida d’Izzo.

No costa imaginar-se les converses que s’establiran entre els lectors d’Izzo que participin en la passejada sobre quin dels llibres de la trilogia de Marsella els va agradar més o com s’imaginaven en Fabio Montale, el protagonista i un dels tres amics que enceten la història juntament amb Ugo i Manu. Els tres estan enamorats de la seva amiga Lole i pensen a tornar a obrir la llibreria d’Antonin. Com que no tenen diners volen atracar una farmàcia i s’acaben concentrant en els robatoris fins que Manu fereix una persona i decideixen separar-se. 

Montale, que té trets de Pepe Cavalho de Montalbán, es fa policia i els seus amics són assassinats. Vol venjar les seves morts: és una qüestió d’honor i amistat. La història, però, es barreja amb la violació i l’assassinat de Leila, una estudiant de la Universitat d’Ais de Provença i de pare algerià. Cansat de l’entorn que l’envolta –lligams amb les màfies, pudor d’extrema dreta, corrupció...– Montale dimiteix i va per lliure: “jo no sabia ben bé qui era, però un policia segur que no”.

FILL DE CAMBRER I MODISTA
Nascut al barri de Le Panier –“l’equivalent amb el Raval [un barri destrossat pels alemanys a la Segona Guerra Mundial i que es va reconstruir com a gresol de cultures]”–, Izzo era fill d’un cambrer italià que va emigrar a Marsella per escapar de Mussolini i d’una modista espanyola que fugia de Franco. Montale és també fill d’immigrants en una ciutat que era un exponent de mestissatge i barris populars i que “ara estan convertint en un parc temàtic”. 

Els guies de la passejada per Marsella seran Georges Tyras, catedràtic de la Universitat de Grenoble, traductor i bon especialista en Manuel Vázquez Montalbán, i “un bon coneixedor de l’obra d’Izzo”, i Pascal Jourdana, director de La Marelle, una residència on els escriptors fan estades per crear i somien amb escriure amb la mateixa intensitat que Izzo. §


11 d’abril del 2013

Ruta literària per la Marsella d'Izzo

10 d’abril del 2013

La Marsella de Jean-Claude Izzo

8 d’abril del 2013

Una biblioteca de l'Hospitalet proposa una passejada literària per Marsella

[El Far, 8 d'abril de 2013]


Centrada en Jean-Claude Izzo, autor de la trilogia negra Total Keops, Chourmo i Soleá
La Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet i la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot han organitzat un viatge per al mes de juny per conèixer la Marsella que l’escriptor Jean-Claude Izzo va plasmar en els seus llibres.

Durant tres dies, els viatgers aprofundiran en la personalitat de Jean-Claude Izzo i coneixeran els indrets on viu i treballa el personatge principal de les seves novel·les, el policia Fabio Montale, que el va convertir en un dels grans de la novel·la negra mediterrània.

Malgrat haver escrit moltes altres obres, Jean-Claude Izzo (1945-2000) es va fer famós per la seva trilogia marsellesa de novel·la negra, formada per Total Keops, Chourmo i Soleá, obres on l’autor es capbussa en els barris més populars de Marsella per retratar la seva ciutat.

Un dels guies de l’expedició a Marsella serà Georges Tyras, catedràtic de la Universitat de Grenoble, traductor i especialista en Manuel Vázquez Montalbán i bon coneixedor de l’obra d’Izzo.

El viatge tindrà lloc els dies 14, 15 i 16 de juny. Cal reservar plaça abans del 12 d’abril. El preu aproximat del viatge és de 450 euros i inclou transport, hotel i àpats. Les reserves es poden fer per telèfon 93 480 74 38; o per correu electrònic: biblabobila@l-h.cat.

 
Google Analytics Alternative