La collita negra en català més recent

[El Periódico, 5 de febrer de 2014]

Ernest Alós / Anna Abella

L'efervescència de la novel·la negra en els últims anys s'ha produït també en català. Però mentre la novel·la històrica s'ha convertit en un planter de best-sellers, els supervendes en català encara no arriben tenyits de negre i els autors amb una certa audiència encara són comptats (Andreu Martín, Teresa Solana, Marc Pastor...) igual que en llengua castellana (de Giménez Bartlett a Toni Hill i Carlos Zanón). De boom, amb tot, n'hi ha. Però de moment, sobretot, d'oferta, en gran part a causa de les petites editorials que fan del negre una aposta de futur (Alrevés, Llibres del Delicte, Meteora) mentre que segells consolidats com els de RBA i 62 mostren senyals contradictoris sobre el seu interès pel gènere.

ANDREU MARTÍN

Carregat de mala llet

Andreu Martín diu que alguns dels lectors que li havien perdut la pista des d'una novel·la tan llunyana com Pròtesi (1980) el van retrobar l'any passat amb Societat negra, el premi RBA sobre la màfia xinesa. «Em diuen que he recuperat aquella trempera; potser perquè totes dues estaven carregades de mala llet, perquè totes dues estaven escrites en un ambient hostil», sospita. Aquesta línia de mala bava davant la crisi i la corrupció, promet, ha intentat mantenir-la amb la novel·la de títol inacabable amb la qual va guanyar el premi Ciutat d'Alzira de novel·la, que publica l'editorial Bromera (una mostra més que el negre ja ha sortit del gueto del gènere): Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s'aixeca la meva estàtua. Un títol que defineix l'actitud dels poderosos davant les protestes indignades (a la novel·la, l'empresari Germán Rojo, que creu que no li arribaran les onades de xoc de l'assassinat de dos socis d'una assessoria financera). En aquest cas, no obstant, potser les escopinades d'un periodista, un policia informàtic i una prostituta sí que arribin a encertar «entre cella i cella» el seu objectiu. «La novel·la negra no pot superar ja la realitat que vivim, però almenys sí que pot servir d'exorcisme», es resigna Martín.

TERESA SOLANA

L'atípica família de Norma Forester

Qui també dispara contra la crisi, des del seu «impacte en les classes populars que sobreviuen a base de picaresca», però sobretot contra la corrupció dels poderosos, és Teresa Solana, a La casa de les papallones (RBA-La Magrana). La seva protagonista, la subinspectora dels Mossos Norma Forester, que ja va néixer a Negres tempestes, comprèn les idees rebels de la seva filla adolescent i okupa, i afronta dilemes personals sobre la infidelitat i el matrimoni en el si d'una atípica família reflex dels temps que corren.

SEBASTIÀ JOVANI

A un pas de la monstruositat

A Emulsió de ferro, Sebastià Jovani es va proposar fer una novel·la negra sense investigadors. Ara, a L'Ètica s'acosta més als esquemes del gènere. Un sergent i un investigador privat, rere el rastre d'un esquarterador d'adolescents. «Això és cert en l'aparença estructural. Hi ha un policia, un crim, un assassí en sèrie, periodistes... Però els comportaments profunds dels personatges s'allunyen dels arquetips del gènere», matisa Jovani. I els presumptament bons, i el dolent, d'innegable perversitat, acaben confonent-se. «Tots els personatges –adverteix– acaben compartint la mateixa abjecció, irracionalitat i falta d'ètica. Tots intenten superar els preceptes morals que obstaculitzen les seves accions». Avís als lectors: Jovani també s'imposa a si mateix «un nivell d'exigència» en el terreny literari, i pretén rebasar «l'esquematisme i la funcionalitat» de tantes novel·les del gènere negre. I és explícit amb la sang i fetge just fins al punt necessari per no caure en la «monstruositat». Amb el seu nou títol ha passat de RBA a la col·lecció Crims.cat de l'editorial Alrevés. «Els que estan fent una aposta més integral amb les editorials més petites», sosté.

QUIM ARANDA

‘Thriller' polític i independència

De La noia d'Aberdeen, el periodista Quim Aranda diu que és «una novel·la que li diuen negra». I la publica La Negra, de RBA. «És la primera vegada que cometo un crim. Però trobo paradoxal que per fer crítica de la nostra societat, que és grisa, plena de matisos, s'hagi d'utilitzar la novel·la negra». A la seva, precisa, hi ha tres històries, una de «pròpiament negra», una d'amor i la tercera, un thriller polític. «A partir del rerefons del que jo entenc que és una guerra bruta entre l'Estat espanyol i les incipients clavegueres de l'Estat de fireta que té la Generalitat». Està convençut, diu, que hi ha molt de joc subterrani. «I sobre la base del que no sabem i el que imagino, he intentat armar aquesta novel·la».

RAFAEL VALLBONA

Periodistes a la corda fluixa 

Encara que el títol de l'última novel·la de Rafael Vallbona, El tant per cent (Crims.cat), evoqui immediatament més d'un cas amb nom i cognoms, l'autor considera que no entra «en la subcategoria del thriller polític; és una novel·la negra perquè el component de crítica social és un tema absolutament associat a la novel·la negra». Això sí, ha intentat fugir de l'esquema canònic, «d'un investigador que persegueix un crim, troba unes altres coses i té una història personal amb dones i alcohol». És un periodista, «que sap que mai podrà explicar la veritat i al qual el que més el preocupa és no estar a la llista del pròxim ERO», que ha d'intentar navegar entre un editor poderós, una trama de tràfic d'influències, la mort d'uns drapaires africans i el comportament mafiós d'un cos de policia local.

SALVADOR BALCELLS

El subinspector Espinosa, de creuer

El subinspector Espinosa, un guàrdia civil valencià que s'ha passat als Mossos, instal·lat a Tarragona, malparlat, indisciplinat i amb una filla okupa, se'n va va de creuer a Tempesta al Bàltic (Meteora), la quarta novel·la de Salvador Balcells. I allà ha de resoldre un homicidi sense baixar del vaixell. «El meu estil és més costumista que negre», assenyala aquest antic llibreter, que va començar aquesta sèrie després de jubilar-se.