Sílvia Mayans
Premio L'H Confidencial 2013
Premi internacional de novel·la negra
Estiu de 1980. L'assassinat dels "Marqueses de Urbina" (o de "Urquijo", l'autor va haver de modificar el nom per imperatius legals) colpeix el país. Els que recordem el rebombori nacional que va haver arrel del fet no podrem evitar rescatar de la nostra memòria els titulars dels diaris de l'època. Mariano Sánchez Soler, com a periodista, va estar molt a prop de les investigacions realitzades en el seu moment i disposa de molta documentació sobre el cas.
En base a tota la informació que ha recopilat ha omplert els buits amb la seva imaginació, creant una història coherent i amb tots els caps lligats. No hem d’oblidar, però, que estem davant d’una obra de ficció. El fil conductor de la trama és un personatge fictici: Fierro, un assassí a sou, que ens explica l’evolució dels fets, en primera persona, des del moment en que el contracten per a dur a terme l’assassinat del marquès.
La gràcia de la història passa per veure com Fierro, amb paciència de formiga, desenvolupa una forta amistat amb Daniel Espinosa (o Rafi Escobedo, com preferiu), el gendre del marquès. Aquest és un jove de classe alta sense més preocupacions que malbaratar el seu temps en diversions banals. Fierro l’entabana per a que sigui ell qui perpetri el crim i manipularà les probes per a que apuntin directament cap al jove.
Un dels mèrits de la novel•la és mostrar-nos l’Espanya de la transició. Més que mostrar-nos, recordar-nos aquells anys estranys, on la societat espanyola anava cap algun lloc indefinit, amb esperances de millora, però arrossegant greus ferides obertes (ETA, el Batallón Vasco Español, els GAL...) i un llast d’oligarquia poderosa que no desitjava cap canvi en el seu estatus econòmic ni polític.
L’exposició dels fets és força freda i documentalista. Potser per això els personatges no m’han provocat cap empatia (ni Fierro, l’assassí justicier d’idiosincràsia poc creïble, ni Dani, el jove perdut en una trama massa gran per a a ell). Tot i això, la descripció social, política i econòmica de l’època és molt interessant, especialment perquè la tenim una mica oblidada.
També paga la pena deixar-se endur per la prosa, a voltes poètica que destil•la la narració.
Com podreu observar, l’autor posa molt de la seva opinió personal sobre el sistema policial i judicial de l’Espanya de la època, que en molts casos s’estén fins a l’actualitat. Només cal veure quant processos de corrupció s’obren diàriament i quants es tanquen sense condemna pels culpables.
Un llibre molt interessant per a llegir i per a reflexionar.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada