Tot i la diversitat d'autors, l'augment de la producció i la bona quallitat de les obres publicades, la novel·la negra en català encara és considerada com a gènere de segons fila en cercles acadèmics. Per això, cal normalitzar la situació i apostar pel gènere. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona que sobre novel·la negra en català obria ahir el primer semestre de l'any del programa Cafè amb lletres al MAC Can Domènech.
La novel·la negra en català viu actualment una situació agredolça. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona que sobre aquest gènere literari obria ahir un nou semestre del Cafè amb lletres al MAC Can Domènech.
L’acte va comptar amb la presència de Joan Miquel Capell, comissari dels Mossos d’Esquadra; Sebastià Bennasar, director del Festival de Novel·la negra de Tiana i moderador de la taula; Jordi de Manuel, escriptor; Ilya Pérdigo, editor de l’editorial Alrevés i l'Anna Maria Villalonga, escriptora de novel·la negra, pedagoga i investigadora sobre relats de novel·la negra.
El participants van coincidir en assenyalar que si bé l’estat del gènere a Catalunya gaudeix de bona salut pel que fa a producció, no passa el mateix en el món acadèmic on “encara s’arrossega aquella rèmora de considerar la novel·la negra com a un gènere de segona fila”, segons Anna M. Villalonga. Per això, el repte “és intentar normalitzar la situació com a la resta de països occidentals i que el gènere sigui una assignatura com les altres en els diferents estudis i màsters”. De fet, continua Villalonga, en el fons no es tracta de gèneres bons o menys bons, sinó d'“obres bones i obres dolentes”. I desvetlla que Salvador Espriu“llegia molta novel·la negra”.
Per a Jordi de Manuel, autor de novel·la negra, biòleg i professor de secundària, els escriptors el que fan “és escriure allò que ens agrada”; en el seu cas, novel·la negra i ciència ficció, ja que, segons afirma, són gèneres que permeten “posar sobre la taula els dilemes morals de la societat”. De Manuel indica que la cobdícia, la gelosia i l’ànsia del poder “són les potes del crim”, i tot això “la novel·la negra ens ho permet aflorar perquè és condició humana que, en el fons, és literatura”.
L’editor Ilya Pérdigo és l’impulsor de la col·lecció Crims.cat sobre novel·la negra en català. Per a Pérdigo, aquesta col·lecció “té tot el sentit del món” perquè és un dels camins més vàlids perquè un gènere sobrevisqui. Segons remarca, les col·leccions són “molt necessàries i positives” perquè ajuden a diferenciar-se, conservar lectors i a guanyar-ne de nous. Però tot això, destaca, gira al voltant d’una premissa: el criteri i la coherència editorial.
El representant dels Mossos d’Esquadra indica que el cos ha rebut molt bé l’aparició de la policia autonòmica en la novel·la negra en català en els darrers anys.
Joan Miquel Capell agraeix la difusió que sobre la tasca dels mossos es fa als relats i pensa que es posa “l’ofici en el lloc on es mereix”. Fa uns anys, els policies de les novel·les no eren personatges agradables, més aviat “eren els tontos de la pel·lícula”, i ara apareixen investigant en els laboratoris, a l’estil CSI. Hi ha hagut “un salt qualitatiu, propi de la nostra evolució” i afegeix que són l’únic cos de seguretat que té un club de lectura. No obstant això, Capell demana als escriptors el perquè no sol aparèixer a les novel·les la riquesa del patrullatge diari policial.
S'ha millorat, però no tant
Anna M. Villalonga insisteix en què a Catalunya “tenim molta diversitat de creadors i molt bons, que investiguen per camins diferents i això és molt recomanable”. A més, remarca que la majoria d’autors “tenen una posició militant davant del gènere: el defensen perquè no és un pur divertimento, sinó literatura” . També tenen una clara postura davant la llengua. Tot això fa que hi hagi un ideari al voltant d’aquests autors “que els aglutina i que com a grup els fa més forts”.
Jordi de Manuel pensa que des que va començar a escriure novel·la negra el moment ha millorat, però no tant. Segons assenyala, ara “estem millor, però no estem prou bé, ja que el lector català encara s’estima més agafar una novel·la en castellà de gènere perquè sembla més versemblant”.
Per a Jordi de Manuel, la versemblança és un dels grans pilars del qualsevol text literari. Anna M. Villalonga opina que la versemblança té poc a veure amb la realitat i sí amb crear una ficció que sigui coherent en sí mateixa, dins del seu univers intern.
Per aquest motiu, Ilya Pérdigo remarca que a la indústria li falta “autoestima literària”, ja que tot i que estan naixent noves editorials i col·leccions i s’estan publicant bones obres de novel·la negra, les editorials, els llibreters i els lectors “han d’apostar i creure en els autors i en la novel·la negra d’aquí”.
La taula rodona va concloure amb torn per a les preguntes del públic que omplia la sala d’actes del MAC.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada