Entre els assistents hi havia els llibreters d’Esparraguera, Miquel Àngel Díaz i Vicente Corachan, als quals ˗per fi!˗ vaig aconseguir desvirtualitzar. Ells són els titulars de SomNegra, la botiga virtual especialitzada que us vaig presentar fa uns dies.
Cada editor va plantejar el seu model de col·lecció. Evidentment, La Magrana, que forma part del gran grup RBA, no té gaire punts en comú amb editorials independents i de petit format com Alrevés i, sobretot, Llibres del delicte, que tot just comença a situar-se perquè acaba d’aparèixer.Tanmateix, la idea bàsica és compartida: fer créixer el número de lectors, revalorar el “negre” en català, trobar nous valors, fidelitzar el públic. En aquest sentit, sembla obvi que les col·leccions poden jugar un paper molt significatiu: que els seguidors desitgin veure tots els llibres de la mateixa col·lecció a les seves lleixes.
Es van tractar molts temes, amb visible interès dels assistents. El llibre digital, el funcionament intern d’una editorial, les portades, les tirades de les novel·les, el concepte de bestseller, etc. etc. També els llibreters van dir-hi la seva, tot explicant la problemàtica amb què es troben. I és que es publiquen tants títols i caduquen tan de pressa que el seu paper de prescriptors (al qual aspira tot bon llibreter) es fa molt difícil d’assumir correctament.
La tarda es va escolar amb l’ambient que sempre caracteritza aquestes reunions: distès, amè, còmplice. De fet, se’ns va fer tardíssim. Quan hom tracta temes agradosos, el temps passa en un sospir. Gairebé ens han de fer fora, però com a mínim vam concloure inequívocament que, a banda d’interessos concrets, tots viatgem en el mateix vaixell, el de la defensa de la narrativa de gènere en la nostra llengua.
Cada editor va plantejar el seu model de col·lecció. Evidentment, La Magrana, que forma part del gran grup RBA, no té gaire punts en comú amb editorials independents i de petit format com Alrevés i, sobretot, Llibres del delicte, que tot just comença a situar-se perquè acaba d’aparèixer.Tanmateix, la idea bàsica és compartida: fer créixer el número de lectors, revalorar el “negre” en català, trobar nous valors, fidelitzar el públic. En aquest sentit, sembla obvi que les col·leccions poden jugar un paper molt significatiu: que els seguidors desitgin veure tots els llibres de la mateixa col·lecció a les seves lleixes.
Es van tractar molts temes, amb visible interès dels assistents. El llibre digital, el funcionament intern d’una editorial, les portades, les tirades de les novel·les, el concepte de bestseller, etc. etc. També els llibreters van dir-hi la seva, tot explicant la problemàtica amb què es troben. I és que es publiquen tants títols i caduquen tan de pressa que el seu paper de prescriptors (al qual aspira tot bon llibreter) es fa molt difícil d’assumir correctament.
La tarda es va escolar amb l’ambient que sempre caracteritza aquestes reunions: distès, amè, còmplice. De fet, se’ns va fer tardíssim. Quan hom tracta temes agradosos, el temps passa en un sospir. Gairebé ens han de fer fora, però com a mínim vam concloure inequívocament que, a banda d’interessos concrets, tots viatgem en el mateix vaixell, el de la defensa de la narrativa de gènere en la nostra llengua.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada