Agustí Vehí, el policia que escrivia novel·les de policies

[Llums de la ciutat, 30 de setembre de 2013]

Figueres ha estat sempre una ciutat liberal i progressista. Va veure néixer a Salvador Dalí, va ser símbol de les llibertats durant les guerres carlines i la dictadura, i el seu sub inspector de la policia local era, alhora, doctor en història, professor universitari, novel·lista negrecriminal i pare d’una jove talent de la música lleugera. Savi, policia i policíac, l’Agustí Vehí era un figuerenc arquetípic. La seva vida es va extingir el passat mes de març a la seva ciutat natal a l’edat de 54 anys, però el seu llegat és molt profund i ben present en tots els que el van conèixer. Amics, coneguts, familiars i lectors el van homenatjar el passat dia 27 de setembre a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

L’Agustí Vehí era el poli amb menys cara de poli que hom mai pugui conèixer. Home de profunda conviccions esquerranes, va fer oposicions a la policia local gairebé per casualitat. Uns amics del PSUC li van dir que també havia d’haver polis d’ esquerres, ell s’ho va prendre seriosament , es va presentar a les oposicions i va quedar el primer. Corria l’ any 1982 , els ajuntaments democràtics començaven a consolidar-se i a recompondre les velles ciutats heretades del franquisme, i en Vehí no sabia en què es guanyaria la vida després de llicenciar-se en història . La vocació li va arribar amb el temps. I després la passió, el doctorat: la història de Catalunya vista des dels seus cossos de seguretat, la gent d’armes al servei de Catalunya.

Agradable de tracte, amb una intel·ligència vehement, loquaç, enginyós i divertit en les distàncies curtes (i en els sopars d’escriptors negrecriminals les distàncies són molt molt curtes), va irrompre en l’escena literària gairebé sense fer soroll i ha marxat d’aquest món deixant un profund buit. Va debutar amb ‘Abans del silenci’, (Pagès editors), premi Ferran Canyameres 2008, i va deixar escrita ‘Remor de serps’ , que acaba de ser publicada a l’editorial Al Revés, en la qual el protagonista és un dels personatges d’aquella primera obra. S’ha tancat el cercle: premonició o saviesa ?

Després d’aquella primera novel·la van venir ‘ Ginesta Pels morts ‘ ( Mare nostrum 2009 ), ‘Quan la nit mata el dia ‘, ( La Magrana 2012 ) premi Crims de tinta 2011 i ‘ Torn de nit’ ( Al Revés 2012 ). La crítica opina d’ell que era un dels autors de novel·la negra més interessants del moment .

Tot i això l’Agustí Vehí es va posar a escriure gairebé per casualitat. Lectors empedreïts tant ell com la seva dona, va ser aquesta qui el va empènyer a redactar les històries que ja tenia en ment. Relatar i construir arguments o personatges mai va ser un problema per al sub inspector de la policia local de Figueres. El seu drama era pensar com ho acolliria el lector, la vella idea del respecte al públic .

En una de les darreres visites que li van fer una colla d’autors i amics, el van veure bé, amb ganes de treballar i amb nous projectes novel·lístics en ment. Va ser el seu comiat: loquaç, intel·ligent, amè, com sempre va ser, sent policia o sent policíac .

Rafael Vallbona