foto Joaquín de Haro
Toni Delgado
Ser el mes fran de quatre germans li feia "viure envoltat de soroll", però sabia aprofitar qualsevol moment per escriure. "A les redaccions d'abans, quan tot eren màquines d'escriure, la gent cridava", recorda Mariano Sánchez (Alacant, 1954). D'aquella època en conserva l'hàbit de portar llapis i paper per escriure allò que li passa pel cap sigui on sigui. Sánchez és el guanyador de la setena edició del Premi L'H Confidencial de novel·la negra per l'obra El asesinato de los marqueses de Urbina, que recrea un doble crim a la transició.
- Escriure una novel·la com aquesta, a partir de fets reals, és més complicat?
T'obliga a contrastar, però al mateix temps et dóna coneixements dels personatges. Tenia la idea de fer aquest llibre des de fa deu anys i n'he trigat tres. Em costa creure que una novel·la es pugui fer en sis mesos. Has de tenir el material, l'estructura, el punt de vista, el narrador, deixar-la descansar per veure les errades... Escriure és una activitat emocional, el moment en què sóc més feliç. Crees, superes coses i no estàs segur del que fas. No és una operació matemàtica perquè els personatges parlen.
- I tenen les seves necessitats.
Has de definir molt bé els personatges centrals, escriure l'evolució de la història i organitzar la informació, però després surten altres personatges amb vida pròpia. Això és la creació. M'agraden les novel·les on passen coses, però que no donen [massa] explicacions.
- Ara l'estil és més directe i menys descriptiu.
La literatura s'ha fet imatge. Hammett o Dos Passos són autors d'imatge. La literatura es fa moviment. Escriure amb imatge és molt complicat, quasi tant com fer un poema.
- Ets professor de guió.
Sóc cinèfil. La mecànica d'escriure un guió cinematogràfic és la mateixa de la de la novel·la. La gent pensa en plànols, però has d'explicar històries.
- Què m'en dius del periodisme d'investigació.
No existeix perquè els mitjans no ho volen. Vaig ser director de l'equip d'investigació de Tiempo. Se'ls van carregar perquè eren molt incòmodes i explicaven com funcionen els mecanismes de poder. Van començar a forma-se a partir de la victòria de Felipe González, amb la democràcia.
- Enrique Rubio em va explicar que a l'època d'El Caso hi havia una gran competència amb els companys de successos [com amb Margarita Landi].
Ha estat un periodista de successos extraordinari. La competència entre companys és l'essència del periodisme. A l'època dels equips d'investigació, els nostres directors volien que li traguéssim la notícia als altres i [malgrat això] érem amics. Després les empreses van pensar en fer negoci, en enfrontar-nos entre nosaltres.
- La novel·la es titula El asesinato de los marqueses de Urbina perquè no es pot dir el cognom real dels assassinats per temes legals.
Això mateix. Tenien el nom del capital financer, estaven vinculats a la monarquia... Va ser un assassinat tan professional, fred, calculat... Parlem de l'any 1980, quan ETA havia mort més de 90 persones i entre assassinats, parricidis... hi van haver més de 400 morts. Era un moment d'explosió política i aquest crim va ser l'estrella als diaris, un fet social impressionant. Tot era molt confús. Despés va venir el judici amb moltes preguntes sense respostes.
- Un crim que va impactar per tocar els intocables.
Representaven els diners. Vaig cobrir el crim des del principi i en vaig escriure dos llibretets, a més de molts reportatges documentals. El temps et permet fer-ne una perspectiva i una reflexió. Aquí està.
- Què significa per a tu guanyar el premi L'H Confidencial? Com invertiràs els diners?
Conec La Bòbila des que es va especialitzar en novel·la negra i vaig conèixer a Jordi Canal [el director] a Gijón fa anys. Fins ara no tenia una novel·la per presentar-me al premi, que és el més important del gènere i té una bona editorial [Roca Editorial]. Amb els diners [12.000 euros] sobreviurem, estarem una mica més tranquils. Les meves filles estudien a Barcelona i és un esforç gran.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada