Rafael Vallbona
Al sopar fi de festa, Paco Camarasa va complir amb el precepte de preguntar-li al regidor de cultura, Jaume Ciurana, si l'any vinent hi haurà una nova edició de BCNegra. El tinent d'alcalde va respondre que sí sense dubtar-ho, és clar; no hi ha gaires activitats tan barates d'organitzar i amb tant d'èxit popular. Però, amb aquest model, quants anys li queden a la trobada de novel·la negra de Barcelona?
La presència d'autors estrangers va a càrrec de cada editorial, i els novel·listes locals, advocats, jutges o policies que intervenen a les diverses sessions de la setmana ho fan de franc. L'equip de l'ICUB treballa a la perfecció, i no hi ha ningú que hi entengui del gènere com en Camarasa, el comissari. La realitat del país supera la ficció criminal, i el públic, fart de les mitges realitats dels mitjans de comunicació, sap que la novel·la sempre arriba allà on la presumpció d'innocència, la fiscalia i el puto papel no ho poden fer per imperatiu legal. Però n'hi ha prou amb aquest esquema per garantir una llarga i fecunda vida al festival?
I quan les editorials no puguin assumir les despeses de portar a Barcelona els escriptors suecs o grecs? I quan no hi hagi prou autors internacionals d'interès amb novetat editorial? I quan els ponents d'aquí demanin per cobrar, una actitud lògica, en tractar-se d'un vessant de la seva feina?
El model comença a mostrar indicis de fatiga per l'escàs marge de moviment. El motlle del festival s'assembla massa d'un any a l'altre, a alguna taula rodona li cal més imaginació i preparació, es troba a faltar una gran llibreria del gènere que actuï d'espai central i catalitzador de la trobada. Però més mitjans vol dir més diners.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada