La Biblioteca La Bòbila d’Hospitalet ofereix una mostra bibliogràfica de la relació dels autors de novel·la policíaca amb la cuina del seu territori
L'exposició estarà oberta del 4 de febrer a l'1 de març (Font: equip BCNegra2013)
Aina Fandos Berenguer / La cuina és poesia, tal com pregona el cuiner Ferran Adrià, i a l’igual que la literatura, és una eina per crear móns imaginaris. És un llenguatge que permet expressar harmonia, creativitat, bellesa, màgia. Et transporta de nou a la infància, a les emocions més profundes i a indrets inhòspits. Alhora, la cuina és una forma d’evasió pels esperits més inquiets com els de Salvo Montalbano, Pepe Carvalho, Brunetti, Fabio Montale... Criatures sorgides de les plomes d’uns escriptors que han sabut condimentar les seves obres gràcies a la gastronomia tradicional.
La Biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet recull una exposició sobre la relació present entre la novel·la policíaca i les tradicions culinàries d’autors com Manuel Vázquez Montalbán, Andrea Camilleri, Jean Claude Izzo, Donna Leon, Ian Rankin i Francisco García Pavón. La mostra reivindica la cuina popular i típica dels diferents territoris. Fa un recorregut per tots els plats típics dels detectius i comissaris mediterranis més coneguts, passant dels casolans Maccheroni al foco vivo del comissari Salvo Montalbano, personatge creat per Andrea Camilleri; als galianos pastoreños con liebre, el tradicional plat manxec de Manuel González “Plinio” de Francisco García Pavón.
Jordi Canal, el director de la Biblioteca Bòbila de l’Hospitalet, assegura que aquesta exposició és una mostra de la importància que té la novel·la negra mediterrània. S’estén des de Portugal a Grècia i té un denominador comú: la gastronomia i la reivindicació de la cuina popular, en contraposició a la novel·la anglosaxona i nòrdica on tots els personatges mengen salmó amb vodka o entrepans amb cervesa. “Els inspectors i detectius de casa nostra s’entaulen cada cop que fan un àpat a diferència dels nòrdics que amb una tassa de cafè ja en tenen prou”.
La cuina és una metàfora de la cultura. Així ho va dir el pare de la novel·la negra mediterrània, Manuel Vázquez Montalbán, en el pròleg del llibre Les receptes de Carvalho –compendi sobre el saber i el sabor gastronòmic del detectiu privat Pepe Carvalho-. “Menjar significa matar i engolir a un ésser que ha estat viu, sigui animal o planta. Ara bé, si marinem la bèstia per a cuinar-la posteriorment amb herbes aromàtiques de Provença i un got de vi ranci, llavors hem realitzat una exquisida operació cultural, igualment fonamentada en la brutalitat i la mort”. El mateix Pepe Carvalho demostra una desmesurada afició culinària, heretada del seu creador, tan intransferible i personal que és capaç d’interrompre una investigació i presentar-se a la seva cuina de Vallvidrera per fer-se els seus entrepans de peix “Señora Paca”.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada