Tiana acollirà els propers 25 i 26 de gener el seu primer festival de novel∙la negra en llengua catalana: Tiana Negra. La iniciativa, que es durà a terme uns dies abans que arrenqui la BCNegra, és una idea de l’escriptor Sebastià Bennassar amb la col·laboració de diverses editorials com Meteora i Alrevés i neix amb l’objectiu de prestigiar la literatura negra que es fa en la nostra llengua i donar‐li un espai on es pugui debatre sobre el gènere. Entre els participants d’aquesta primera edició hi ha noms com Lluís Llort, Carles Porta, Jaume Benavente o Àlex Martín.
“Hi ha escriptors catalans de novel·la negra poc coneguts que tenen molt a dir”
Manel Haro. Barcelona
Quin és l’esperit de Tiana Negra?
Tiana Negra és un festival que té com a objectiu contribuir a prestigiar encara més la novel·la negra feta en català i ajudar a la seva visibilitat. L’esperit és aconseguir un espai de trobada distès, amable i interessant perquè lectors, escriptors, editors i aficionats al gènere negre puguin trobar un espai de convivència que serà enriquidor per a tots.
Podem dir que la literatura negra en català té bona salut?
Jo crec que passa per uns moments extraordinaris de forma pel que fa a la producció. Tenim dues col·leccions de novel·la negra ben actives; tenim novel·les negres en els catàlegs generalistes de les editorials i en els darrers deu anys s’han publicat més o manco unes 200 novel·les negres escrites en català arreu del territori. Moltes són molt bones. Ara ens falta aconseguir major visibilitat, aconseguir que el públic lector es decanti pels bons autors d’aquí envers de pels mals autors traduïts (això no vol dir que es deixi de llegir els bons, atenció!) i que la crítica literària i la Universitat li faci el cas que li farien si fóssim a França, Alemanya o Estats Units.
Quins autors inclou el programa?
Hi haurà en Carles Porta, que és el gran autor que tenim de novel·les de no ficció; després hi són en Lluís Llort i en Jaume Benavente, escriptors que presenten novetat ben recent i que per això hi són; també hi haurà en Jordi Canal, estudiós de La Cua de Palla, imprescindible enguany que es compleixen 50 anys de la col·lecció; en Josep Forment, que parlarà sobre Crims.cat i que justament celebra el primer aniversari i en Jordi Rourera, editor de La Magrana, la gran editorial amb col·lecció pròpia. Tenim en Pau Vidal, amb un detectiu filòleg ara que ens fa falta més que mai parlar de llengua i defensar-la; en Marc Moreno i en Salvador Balcells i la Marta Banús. Tenim la Maria Dolors Sàrries com a editora i l’Anna Maria Villalonga, avui per avui la gran especialista en el gènere negre a casa nostra.
És un festival sobre novel·la negra catalana i en català? És a dir, hi pot haver autors que escriguin en castellà en el futur?
És un festival, com molt bé dius, sobre novel·la negra catalana i en català i en principi aquest és l’objectiu i la intenció és que es mantingui així, perquè és el que el fa singular. És un festival que posa la mirada sobre la producció que fan els nostres autors i en la nostra llengua. No descartem, en el futur, potser portar algun escriptor que hagi estat traduït exclusivament a la nostra llengua i similars. Altra cosa podrien ser les activitats complementàries que es facin al voltant de la novel·la negra a Tiana durant l’any.
Feu aquest festival com avantsala del BCNegra? O no té res a veure?
És inevitable que se’ns pregunti pel BCNegra, un festival majúscul, que respectam molt i en el qual participaran alguns dels escriptors que passaran per Tiana. Evidentment, la intenció és posicionar Tiana com el gran referent per als amants de la literatura en la nostra llengua i fer que el festival sigui un escalfament de motors per al BCNegra, que ha de ser el gran festival del gènere i en el qual el català de cada vegada hi té major presència. Però quants més festivals de gènere negre hi hagi al país, millor. A França n’hi ha vuitanta, entre grans i petits…
Per què aquest acte es fa a Tiana?
Per l’excel·lent acollida de la seva alcaldessa, Ester Pujol, a la proposta que li vaig fer juntament amb la gent de l’Editorial Meteora. Tiana s’ha bolcat amb aquest festival i això és molt d’agrair, han posat totes les facilitats. Però Tiana no es faria a Tiana si a més a més de l’Ajuntament no hi hagués hagut la implicació des del primer moment de l’editorial Meteora. Jo dirigeixo el festival, però sense ells i sobretot sense l’ajuntament, no hi hauria festival.
Hi ha un acte sobre les col·leccions de novel·la negra. Què diferencia Crims.cat de La Negra?
Doncs això és el que intentarem saber el proper dissabte. Però des del meu punt de vista, ara mateix La Negra és una col·lecció d’una de les editorials grans del país, que recupera el títol de la col·lecció mítica que teníem a casa nostra. I pel que es veu en el catàleg, combina una aposta ferma per la traducció d’alguns autors i sobretot de clàssics, amb noves versions i traduccions que superen de molt les que fins ara s’havien pogut llegir, amb l’edició d’alguns pocs i molt ben seleccionat escriptors nostrats, entre ells els guanyadors dels premis Crims de Tinta, o Lluís Llort. Per la seva banda, Crims.cat, és una col·lecció feta per una editorial molt diferent, Alrevés, que té un important gruix de feina en castellà i que també edita aquesta col·lecció que té només un any i poc de vida i que sembla que opta per fer quatre títols a l’any, molt ben seleccionats, i que primarà els escriptors d’aquí amb traduccions d’autors europeus més o manco desconeguts però de primer ordre, com demostra la incorporació de, per exemple la Crònica dels bons trinxeraires, de Mário Zambujal, home amb més de trenta edicions a Portugal i desconegut a casa nostra fins que ells l’han traduït. La diferència principal és aquesta, la qual cosa les converteix en dues col·leccions perfectament complementàries perquè no es trepitgen el nínxol de mercat. Però veurem què en diuen els seus responsables.
Sempre que es parla de novel·la negra, sembla impossible no parlar de La Cua de Palla… Segur que els més joves es pregunten a què es deu aquesta nostàlgia. Què va significar aquesta col·lecció?
Aquesta nostàlgia es deu a que va ser la millor col·lecció de novel·la negra de tot l’Estat Espanyol i que a més a més va arrencar en plena dictadura, quan editar en català era una heroïcitat. La col·lecció es va morir per falta de lectors, potser perquè encara no era l’època, però ens queden les cobertes fascinants i unes traduccions millorables però entendridores, i sobretot la voluntat de construir un país.
Veig que hi ha una aposta clara per autors que potser no són tan coneguts pel gran públic, com Salvador Balcells o Marc Moreno. M’equivoco?
Un festival sempre ha de tenir clar que ha de comptar amb valors sòlids i segurs, però ha de ser també l’espai de descoberta d’altres escriptors que han de tenir la seva oportunitat per mostrar-se en aquests espais de trobada i de debat, sobretot perquè tenen molt a dir. Balcells ha publicat tres novel·les de l’Emili Espinosa i és un home bo que va fent amb passió i entrega constant la seva tasca i està aconseguint el seu nínxol. Moreno és una aposta del festival, perquè és jove, ha publicat en una editorial petita i en canvi ha fet una novel·la molt interessant i molt actual. Jo crec que amb el temps en sentirem a parlar.
La novel·la negra a Catalunya és com un iceberg, que només es veu la punta, però hi ha una base molt gran? Quins autors val la pena descobrir d’aquesta base?
És una metàfora molt bona. Hi ha molts escriptors que estan fent bona feina. N’hi ha algun que ja ha escalat prou posicions de cap a la punta de l’iceberg, com seria el cas de l’Agustí Vehí, que es va donar a conèixer el 2009 i que és, avui per avui, l’escriptor més en forma a Catalunya. També m’agradaria destacar en Sebastià Jovanni, que em va agradar molt i que possiblement treurà nova novel·la negra en relativament poc temps. I després tenim un autor ja més consolidat, però igualment boníssim, l’Albert Villaró, que és molt bó fent novel·la negra, però sobretot és molt bo escrivint, sigui el gènere que sigui.
I què ens dius de la novel·la negra que es fa a Balears, País Valencià i la Catalunya nord? Alguna recomanació?
A les Illes sempre hem tengut una tradició important de novel·la negra i recomano la redescoberta d’Antoni Serra per als que no l’hagin llegit, i de Miquel Vicens, tot i que si fos una sola novel·la jo buscaria Tríptic de pells en el mar, de Guillem Rosselló Bujosa, per entendre l’inframon del turisme. I el País Valencià és avui per avui el gran viver de la novel·la negra en català, perquè l’ombra de Ferran Torrent és allargada com demostren autors com Xavier Aliaga, Juli Alandes i Andrea Robles, entre altres.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada