Text i foto: Toni Delgado
Gairebé una hora, tres quarts en concret, era el retard que hi havia a la consulta del metge. Avorrit, Rafael Alcalde (Barcelona, 1961) va sortir fora a trucar a casa per avisar que arribaria més tard. Però abans que ho fes el van trucar: "eren de l'editorial, em preguntaven si tenia un moment, que era per a una bona notícia. I tant que ho va ser!" Així és com es va assabentar Rafael que era el guanyador de la sisena edició del Premi L'H Confidencial 2012 de novel·la negra, convocat per Roca Editorial i l'Ajuntament i promogut per la Biblioteca La Bòbila, on rebrà el premi el 24 de març. L'obra es titula La llamada de un extraño i està escrita íntegrament amb diàlegs.
-Qui és Rafael Alcalde?
Professionalment, un professor de batxillerat. Amb això em guanyo la vida.
-T'has plantejat fer literatura juvenil?
Sí, Però no dono classes de literatura, sinó de matemàtiques i economia.
-Quin contrast!
No m'agrada distingir entre lletres i ciències. És activitat humana, coneixement.
-Com prepares una novel·la?
Sorgeix del dia a dia. La trama no està prefabricada. De fet, no sé què passarà en el següent capítol ni diàleg.
-Per què t'agrada la novel·la negra?
Les tres que tinc publicades són grisoses. Hi surt gent normal a la qual li passen coses que no sempre són romàntiques ni bones, sinó el que ens passa a tots.
-Històries creïbles.
Ho intento. O si més no versemblants.
-Quina és la trama de La llamada de un extraño?
Les vides normals es poden complicar, les persones poden estar atretes per la temptació i potser hi ha un moment en què ja no hi ha forma d'evitar-la...
-Volies trencar tòpics?
No. Em va sortir un dolent que és una persona gran educada que fa mal com a deure, perquè és inevitable.
-Per necessitat?
Queda inexplicat. A la novel·la no sempre s'ha d'explicar el per què.
-Quan vas començar a escriure la novel·la?
Al 2009. M'agrada deixar-les dormir, remirar-les després. és quan li canvies el nom a un personatge, per exemple. De fet, no pretenia escriure una novel·la negra, però em va sortir així i vaig buscar concursos específics com aquest, conegut, reconegut, ben dotat...
-Un premi net.
És d'agrair que puguin existir jurats nets. No conec els altres finalistes. No conec ningú en aquest món [editorial], gairebé a ningú fora de l'ambient familiar i professional. Les primeres pàgines, deu o vint, no marquen el to i formen la part més blanca. Era fàcil que el jurat desistís i no continués llegint. S'ha de reconèixer la seva professionalitat i paciència.
-L'obra és un homenatge a la societat?
Sí. Té algun punt d'ús de tecnologies, però no n'és el centre, sinó un petit recurs. Una eina.
-En què t'inspires?
Un viu, sent, veu, barreja i escriu. Escric molt poquet. Si puc cada dia, però no tinc massa temps ni sóc capaç de fer-ho durant més d'una hora.
-Algun consell per a escriure?
No tenir pressa.
-Com reacciones a les crítiques?
La meva dona sempre és una lectora meravellosa. És l'única persona del meu entorn que les llegeix abans. Després intento fer cas a les editorials fins al punt de no trair-les ni de trair-me jo.
-El punt mig sempre és complicat.
En aquest cas [de La llamada de un extraño] tot és diàleg. No hi ha narrador ni descripcions ni paràgrafs independents. Va ser una juguesca amb mi mateix. En la primera novel·la l'editor em va dir que el que més li agradava eren els diàlegs. Així que la segona no té ni una línia de diàleg i en aquesta última tot és diàleg. Però és molt difícil ser original.
-Però aquesta estructura exigeix més al lector, no?
Trobo que el diàleg és de fàcil digestió per al lector, que li permet avançar més ràpid que les digressions. Tot i que és cert que és una mica més dur.
-Com és el moment de tenir l'obra publicada a les mans?
Són segons: mira ja està. Potser s'ha gaudit més en la preparació, com pot passar amb un viatge. Potser no cal donar-li més importància.
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada