Entre els bastidors de L'H Confidencial

[Viu L'Hospitalet, 76, març de 2012]

Toni Delgado

Per què ha guanyat La llamada de un extraño el Premi L'H Confidencial 2012? Com es fa el procés de selecció de les obres participants? Aquestes són algunes de les qüestions que ens respon Jordi Canal (Berga, 1955), director de la Biblioteca la Bòbila i un dels cinc membres del jurat.

Una lectora editorial, una professional que s'encarrega de llegir i analitzar obres per a editorials, ha estat l'encarregada de seleccionar els cinc finalistes. I és a la ronda final quan decideix el jurat, format pel propi Jordi Canal; Paco Camarasa, comissari de BCNegra i responsable de la llibreria Negra i Criminal; Blanca Rosa Roca, editora de Roca Editorial; Anna Riera, cap de Biblioteques de l'Hospitalet i Nancy López, lectora del club de lectura de la Biblioteca la Bòbila.

Un cop llegides les novel·les finalistes, els membres del jurat es reuneixen per a escollir-ne la guanyadora: "fem una primera ronda en què descartem la que menys ens ha agradat". A partir d'aquí cadascú explica els pros i els contres de les obres restants. Fins que "arribem a un acord". Un consens que generalment és gran. Tant que excepte el primer any la resta de guanyadors han estat triats "per unanimitat". En aquest cas, van escollir La llamada de un extraño per golejada: "dubtàvem amb una altra novel·la, però cada vegada li veiem a aquella més errades i més virtuts a la de Rafael". Total que la decisió va ser clara, 5-0.

I per què van triar la novel·la de l'autor barceloní? Per moltes coses: "el plantejament era diferent. Només està escrita a partir de diàleg. Era un risc important i l'escriptor el resol". A més, l'obra "se surt de la història clàssica de detectius i policies".

A Jordi Canal cada dia li interessen més les novel·les de "personatges normals als quals els passen coses extraordinàries". I Rafael Alcalde perpetra un "thriller en què apareixen coses actuals, temes quotidians, l'element de la manipulació, l'ús de les tecnologies, que ens volen fer creure que ens fan més lliures i succeeix tot el contrari".

El director de La Bòbila assegura que és un lector i no pas un crític i que llegeix amb la tripa: "si m'agrada, m'agrada. La llamada de un extraño és una novel·la amb ganes de fer quelcom diferent, molt personal".