Catalunya sota sospita

[Regió 7, 4 de febrer de 2012]


Susana Paz

La novel·la negra s'enriqueix amb una nòmina d'autors del país que creix i es diversifica. Repàs d'un gènere molt viu

Colònia de Can Bartet. Al Berguedà, Esteve Ruscalleda, inspector del jutjat de Berga, investiga la mort d'una dona, la majordoma del mossèn. És el punt d'arrencada del debut de l'escriptora Marta Banús (Barcelona, 1949), una de les autores convidades a la BCNegra que, fins dissabte que ve, reunirà a la capital catalana una seixantena d'autors que es dediquen  a aquest gènere. També catalans. I és que la nòmina de crims escrits en la llengua de Fabra passa per un dolç moment. Ni subproducte ni subgènere. Negra (beneïda per la intel·lectualitat) o policíaca (per les masses: qui és el culpable). Sebastià Bennasar, Teresa Solana, Pau Vidal, Agustí Vehí, Salvador Balcells, Jaume Benavente, Marc Pastor, Jordi de Manuel, Juli Alandes, Albert Villaró... Podem parlar d'una novel·la negra catalana o a la catalana? D'uns referents? D'uns temes propis?

L'expert. Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet. Un berguedà, Jordi Canal i Artigas (1955) va decidir, en ple declivi del gènere, a mitjans dels anys 90, proposar a la Diputació de Barcelona un centre dedicat exclusivament al gènere negre i policíac, el primer del país. Ho va aconseguir, el 1999. Es va inventar, també, el primer club de novel·la negra de l'estat. I és, al costat d'Àlex Martín, coautor d'un estudi imprescindible sobre l'edició de novel·la negra a Catalunya, La cua de palla: retrat en groc i negre (Alrevès). El llibre, una anàlisi crítica, rigorosa i gens complaent dels camins de l'edició, recull l'aposta i la decadència d'Edicions 62 en la mítica col·lecció "La cua de palla" ("el que no va poder fer el franquisme ho va poder el mercat", diu Canal). L'assaig no oblida la segona gran col·lecció, La Negra de La Magrana. Depura responsabilitats i reparteix aplaudiments. Tot té un principi i un final.

L'inici. El principi de la novel·la negra té un nom Manuel de Pedrolo. Amb un antecedent, Rafael Tasis. "Pedrolo és el gran introductor dels gèneres a Catalunya, novel·la negra, ciència-ficció... creia en la literatura popular i volia difondre-la", explica Canal. Director de La Cua de Palla (1963-1970), el seu gran deixeble va ser Jaume Fuster --l'introductor del terme "perdiguer" com a sinònim de detectiu-- i el col·lectiu literari Ofelia Dracs (Joan Rendé, Joaquim Carbó, Maria Antònia Oliver, Pep Albanell...). La tercera baula de la cadena és Andreu Martín que deixa de ser un "deixeble lineal" i beu, sobretot, de Vázquez montalbán i Jaume Fuster. Martín "normalitza el gènere. Podem considerar els escriptors del segle XXI deixebles de Martín? "No, ni crec que ells tinguin cap sentiment de generació".

El boom actual. Canal el situa entre el 2005 i el 2006. La culpa que la literatura negra no estigui morta després de la letargia dels anys 90 és dels nòrdics? En bona part, sí. "L'efecte Millenium de Stieg Larsson ha ajudat a què moltes editorials es decidissin a publicar novel·la negra: van veure que hi havia lectors". El gènere negre, assegura el berguedà, "és la novel·la realista del nostre temps".

Els investigadors. "La primera novel·la negra que vaig llegir protagonitzada per un Mosso d'Esquadra no se la creia ningú. Es forçava una realitat que no existia però la realitat va anar canviant". I molt. Un elevat tant per cent de la novel·la negra catalana actual té a un mosso com a protagonista. I a ningú, ara ja, no li estranya. Els temes? Els que preocupen a la societat: corrupció, immigració... La normalització total arribarà, segons Canal, quan "el protagonista sigui un policia corrupte, com passa a totes les policies del món."

El suport editorial. Les col·leccions (amb cobertes identificables, numeració dels títols i un director editorial que faci de nexe entre editorial i lector) són, per a Canal, "bàsiques". En definitiva, la feina que Pedrolo va fer a La cua de palla o Fuster a La Negra de la Magrana (on es van publicar un bon nombre d'autors catalans entre el 85 i el 95). I la que Àlex Martín ha iniciat a Crims.cat, una col·lecció de l'editorial Alrevès i també una pàgina web dedicada a la novel·la negra en català. Saben quin autor ha publicat en el que han estat, fins ara, les dues grans col·leccions a Catalunya? Andreu Martín, que també ha obert el foc a Crims.cat, nascuda amb vocació de ser la tercera gran col·lecció de la història del gènere al país. Un Andre Martín, diu Canal, que "sempre ha obviat les modes i ha fet, durant anys, la travessa del desert".

Podem parlar d'una novel·la negra catalana? Encara no: "jo crec que falten uns 10 o 15 anys per poder parlar d'una novel·la negra catalana. La majoria d'autors són del segle XXI, s'ha de veure cap a on es dirigeixen, qui continua i qui plega. Entre els autors actuals, Canal destaca Agustí Vehí, sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, pel seu llenguatge "empordanès" i un humor sorneguer: "quan la novel·la negra surt a comarques s'enriqueix el gènere".


Jordi Canal. Berga 1955. Als 17 anys va marxar de la capital berguedana per estudiar Biologia a Barcelona. Però va decidir ser bibliotecari. Manté vincles personals amb Berga i una cita ineludible: la Patum. Jordi Canal és director de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet des de 1999, la primera biblioteca del país dedicada a aquesta especialitat; és el creador del fanzine L'H Confidencial i del primer club de lectura de novel·la negra a l'estat espanyol. Des del 2007 coordina el Premi Internacional de novel·la negra L'H Confidencial.