1.- Narrativa en català.- Cartes a Mercè Rodoreda, d’Armando Obiols (La Mirada).- Un epistolari que no hauria de passar desapercebut, ni pels dos autors portagonistes, ni per la qualitat literària de les cartes ni per les moltes revelacions que hi apareixen.
2.- Narrativa en castellà.- Las niñas perdidas, de Cristina Fallarás (Roca).- El Premi L’H de novel·la negra, amb una detectiu embarassada i assassina d’animals i un entorn de BCN tan negre, tan pervers i violent, que gairebé sembla una novel·la de terror…
3.- Narrativa estrangera.- La gavina, de Sándor Márai (Salamandra / Empúries).- La darrera obra publicada entre nosaltres del mestre hongarès, una prova de com la qualitat també s’obre pas de vegades entre els més venuts: és la història d’amor d’un funcionari tan deshumanitzat com per decidir que morin milers de persones signant un paper.
4.- No ficció.- Honrarás a tu padre, de Gay Talese (Alfaguara). Tothom n’ha parlat aquests dies: el mestre del nou periodisme es va infiltrar a la màfia i el resultat, aquest clàssic, va fer que tothom l’admirés, i també que naixessin sèries com Los Soprano.
5.- La raresa del Ricard.- Libro de Cocina de la República, d’Isabelo Herreros (Reino de Cordelia).- Una mirada a la tasca que van fer durant la segona república revistes com Menage i Paladar, en les que les receptes ja s’orientaven a la salut amb una modernitat que el franquisme va fer oblidar. Un receptari que val un règim (polític, és clar)!
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada