Aquest ja l'he llegit

[El Mundo / Tendències, 12 de maig de 2011]

Rafael Vallbona

Que es puguin trobar al mercat quatre novel·les amb el mateix títol i tres portades de llibres diferents dissenyades a partir de la mateixa imatge, és un símptoma d'allò que és el sector editorial d'ençà que la decisió de com serà un llibre és en mans dels departaments de màrqueting. Un paso en falso és una novel·la d'Anna Dankóvsteva que va publicar El Acantilado el 2003; però també és el títol d'una novel·la de Sofie Laguna publicada per Espasa l'any 2009, de l'última de Harlan Coben publicada per RBA l'any passat i d'una de Kjell Ola Dahl editada per Emecé el mateix any. A qui busquen confondre?

Reino de sombras d'Alan Furst (Umbriel 2002), Muerte en Breslau de Marek Krajewki (Alamut 2008) i Los crímenes del No-Do de Carles Schenner (Principal de los libros 2011) tampoc no tenen una vida comercial senzilla: les tres comparteixen la mateixa imatge a la portada.

Com diu un fidel còmplice del columnista: "Els lectors cada vegada tenim més la impressió que aquest llibre ja l'hem llegit", motiu pel qual és probable que acabem no comprant cap dels títols esmentats per una simple mimesi provocada per una simple incompetència. Tret dels que van ser els primers en escollir títol o portada, la resta farien bé en reflexionar cobre si és el mateix vendre una novel·la que una nevera.

A moltes editorials la clàssica figura de l'editor ha desaparegut. La feina de llegir els originals amb boli vermell i d'acomboiar l'autor en el procés de depuració, correcció i comercialització del seu llibre, s'ha substituït per la pressió d'assolir objectius comercials i de quadrar pressupostos. Del destí de les obres se n'encarrega màrqueting, un indret on, sovint, la literatura interessa poc.