Pot semblar un accident, de Sebastià Bennasar (Meteora)

Sebastià Bennasar. Pot semblar un accident: la novel·la negra i la transformació dels Països Catalans, 1999-2010. Pròleg d'Àlex Martín Escribà. Barcelona: Meteora, 2011. ISBN: 978-84-92874-34-7

Entorn negre

La darrera dècada ha viscut la consolidació permanent del gènere negre, però a això hi han contribuït alguns fenòmens que s’han retroalimentat i que conformen un mosaic molt interessant. Si bé en els orígens del gènere teníem grans col·leccions que arriben fins als tardo-noranta –cas de la Negra de la Magrana- en cap cas no havien aparegut infraestructures singulars com la de la Biblioteca La Bòbila, de l’Hospitalet, la primera especialitzada en gènere negre de tot l’Estat espanyol i que obre les portes dedicada a aquesta literatura el 1999 o la llibreria Negra y Criminal de la Barceloneta, on hi ha un dels màxims impulsors i difusors del gènere, com és el llibreter Paco Camarasa.

El 2005 va néixer a Barcelona el festival BCNegra que cada any du fins a la ciutat alguns dels millors escriptors de novel·la negra del món i que des de fa tres anys dedica una taula rodona a presentar part de la collita catalana publicada l’any anterior. El 2007 va néixer el festival Lloseta Negra, dedicat a la novel·la negra en català, celebrat a Mallorca durant tres anys consecutius i on han estat homenatjats creadors com Maria Antònia Oliver, Antoni Serra o Andreu Martín i fins i tot ha nascut el premi Crims de Tinta, convocat per la conselleria d’interior de la Generalitat de Catalunya per a novel·les negres inèdites i que ja ha arribat a la tercera edició amb guanyadors com Marc Pastor, Carles Quílez i Teresa Solana.

Tot això ens ha d’omplir d’esperança. Potser mai en la història no hi havia hagut tants de lectors en català com ara i poques vegades s’havien publicat tantes novel·les negres escrites en català originàriament. Tenim un problema de distribució i de venda, de visibilitat, però en cap cas ni de quantitat ni de qualitat. I ja hem vist que la novel·la negra és una eina perfecta per a descriure la societat on vivim. A poc a poc hi comença a haver-hi canals de visibilitat, els nostres autors són convidats per sistema a festivals no només a casa nostra i algunes de les novel·les es van traduïnt a altres llengües. Del desastre de l’any 98 hem passat a la semieufòria actual. Ara només cal consolidar-ho.