El detectiu reuneix els sospitosos del crim en una sala, es dirigeix a cada un d'ells i després resol qui és l'assassí. L'esquema dels relats d'Agatha Christie protagonitzats per Poirot. Res a veure amb la protagonista de Mis niñas muertas, de Cristina Fallarás, l'obra guanyadora de la 5a edició del Premi Internacional de Novel·la Negra L'H Confidencial 2011: una detectiu embarassada de 26 setmanes amb despatx al Raval barceloní
Toni Delgado
El gènere s'ha adaptat als temps, ja no està basat en els grans arquetips, sinó que es centra en les "disfuncions socials", en apropar diferents realitats i ho fa amb un to "costumista". Els personatges, afegeix Jordi Canal (Berga, 1955), director de la Biblioteca la Bòbila, ja no són tan plans, sinó que estan més "pulits", situats en un entorn concret, i són més "complexos i contradictoris". Canal elogia Mis niñas muertas [publicada, com contemplen les bases, per Roca Editorial però amb el títol de Las niñas perdidas] perquè Fallarás ha sabut "trobar l'equilibri" entre "la duresa de la història [repleta de temes incòmodes com la pornografia infantil o la pedofilia] i el llenguatge". Un dels motius pels quals ha estat mereixedora del premi L'H Confidencial 2011, organitzat per la Bòbila i l'Ajuntament. L'acte de lliurament, pensat com una trobada dels lectors, se celebrarà a l'auditori de la Bòbila el proper dia 26, i serà de lliure accés.
"Sempre hem volgut que fos molt àgil, perquè aquest tipus d'esdeveniments només interessen als guanyadors", reflexiona Canal, "però volem que la gent s'ho passi bé". La fórmula és fresca: es fa un espectacle en petit format —"aquest any serà una creació artística en el moment, no t'avanço més"—. Els lectors podran intercanviar opinions i parlar amb Fallarás amb un còctel a la mà, un clàssics del Perú: amb llimona, sucre, blanc d'ou... I, es clar, l'escriptora presentarà el seu llibre i rebrà el premi, que té una dotació econòmica de 12.000 euros.
Els lectors editorials
L'H Confidencial compta amb participants d'arreu del món. La novel·la triomfadora de la primera edició, l'any 2007, va arribar des de Mèxic —Ley garrote, de Joaquín Guerrero-Casasola— i la segona, d'Argentina —Retrato de familia con muerta, de Raúl Argemí—. En aquesta cinquena edició s'ha batut el rècord de participació amb 88 obres. Més de 80 lectors editorials [sic] s'han encarregat de fer fitxes de cada novel·la, documents que inclouen una ressenya o el valor comercial o artístic de l'obra. "Les cinc que consideren millors són les finalistes del premi", explica Canal, que forma part del jurat.
"Un somni que tenia al cap"
L'any 1999, quan es va inaugurar la Biblioteca la Bòbila, la novel·la negra passava per la "seva pitjor època", després del gran boom dels anys 70 i 80. Canal va veure que podia ser interessant recopilar les novetats i els clàssics a la nova biblioteca, que dirigiria (i continua) dirigint: "la idea era un somni que tenia al cap des de feia un temps". El començament va ser modest (el fons inicial era de 300-400 novel·les negres i ara en tenen més de 5.000).
El gènere va començar a revifar entre 2003 i 2004, es va reforçar el 2005 [Any del Llibre i la Lectura, i de la Primera Trobada de Novel·la Negra, celebrada a Barcelona]. Com s'explica l'ascens d'aquest tipus de relats? "Un factor és la globalització", reflexiona Canal, "l'individu es troba amb un món que està canviant a gran velocitat i troba en la novel·la negra una eina per acostar-se a altres realitats".
.webp)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada