Acte de lliurament del VI Premi Pepe Carvalho a Andreu Martín

[Ajuntament de Barcelona, 3 de febrer de 2011]

El jurat, format per Paco Camarasa, Juan José Arranz, Jordi Canal, Alícia Giménez Bartlett, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán, van acordar, per unanimitat, atorgar el Premi Pepe Carvalho a Andreu Martín, perquè “des de la seva primera novel·la, Aprende y calla el 1979, s’ha convertit en un dels punts de referència del gènere negre-criminal al nostre país i en totes les llengües a les quals s’ha traduït”.

 

Dijous, 3 de febrer, a les 19 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (plaça de Sant Jaume, 1), Jordi Martí, delegat de Cultura, entregarà el VI Premi Pepe Carvalho a l’escriptor Andreu Martín. El jurat, format per Paco Camarasa, Juan José Arranz, Jordi Canal, Alícia Giménez Bartlett, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán, van acordar, per unanimitat, atorgar el Premi Pepe Carvalho a Andreu Martín, perquè “des de la seva primera novel·la, Aprende y calla el 1979, s’ha convertit en un dels punts de referència del gènere negre-criminal al nostre país i en totes les llengües a les quals s’ha traduït”. El jurat també va considerar que l’autor “mostra en la seva obra l’amplitud de temes i de perspectives que el gènere pot adoptar per descriure una realitat, en ocasions oculta. Creador de personatges com Flanagan o Esqius, ha transitat pels molts matisos que el gènere pot donar en mans d’un gran novel·lista. Si Pepe Carvalho és un detectiu immortal que camina pels carrers de Barcelona, les pàgines d’Andreu Martín en són el complement perfecte”.

 

Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor i guionista de còmic, teatre, cinema i sèries de televisió. Es considerat un dels mestres de la novel·la negra espanyola. Ha escrit, entre d’altres, les novel·les policíaques Muts i a la gàbia (1986), Pròtesi (1990. Premio Círculo del Crimen), Si és no és (1987. Premi Deutsche Krimi Preis International), Barcelona Connection (1988. Premi Hammet), Per l'amor de Déu (1994), L'home que tenia raor (1997. Premi Hammet), Jutge i part (1996), Bellíssimes persones (2000), Veritats a mitges (2000), Corpus delicti (2002), Cop a la Virreina, amb Carles Quílez (2002), El blues del detectiu immortal (2006), Barcelona Tràgica (2009). Com a autor de literatura juvenil ha guanyat, juntament amb Jaume Ribera, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1989) per No demanis llobarro fora de temporada, títol amb què va començar la sèrie de llibres dedicats al jove detectiu Flanagan. La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, francès, italià, lituà, holandès, basc i bable.