[El País / Quadern, 11 de novembre de 2010]
Quan t'arriben més de 10 novel.les negres, policíaques o com se'n vulgui dir, per setmana, penses que això petarà. Va passar als darrers anys vuitanta i primers noranta. Va ser tot un catacrac. Hi havia vuit o deu col.leccions: Etiqueta Negra (Jucar), Crim. Novela Negra (Martínez Roca), Destino Suspense, Crimen & Cía (Versal), la Serie Carvalho... Alfa 7 (Laia), que el 1987 va crear el Premi Alfa que va recaure en Andreu Martín per El día menos pensado. La pionera La Cua de Palla (Edicions 62), que va tenir una primera època entre el 1963 i el 1970, va tornar als vuitanta; La Negra, de La Magrana... Van renovar el panorama, però de mica en mica van anar desapareixent. El mercat es va saturar.
Pot tornar a passar, ara? Tot indica que no. Les condicions han canviat. Un indici n'és el nou boom que va començar abans de la popular trilogia d'Stieg Larsson, amb el també suec Henning Mankell que, de cada una de les històries de l'inspector Wallander, en va vendre entre 30.000 i 50.000 exemplars. Arnaldur Indridason i K. O. Dahl, per exemple, també van publicar abans que comencés la moda nòrdica.
El que ha canviat de veritat és que ara el gènere s'accepta. Hi ha biblioteques especialitzades, com La Bòbila, a l'Hospitalet de Llobregat, i llibreries com la Negra y Criminal, a la Barceloneta. D'altres, com Laie, La Central o la Casa del Llibre també li dediquen un espai. Se celebren trobades dedicades al gènere arreu d'Espanya. Des de la veterana Semana Negra de Gijón a la consagrada BCNegra, Olot Negre o Getafe Negro, que enguany s'ha estès a Viladecans. També s'ha fet un lloc a les universitats: a la de Salamanca se celebra cada any un congrés i, a la d'Alacant, unes jornades.
El gènere negre, considerat durant anys com de segona divisió, ara la crítica el té en compte.
Menys col.leccions, però sòlides. Com la Serie Negra de RBA, Roja y Negra de Mondadori, Plata Negra d'Urano, les sèries d'Alba, Siruela, Amsterdam, Maeva, els autors de Tusquets, Anagrama, els esforços de 62 i La Magrana per publicar bons autors en català. Hi ha moltes traduccions, però també hi ha més interés pels escriptors espanyols. Conviuen amb els més reconeguts, com Francisco González Ledesma, Andreu Martín, Juan Madrid, Alicia Giménez Bartlett, nous noms: Eugenio Fuentes, Domingo Villar, Teresa Solana, Marc Pastor, Jordi de Manuel, Carlos Zanón, entre d'altres.
Definitivament, el gènere negre té una salut de ferro.
Quan t'arriben més de 10 novel.les negres, policíaques o com se'n vulgui dir, per setmana, penses que això petarà. Va passar als darrers anys vuitanta i primers noranta. Va ser tot un catacrac. Hi havia vuit o deu col.leccions: Etiqueta Negra (Jucar), Crim. Novela Negra (Martínez Roca), Destino Suspense, Crimen & Cía (Versal), la Serie Carvalho... Alfa 7 (Laia), que el 1987 va crear el Premi Alfa que va recaure en Andreu Martín per El día menos pensado. La pionera La Cua de Palla (Edicions 62), que va tenir una primera època entre el 1963 i el 1970, va tornar als vuitanta; La Negra, de La Magrana... Van renovar el panorama, però de mica en mica van anar desapareixent. El mercat es va saturar.
Pot tornar a passar, ara? Tot indica que no. Les condicions han canviat. Un indici n'és el nou boom que va començar abans de la popular trilogia d'Stieg Larsson, amb el també suec Henning Mankell que, de cada una de les històries de l'inspector Wallander, en va vendre entre 30.000 i 50.000 exemplars. Arnaldur Indridason i K. O. Dahl, per exemple, també van publicar abans que comencés la moda nòrdica.
El que ha canviat de veritat és que ara el gènere s'accepta. Hi ha biblioteques especialitzades, com La Bòbila, a l'Hospitalet de Llobregat, i llibreries com la Negra y Criminal, a la Barceloneta. D'altres, com Laie, La Central o la Casa del Llibre també li dediquen un espai. Se celebren trobades dedicades al gènere arreu d'Espanya. Des de la veterana Semana Negra de Gijón a la consagrada BCNegra, Olot Negre o Getafe Negro, que enguany s'ha estès a Viladecans. També s'ha fet un lloc a les universitats: a la de Salamanca se celebra cada any un congrés i, a la d'Alacant, unes jornades.
El gènere negre, considerat durant anys com de segona divisió, ara la crítica el té en compte.
Menys col.leccions, però sòlides. Com la Serie Negra de RBA, Roja y Negra de Mondadori, Plata Negra d'Urano, les sèries d'Alba, Siruela, Amsterdam, Maeva, els autors de Tusquets, Anagrama, els esforços de 62 i La Magrana per publicar bons autors en català. Hi ha moltes traduccions, però també hi ha més interés pels escriptors espanyols. Conviuen amb els més reconeguts, com Francisco González Ledesma, Andreu Martín, Juan Madrid, Alicia Giménez Bartlett, nous noms: Eugenio Fuentes, Domingo Villar, Teresa Solana, Marc Pastor, Jordi de Manuel, Carlos Zanón, entre d'altres.
Definitivament, el gènere negre té una salut de ferro.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada