Achilipú Apú Apú

[El Mundo / Tendencies, 11 de juliol de 2008]

Rafael Vallbona

La gira de poetes catalans i amazics ‘Veus paral·leles, de l’Atles a Formentor’ va fer un ‘bolo’ extra a l’Ateneu de Barcelona, en col·laboració amb la Casa de les Llengües, que qualificarem d’estrany per evitar metàfores que es puguin malinterpretar. Cada poeta va llegir un sol poema, ningú no els va presentar mínimament (com si tothom hagués de conèixer-los), es va lliurar un programa de mà urgentment necessitat d’un curs d’edició de textos on no es donava cap informació de res ni de ningú, i la idea primigènia que 9 músics catalans i amazics acompanyarien 8 poetes de les mateixes cultures, va quedar reduïda a unes quantes interpretacions de rumbes i cançons amazics sense cap relació i amb molt poca gràcia. No sabia que la popular cançó de Dolores Vargas ‘Achilipú’, fos significativa d’alguna d’aquestes cultures. Vull pensar que a la gira oficial l’espectacle no sigui tan desolat. No s’anuncia la presència dels músics rumbero-amazics, i això pot ajudar; però cal fer venir tants autors per llegir un sol poema? Hi haurà un programa amb una mica més de cara i ulls?

Avui comença la Semana Negra de Gijón. Entre la llarga llista d’autors que van a presentar els seus llibres només n’hi ha dos de catalans, Empar Fernández i Carles Quílez, i no es presenta cap llibre escrit en català. Tan poc els interessa a les editorials catalanes la cita més important i mediàtica d’Europa sobre el gènere negre? Dimecres es van saber els premis Brigada 21 als millors llibres de sèrie negra. Enguany ha guanyat en Pau Vidal amb ‘Aigua bruta’ (Empúries) i hi havia altres candidats en català, cosa que no sempre passa. Faré un oxímoron forçat: tan poc interessa un gènere que ven bé?