[Diari de Barcelona, 13-14 de desembre de 2003]
Rafael Vallbona, escriptor
En menys de cinc anys per la Biblioteca La Bòbila han passat més d'un milió d'usuaris. Aquesta biblioteca va ser inaugurada el 27 de març de 1999 gràcies al Programa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona en conveni amb els ajuntaments de l'Hospitalet i Esplugues de Llobregat. La Biblioteca la Bòbila es troba en els límits d'ambdós municipis, als humils barris de Pubilla Casas i Can Vidalet. A 30 de novembre d'enguany, el fons documental és de 33.336 documents. O sigui que poca broma.
La Biblioteca La Bòbila destaca pel seu fons especial dedicat al gènere negre i policíac. Precisament fa poques setmanes van fer el que havia de ser un modest acte d'homenatge a Manuel Vázquez Montalbán que, a la fi, va resultar multitudinari; i encara uns dies enrera havien tancat un cicle de xerrades i projeccions dedicat a les novel·les i els films del genial Jim Thompson, autor de la famosa "1280 ànimes". El seu bibliotecari és en Jordi Canal; no vull escriure una ratlla més sense felicitar-lo per la feina que està fent.
Les biblioteques públiques són, ara per ara, els millors i més potents agents socials de difusió cultural. El pol d'atracció i agitació ciutadana que no sempre han aconseguit ser els centres cívics ho han aconseguit uns equipaments que, només fa unes dècades, eren tant exòtics com els rovellons a l'Eixample. L'èxit de les biblioteques és l'èxit dels ciutadans d'un país que creix i es fa més culte, noble i ric, que va dir el poeta.
El Departament de Cultura de la Generalitat va decidir fa anys abandonar Barcelona en aquest tema. Així, mentre la geografia del país s'anava omplint de biblioteques (algunes molt ben fetes i plantejades i altres no tant), la capital, amb una Biblioteca de Catalunya d'accés restringit i sense ni tant sols la biblioteca provincial que el Ministeri té a totes les capitals de província, esllanguia. El projecte endegat per l'àrea municipal de Cultura ha posat la ciutat al nivell que li pertocava i encara no ha acabat, tot i que el seu èxit ha estat reconegut internacionalment i, el que és més important, recompensat amb l'afluència massiva de veïns. Felicitem-nos tots. Ser més llegits ens fa més lliures.Ara només falta que els escriptors rebin un percentatge de drets d'autor per llibre cedit. Llavors sí que aniríem nord enllà.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada