Cínics a l'Hospitalet

[El Periódico/Llibres, 17 de juny de 2004]

Debat clandestí sobre la miserable vida dels gossos a la novel·la negra

Antonio Baños

Fa una pila d'anys hi havia un grup d'atenesos que s'ajuntaven per conspirar a la porta del gimnàs El gos blanc (Cynosargos en grec). Antístenes, Diògenes i tota la colla van ser aviat anomenats els cínics, és a dir, els del gos. Tots plegats van fer fortuna a la seva manera i el nom es va desvirtuar, i va quedar associat a persones més o menys malvades com tertulians i representants de futbolistes.
Els responsables de les biblioteques de l'Hospitalet, amb l'ànim de vèncer el cinisme de la població, han organitzat un cicle de conferències sobre animals de companyia. No em preguntin què hi tenen a veure els llibres amb les mascotes, perquè no en tinc ni idea. El cas és que divendres, a la biblioteca de la Bòbila, la xerrada versava sobre els gossos policia. El tema invitava a cordar-se les sabates i fugir corrents, però la presència de Paco Camarasa, director de la llibreria Negra y Criminal, em va retornar la confiança. Camarasa va començar la seva exposició sobre el gos a la literatura negra: "En el gènere negre gairebé no hi ha gossos". Bé. I per arreglar-ho, va citar una llista de gats il·lustres, des d'El gat negre de Poe fins a Francis, el gato detective del turc Akif Pirincci, capaç d'atrapar un assassí de mixos.

Quan les nou persones del públic (la majoria, propietaris de cànids) es començaven a desesperar, va parlar Carles Vilà, ensinistrador de gossos. Guapo, entusiasta, Vilà va equilibrar les capacitats de les dues espècies: "Els gats podrien ensumar la droga tan bé com els gossos però mai dirien al policia on és", va sentenciar. Seria millor dir que encara no sabem quin és el preu del silenci d'un gat. Vilà va ser crític amb la policia canina: "¿Com és possible que al Camp Nou hi hagi dòbermans sense morrió? ¿I si s'escapen i mosseguen Ronaldinho?". Quin silenci que es va fer.

Vilà va seguir parlant sobre quissos i va acabar amb el cocker, el més dolent de tots els gossos. "El cocker és l'únic que porta a terme agressions idiopàtiques, és a dir, totalment gratuïtes". I vaig recordar els cínics, que els semblava bé masturbar-se en públic, recomanar l'incest i insultar la benpensant àgora. Ara sé que l'esquerp Diògenes tenia un cocker blanc a la seva bóta. Una versió àtica de La dama i el vagabund

L'OLIVA

Velles glòries

Al cartell sobre la xerrada s'anunciava la presència de Pincher, el gos més conegut com a Trasto de la sèrie El cor de la ciutat, de TV-3. Però Pincher no hi va anar per raons fora de la seva voluntat. Com aquelles velles glòries, Pincher deu patir al veure que la sèrie ha optat des de fa una setmana per un cadell. Ja no hi ha papers per als actors madurs. És una queixa general.