“Barcelona és l’única protagonista de les meves novel·les”

[canal-h.net, 6 d'abril de 2003]


L’escriptor Francisco González Ledesma parla a L'H del seu univers literari

Amb una disculpa va començar l’escriptor Francisco González Ledesma la xerrada que va protagonitzar a l’auditori del Centre Cultural de la Bòbila. Una disculpa per la seva absència en el darrer acte a què el va convidar el centre per una acumulació de circumstàncies que González Ledesma va descriure amb el seu particular sentit de l’humor.

Un humor que va mantenir fins i tot durant la narració de totes les desgràcies i misèries que van envoltar la seva infantesa al Poble Sec: “Una època molt amarga marcada per la guerra però que em va fer aprendre què era la solidaritat, l’amistat, la pobresa compartida i l’esperança”, explica l’escriptor recordant que “tot això explica la meva vida literària, aquella Barcelona trista, vençuda però que sempre esperaves que canviés, és això el que em va portar a escriure”.

González Ledesma és advocat, premi Roda Ventura del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i també és periodista ja que ha sigut redactor en cap de La Vanguardia i de El Correo Catalán. Com a escriptor ha obtingut diferents premis com ara el Premi Internacional de Novel·la, premi a la millor novel·la estrangera publicada a França o Premi Ciutat de Barcelona de Cinema. I de les tres professions, aquesta és la més antiga perquè González Ledesma escriu des dels 12 anys.

Una vocació precoç que no li ha estalviat fracassos i negatives dels editors. La seva primera novel·la, Sombras Viejas va ser prohibida a Espanya l’any 1948 perquè la censura franquista la va considerar pornogràfica i obra d’”un rojo”. Segons l’autor, “jo havia tingut mestres republicans que creien en la llibertat i jo era un admirador de Lluís Companys que era l’ídol del meu barri, i clar, tot això és notava en la meva escriptura”. Aquesta obra inèdita veurà la llum més de mig segle després gràcies a la iniciativa de l’editorial francesa L’Atalante que la publicarà l’any vinent en aquest país.

Un nom a l’ombra

Després d’aquesta mala experiència amb la censura, González Ledesma va suposar que mai publicaria un llibre mentre Franco continués en el poder. Així va ser, l’autor no va veure publicat un llibre amb el seu nom fins el 1977. Durant aquests anys va satisfer les seves inquietuds literàries amb altres formats. Per una banda, escrivia guions d’aventures per als còmics Pulgarcito de l’editorial Bruguera. Uns còmics plens de fantasia, carrerons estrets, fantasmes, i que segons l’escriptor “Terenci Moix em va dir que el meu era el còmic més ben escrit que havia llegit mai”.

L’altra vessant literària consistia en escriure novel·les d’aventures amb un pseudònim. Però González Ledesma no es penedeix d’aquesta època perquè “em va servir d’aprenentatge, vaig inculcar l’hàbit de llegir en gent que no llegia, em va permetre fer una carrera, mantenir la família i casar-me”.

González Ledesma va abandonar la professió d’advocat per dedicar-se al periodisme, i cada matinada la dedicava a escriure novel·les que parlaven sempre de Barcelona. “Sempre he tingut la pretensió que els carrers amaguen una història, les cases tenen fantasmes i guarden la veu i la paraula de les persones que hi han viscut perquè les ciutats tenen ànima i Barcelona és la protagonista de les meves novel·les”, confessa l’escriptor.

La humanitat d’un policia

Els còmics i les novel·les d’aventures van portar la popularitat, però el prestigi va arribar amb la democràcia i els inicis de González Ledesma en la novel·la negra, un gènere inexistent durant el Franquisme, i per tant, una Espanya que no havia estat explicada. La incursió en el gènere la va fer acompanyat del seu gran descobriment, el policia Méndez, personatge que va crear a partir de 4 persones de la vida real. Segons el pare de la criatura, Méndez “pot semblar un home cínic però jo el veig ple de sensibilitat i compassió. Ell no creu en la llei ni en la política però sí en la humanitat”.

El policia Méndez també protagonitzava Crónica sentimental en rojo, novel·la que va guanyar el Premi Planeta l’any 1984, fet que va agafar desprevingut al propi autor i a l’editorial que ni tan sols el van convidar al sopar de lliurament del premi. González Ledesma va explicar a l’auditori el funcionament d’aquest guardó: “Planeta per assegurar-se el prestigi demana a un escriptor reconegut que escrigui una novel·la perquè guanyi, però sempre que no hi hagi una millor”.

Les aventures per la Barcelona més sòrdida del policia Méndez continuen en El pecado o algo parecido (Planeta), la seva darrera novel·la publicada a Espanya, ja que posteriorment ha sortit a França Ceniza, obra sobre una venjança que arriba amb 40 anys de retard.