El complicat món de les sectes, segons Pepe Rodríguez

[canal-h.net, 25 de gener de 2002]

María Isabel Vergara

El periodista i escriptor Pepe Rodríguez va oferir dimecres 23 a la biblioteca de la Bòbila una xerrada titulada El domini de les sectes on va explicar els principis i mecanismes d’aquest fenomen que s’estén en la nostra societat. La conferència s’inclou dins del cicle “+ que llibres” que porta diversos especialistes a les biblioteques de L’Hospitalet per parlar de temes que interessen a la ciutadania.

El periodista analitza a la Biblioteca de la Bòbila aquest fenomen social

“La capacitat humana per abusar i ésser abusat és pràcticament infinita”. Amb aquesta frase, el periodista Pepe Rodríguez va definir el perill i la importància que poden arribar a tenir les sectes, un tema que ell coneix molt bé perquè està considerat com un dels millors experts en problemàtica sectària i els seus llibres i articles són una referència obligada per a tots els interessats, a més d’assessorar diferents Administracions i afectats. Rodríguez va parlar de la manipulació com un element present en diferents àmbits perquè “la societat necessita que siguem bons nens, per tant hi ha una manipulació social”, però la va diferenciar de la sectària perquè aquestes organitzacions utilitzen l’aïllament de la persona i la culpabilització.

Una eina clau de les sectes és fer creure al deixeble que la seva vida fora del grup és un fracàs, però això no afecta a tothom per igual i dins d’una secta es poden trobar diferents graus de dependència, com ho explica Pepe Rodríguez: “Hi ha molta gent que va perquè està interessada en el que diuen però quan es fiquen amb la seva llibertat i intimitat fan un pas enrera”. No tothom reacciona igual, hi ha altres persones que no han après estratègies per defensar-se dels problemes, que no han madurat correctament i viuen angoixats i es senten fracassats. Aquestes situacions sovint es resolen amb reductors d’ansietat que produeixen tot tipus d’addicions com poden ser les drogues, l’alcohol, el sexe, la feina, Internet, la bulímia i també una secta.

Per tant, la problemàtica sectària té a veure amb la fragilitat d’una persona i el seu entorn social. Un cop fabricat el sectari, la seva voluntat depèn del líder que pot aconseguir el que vulgui d’una persona: diners, propietats, sexe. L’abús el dictamina el líder perquè segons Rodríguez “ hi ha líders que només són controladors i no abusen dels deixebles però altres els poden convertir en un esclau, en un robot”. Arribat a aquest punt és molt complicat sortir de la secta i l’expert, Pepe Rodríguez, aconsella les famílies que no pressionin la persona “perquè encara es tanca més en l’objecte del seu enamorament”.

Però qui té més dificultats allunyar-se d’una secta són els nens que han nascut o s’han criat dintre d’aquest món perquè “ si has entrat als 20, 30 o 40 anys tens una família fora, tens un lloc on anar i no et serà estrany el món exterior però si has nascut en un món molt petit, no tens cap relació fora i a més et diuen que els altres són dolents, és molt difícil fer el pas o fins i tot pensar en fer el pas”, assegura Rodríguez. Segons aquest expert, l’única solució en aquests casos és que tinguin algú de referència a l’exterior com els avis o els oncles, o que surti tota la família.

Alguns tipus de sectes

Hi ha sectes molt diferents però no totes són perilloses per a les persones. Les sectes destructives són les que utilitzen tècniques de manipulació, aïllen l’individu de la societat i cometen delictes penals. Rodríguez va parlar de la cienciologia. Però també es donen casos en que tota una societat és membre d’una secta quan aquest grup arriba al poder. Rodríguez va posar com exemple l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini, el Franquisme i alguns països islàmics perquè els seus líders “utilitzen o han utilitzat un missatge paranoic en societats fracassades i humiliades”.