Si més no, Simenon

[Biblioteques de Barcelona, 17 de gener de 2014]

Si més no, Simenon
Mecanografia i radiografia negres en Georges Simenon
Del 30 de gener al 17 de maig de 2014 
Biblioteca Jaume Fuster

Dijous 30 de gener
19 h, inauguració a la sala d'exposicions amb Paco Camarasa (comissari de la BCNegra), Daniel Giralt-Miracle (crític d'art, fill de Ricard Giralt Miracle, autor de les portades de Simenon per a Aymà) i Joaquim Noguero (comissari de l'exposició)

19.30 h, conversa Simenon, el narrador d'històries, amb Paco Camarasa i l'escriptor Joan de Sagarra, amb la moderació de J. Noguero

Si a algú no li agrada la novel·la negra amb trames detectivesques, investigacions i crims, sempre li quedarà Simenon. És autor d'un tipus de narració que capgira els clixés associats al gènere, d'una literatura popular de qualitat que arriba més enllà del que el lector preveia, i d'una escriptura senzilla i clara, naturalíssima, que ens reconcilia amb l'amplitud de caràcters de tota la humanitat. Comprendre i no jutjar: el comissari Maigret comparteix aquesta divisa amb el Simenon escriptor, ciutadà, amic i pare. Amb una mecanografia tan compulsiva com les obsessions dels seus petits herois de carrer, l'escriptor belga radiografia en viu tot el que veu. En centenars de títols, busca i retrata el món quotidià, l'observa, l'interroga i l'analitza, s'hi passeja i el topografia. És més metge que policia. I agafa desprevingut el lector quan la trama varia contínuament de formes perquè ningú no se'n vacuni. Simenon s'empassa sencer el segle xx i el regurgita digerible.

De textura, el narrador és més atmosfèric que analític. S'impregna d'una memòria d'infant que percep sensualment el món. No és mai mecànicament deductiu. Per això el comissari Maigret s'emprenya quan li demanen quin és el seu mètode. Un mètode encarrila, encapsula restrictivament la realitat, marca el camí amb la rodera d'uns prejudicis que podrien engavanyar-nos i fer-nos perdre el nord. Simenon comença nou en cada novel·la com Maigret arriba verge a cada cas. Tots dos es deixen anar rere les passes dels personatges perquè la història prengui sentit, quan de cop els indicis s'arrengleren en un relat coherent. Cal deixar-se embolcallar per les circumstàncies de la mateixa manera que Maigret s'abandona a l'escalforeta de l'estufa del seu despatx o sent com li pesen les sensacions atmosfèriques. Cal posar-se en la pell de cada individu singular, entendre'l en el seu ambient, copsar-ne l'equilibri dins un ecosistema particular. Sense apriorismes i plens d'empatia per les figures que centren obsessivament el zoom del seu interès. La distància necessària per a l'esbiaixat salt de cavall del pensament inductiu, Maigret l'aconsegueix a costa de copes i d'espera. Pacient, adorm amb unes quantes dosis alcohòliques la raó més conscient, la directament deductiva, la que podria tirar pel camí fàcil seguint la senda marcada. En canvi, observa, pregunta i deixa que les dades s'ordenin amb calma, de cara a establir quan sigui possible (i no abans) una narració unitària i veraç. Semblantment, l'escriptor posa setge als personatges perquè se li escapin amb una història.

Aquesta organicitat, aquesta unitat natural, feta de detalls quotidians, és un dels valors de Simenon i la principal raó que el lector s'hi aboqui addictivament. La forma lliga així amb el fons. Tan compulsiu com els personatges, l'autor ho era en l'escriptura, les dones i la vida. D'aquesta ànsia tracten molts títols. I les portades de Ricard Giralt Miracle per a les traduccions de Ferran Canyameres a Albor en segueixen l'exemple. Acumulen capes que es refonen de manera coherent quan concentra la mirada en uns detalls que traspuen alhora la memòria del seu propi passat artístic: ecos de l'expressionisme, del cubisme, del surrealisme, com a punts de vista diversos expressats amb claredat i senzillesa. Plàsticament, Simenon no podia haver trobat millor ambaixador a casa nostra.
Joaquim Noguero

Organitza: Biblioteques de Barcelona
Direcció general: Paco Camarasa, comissari de la BCNegra
Comissari de l'exposició: Joaquim Noguero
Disseny i coordinació tècnica: Francesc Meseguer
Portades per a l'editorial Aymà: Ricard Giralt Miracle
Cartes de Georges Simenon i Ferran Canyameres: Arxiu Històric de Terrassa
Documentació Canyameres-Simenon (ordinador): Enric Agut Canyameres
Retrats de: Ricard Giralt Miracle Francesc Català Roca
Col·leccions espanyoles de Simenon: Biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet, llibreria Negra i Criminal
Màquines d'escriure antigues: Museu de la Tècnica de l'Empordà (Figueres)
Guió expositiu i textos: J. Noguero

Agraïments: Jordi Canal, Montserrat Canyameres, Dàmaris Castellanos, Montse Clavé, Javier de las Muelas (Gimlet - Dry Martini), Joan de Sagarra, Víctor Fernández, Emili Gasch (fons Sebastià Gasch), Pau i Daniel Giralt-Miracle, Lilian Neuman, Xavier Pla (Universitat de Girona), Pere Padrosa Puignau, Margarita Pierre Mallol i Anna Sayeras i Quera (Museu de la Tècnica de l'Empordà, Fundació Pere Padrosa - Margarita Pierre), Joan Soler (Arxiu Històric de Terrassa) i Jaume Vallcorba (Quaderns Crema)