Sergio Vila-Sanjuán
Ara fa nou anys, dins del programa de l’Any del Llibre i la Lectura, vam posar en marxa la primera trobada de novel·la negra de Barcelona. En aquesta convocatòria, restringida a l’àrea europea, ja hi van participar personatges de la talla de Donna Leon, Petros Màrkaris, Jean Cristophe Grangé o el turcalemany Jakob Arjouni, que junt amb autors de la nostra àrea com Paco González Ledesma o Alicia Giménez Bartlett van propiciar una assistència de públic nombrosa.
Aquella iniciativa, que encara no es deia BCNegra, va estar dedicada a la memòria de Manuel Vázquez Montalbán, mort feia pocs mesos. Andrea Camilleri, que li havia retut homenatge donant el seu cognom al comissari Montalbano, va cancel·lar finalment la seva assistència per raons de salut. Però va enviar un text, breu i emotiu, que em va tocar llegir en l’acte central en el Saló del Cent. L’italià reconeixia haver mantingut amb el barceloní una “amistat siciliana… Un art difícil, fet més de silencis que de paraules, que es complau a saber que l’amic es troba a prop teu, t’intueix, sap donar-te una cosa abans que tu la demanis”.
Des d’aquell 2005 Camilleri ha figurat any rere any entre els candidats al premi Carvalho, que Barcelona atorga als grans del gènere policíac, coincidint amb BCNegra. I cada any la seva salut, que li complicava el desplaçament, ha fet convenient posposar la seva candidatura. Aquest any les circumstàncies són favorables i Camilleri, si tot va bé, recollirà el seu guardó de mans de l’alcalde. Es tanca un cercle obert fa nou anys.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada