Encara que va fer altres papers (fins i tot el de Sam Spade a The Maltese Falcon a la ràdio), per a l’imaginari col·lectiu, Edward G. Robinson és el gàngster mafiós per excel·lència. A la vida real, però, era un home amable, culte, que dominava set idiomes i tenia una notable col·lecció d’art. Malgrat tot, va testificar contra companys seus davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes, fet que li va apartar del cinema durant els anys 50, però com hauria dit Rico a Little Caesar: “Mare de Déu, és aquest el final d’Edward?"... i no; va continuar amb la seva carrera fins a arribar a rodar més de 100 pel·lícules.
PROGRAMACIÓ
• 3 de febrer: Hampa dorada, de Mervyn LeRoy (1931)
• 10 de febrer: Perversidad, de Fritz Lang (1945)
• 17 de febrer: El extraño, d’Orson Welles (1946)
• 24 de febrer: El rey del juego, de Norma Jewison (1965)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada