Llibre autobiogràfic de Brendan Behan de 1958 . La història representa un Behan jove i ferventment idealista, que perd la seva ingenuïtat durant els tres anys de la seva condemna en un correccional, suavitzant la seva posició radical republicana irlandesa.
Des d'un punt de vista tècnic, la novel·la destaca principalment per l'art amb què capta el diàleg animat dels interns de Borstal, amb una varietat dels molts accents subtilment distintius de Gran Bretanya i Irlanda, intactes a la novel·la. En definitiva, Behan va demostrar amb el seu diàleg hàbil que la classe treballadora catòlica irlandesa i els protestants anglesos tenien més coses en comú entre ells del que havien suposat, i aquestes suposades barreres de religió i ètnia eren simplement superficials i imposades per una classe mitjana aliena.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada