El proppassat dimarts dia 12 vam realitzar la tertúlia sobre el llibre Un habitual de la comissaria de Dominique Manotti, editat per Crims.Cat. La xerrada va ser coordinada, com sempre, per Manuel López Poy, que ja va fer una extensa entrada al respecte en el seu blog. Van assistir 9 persones.
La novel·la està escrita al 2005, moment de grans disturbis a França, i això queda reflectit en el text. Té molts personatges i a estones es fa una mica difícil de seguir, però en general ha agradat molt perquè t'atrapa. Està ben escrita, és dura i mostra un cos de policia que no té manies a l'hora de prémer el gallet. Potser li falta tendresa. Està ambientada als barris pobres de París i la gent es demana si aquesta realitat és extrapolable a la nostra —als barris pobres de Barcelona, per exemple— però es conclou que són dues realitats diferents, ja que la francesa és conseqüència del seu passat colonial. La novel·la també inclou un petit homenatge a Ed McBain, que fou el creador del gènere policíac de comissaries i de les diverses històries que hi passen a dins.
En quant als autors recomanats durant la tertúlia, surten els noms de Lorenzo Silva i també algú demana sobre novel·les on els protagonistes siguin membres de la División Azul. En aquest sentit, es destaca División 250, de Tomás Salvador, i la recent Dins el riu, entre els joncs, d'Antoni Munné-Jordà. També, sobre novel·les on el protagonista sigui un membre de la Guàrdia Urbana, es ressalta la saga de Plínio, de Francisco García Pavón.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada