La veritat no serveix de res, de Ramon Breu

Ramon Breu. La veritat no serveix de res. Maçanet de la Selva: Gregal, 2016. ISBN: 978-84-946182-9-1

La Barcelona de 1951 és una ciutat grisa, vençuda i miserable. En Pere Teixidor treballa en una agència de detectius, Confidencial Barna. És fill d’una família obrera del barri de la Bordeta, fet que li dóna una perspectiva diferent a l’hora d’emprendre les investigacions que li encomanen. Un dia el seu cap l’envia a seguir una famosa cupletista, Rocío de Castro, una rossa espectacular protegida per un magnat i obsessionada amb la pel·lícula Lo que el viento se llevó, acabada d’estrenar a la ciutat.

En Pere, arran d’aquest i altres casos, es veurà engolit per una voràgine d’esdeveniments que el portaran a conèixer els tèrbols ambients de la boxa, la brutal explotació de les classes treballadores, els cenacles més distingits dels nous rics franquistes, els soterranis de la Via Laietana i els mecanismes de la corrupció.

El jove detectiu, que comptarà amb la fidelitat dels seus companys –com en Sagasta, un col·lega dur i intrèpid, fill de la Barceloneta, o la senyoreta Presentación, l’eficaç i enigmàtica secretària de l’agència–, haurà de trampejar els remordiments de consciència que li provoca mantenir dues relacions sentimentals alhora, una amb la seva xicota de sempre i l’altra amb una torbadora noia de companyia del nightclub del Windsor Palace.