A.S.
El reconeixement es va celebrar a la biblioteca municipal aprofitant la creació de la secció de novel·la negra, gènere que l'autora conrea
L'Ajuntament de Begur i la Fundació Josep Pallach van honorar ahir divendres l'escriptora i pedagoga Teresa Juvé, vídua del polític i pedagog Josep Pallach. L'homenatge a Juvé, que viu al poble d'Esclanyà, prop del cementiri on està enterrat el seu marit, es va fer a la biblioteca municipal Salvador Raurich, aprofitant la creació de la secció de novel·la negra i criminal.
«Estic molt sorpresa i agraïda», va manifestar Juvé, indicant no es mereixia l'homenatge. «Quan escric, ho faig perquè m'agrada escriure. Mai he pensat que he fet història, he viscut la vida d'una manera normal», va manifestar Juvé. L'alcalde, Joan Loureiro, que va tancar l'acte, la va contradir: «Te'l mereixes aquest... i molt més», recordant que als seus 97 anys encara escriu i fins i tot té un blog. Seguidament, l'alcalde li va regalar una placa i un ram de flors.
Abans, van parlar Carles Canet, guionista i director de documentals, Carme Arenas, presidenta del PEN català, i Jordi Fernando, de l'editorial Meteora. Fernando, que va recordar que fa 4 anys van decidir recuperar les obres de Juvé, que és la degana de les lletres catalanes, amb els llibres La trampa i Tu ets jo, va avançar que properament en sortirà un altre, que serà una continuació del primer, L'arbre trencat.
L'acte va aplegar unes 40 persones, entre les quals hi havia l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer.
Teresa Juvé Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921), de pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i després a l'Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on va viure la Guerra Civil. Acabat el conflicte, va haver d'exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa, i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Es va casar amb el polític català Josep Pallach i Carolà, i es van establir a París, on es va llicenciar en filologia i literatura comparada, i va ser professora de Filosofia i Lletres.
El 1969 va crear una escola d'estiu per a estudiants francesos a Roses, i un any més tard, el 1970, el matrimoni va decidir tornar definitivament a Catalunya. A més d'implicar-se plenament en la lluita política, tots dos van ser professors de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Pallach, de Pedagogia i Teresa Juvé, de Literatura Occitana. A la mort del seu marit, el 1977, la Teresa es va establir definitivament a Esclanyà.
Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats («L'aiguamort a la ciutat: Memòria d'exili», 2005) i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc i històric, amb Jaume Plagumà, portaveu del rei, com a protagonista, com Un crim a l'armada invencible, La Commedia dell'arte sota sospita, Els assassins eren més d'un, Juguesca mortal i La trampa.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada